Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "ramassada" in all thematic areas
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca granellada, n f
- ca granissada, n f sin. compl.
- es salpullido
<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>
Definition
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca granissada, n f
- ca calamarsada, n f sin. compl.
- es granizada, n f
- fr chute de grêle, n f
- fr grêle, n f
- en hailstorm, n
<Enginyeria forestal>
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca granota de les pluges, n f
- ca granota esmussada, n f
- es rana de la lluvia
- es sapo chato
- es sapo globoso
- en rain frog
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba del mal estrany, n f
- ca herba estranya, n f alt. sin.
- ca jasònia tuberosa, n f alt. sin.
- ca rabasseta, n f alt. sin.
- ca rabassola, n f alt. sin.
- nc Jasonia tuberosa (L.) DC.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba del mal estrany, n f
- ca herba estranya, n f alt. sin.
- ca jasònia tuberosa, n f alt. sin.
- ca rabasseta, n f alt. sin.
- ca rabassola, n f alt. sin.
- nc Jasonia tuberosa (L.) DC.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba escombrera, n f
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca escombra, n f sin. compl.
- ca granellons, n m pl sin. compl.
- ca granera, n f sin. compl.
- ca herba de graneres, n f sin. compl.
- ca herba granera, n f sin. compl.
- ca raspallera, n f sin. compl.
- ca baleges, n f pl alt. sin.
- ca baleja, n f alt. sin.
- ca bracella, n f alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca bracera fina, n f alt. sin.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
- ca escoba, n f alt. sin.
- ca escobes, n f pl alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca granadisses, n f pl alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
- ca herba ramassera, n f alt. sin.
- ca marxinera, n f alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca raspall, n m alt. sin.
- ca raspallera vera, n f alt. sin.
- ca roma, n f alt. sin.
- ca centaura raspallera, n f var. ling.
- ca grenallons, n m pl var. ling.
- ca rasparella, n f var. ling.
- nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
- nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
- nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
- nc Microlonchus clusii Spach var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba escombrera, n f
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca escombra, n f sin. compl.
- ca granellons, n m pl sin. compl.
- ca granera, n f sin. compl.
- ca herba de graneres, n f sin. compl.
- ca herba granera, n f sin. compl.
- ca raspallera, n f sin. compl.
- ca baleges, n f pl alt. sin.
- ca baleja, n f alt. sin.
- ca bracella, n f alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca bracera fina, n f alt. sin.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
- ca escoba, n f alt. sin.
- ca escobes, n f pl alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca granadisses, n f pl alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
- ca herba ramassera, n f alt. sin.
- ca marxinera, n f alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca raspall, n m alt. sin.
- ca raspallera vera, n f alt. sin.
- ca roma, n f alt. sin.
- ca centaura raspallera, n f var. ling.
- ca grenallons, n m pl var. ling.
- ca rasparella, n f var. ling.
- nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
- nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
- nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
- nc Microlonchus clusii Spach var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca múrgola, n f
- ca murga, n f sin. compl.
- ca rabassola, n f sin. compl.
- es colmenilla
- es morilla
- nc Morchella esculenta
- nc Morchella vulgaris
<Botànica>
Definition
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca múrgola, n f
- ca rabassola, n f sin. compl.
- es cagarria, n f
- es colmenilla, n f
- fr morille comestible, n f
- fr morille commune, n f
- fr morille grise, n f
- en morel, n
- nc Morchella esculenta
<Enginyeria forestal>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca massai
- ca kimaasai sin. compl.
- ca lumbwa sin. compl.
- ca maa sin. compl.
- cod kimaasa
- cod lumbwa
- cod maa
- cod maasai
- cod masai
- ar ماساي
- cy Masai
- cy Kimaasai sin. compl.
- cy Lumbwa sin. compl.
- cy Maa sin. compl.
- cy Maasai sin. compl.
- de Massai
- de Kimaasai sin. compl.
- de Lumbwa sin. compl.
- de Maa sin. compl.
- de Maasai sin. compl.
- de Masai sin. compl.
- de Massaai sin. compl.
- en Masai
- en Kimaasai sin. compl.
- en Lumbwa sin. compl.
- en Maa sin. compl.
- en Maasai sin. compl.
- es masái
- es kimaasai sin. compl.
- es lumbwa sin. compl.
- es maa sin. compl.
- es maasai sin. compl.
- eu masaiera
- eu kimaasai sin. compl.
- eu lumbwa sin. compl.
- eu maa sin. compl.
- eu maasai sin. compl.
- eu masai sin. compl.
- fr massaï
- fr kimaasai sin. compl.
- fr lumbwa sin. compl.
- fr maa sin. compl.
- fr maasaï sin. compl.
- fr masai sin. compl.
- gl masai
- gl kimaasai sin. compl.
- gl lumbwa sin. compl.
- gl maa sin. compl.
- gl maasai sin. compl.
- gn masái
- gn kimaasai sin. compl.
- gn lumbwa sin. compl.
- gn maa sin. compl.
- gn maasai sin. compl.
- gn masai sin. compl.
- it masai
- it kimaasai sin. compl.
- it lumbwa sin. compl.
- it maa sin. compl.
- it maasai sin. compl.
- it massai sin. compl.
- pt massai
- pt kimaasai sin. compl.
- pt lumbwa sin. compl.
- pt maa sin. compl.
- pt maasai sin. compl.
- pt masai sin. compl.
- tmh Tamassayt
- tmh kimaasai sin. compl.
- tmh lumbwa sin. compl.
- tmh maa sin. compl.
- tmh Maasai sin. compl.
- tmh masai sin. compl.
- zh 马赛语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Nilosahariana > Africà central > Sudànic oriental > Nilòtic>, <Àfrica > Kenya>, <Àfrica > Tanzània>
Definition
La llengua massai està formada per diverses varietats dialectals: arusa, baraguyu, damat, iloodokilani, kaputiei, keekonyokie, kisonko, kore, laitokitok, loitai, matapo, moitanik, purko, siria (a Kenya), arusa, baraguyu, kisonko (a Tanzània).
Les llengües de Tanzània amb un nombre més elevat de parlants, a excepció del massai, formen part de la família lingüística bantú: el sukuma, el gogo, l'haya, el nyamwezi, el makondé, el suahili, etc. El massai, en canvi, forma part de la família nilosahariana, que inclou llengües com l'acholi, el luo i el datoga.
A Tanzània, els parlants de massai solen tenir el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població d'aquest país i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
Nairobi és un topònim d'origen massai que significa 'aigua freda'.