Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "rega" in all thematic areas

oreneta de Mega oreneta de Mega

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  oreneta de Mega, n f
  • es  golondrina coliblanca
  • fr  hirondelle à queue blanche
  • en  white-tailed swallow
  • de  Weißschwanzschwalbe
  • nc  Hirundo megaensis

<36.081 Ocells > Passeriformes > Hirundínids>

Note

  • El nom específic de Mega fa referència a una regió del sud d'Etiòpia, d'on aquesta espècie és endèmica.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orenga, n f
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  herba musca, n f alt. sin.
  • ca  majorana, n f alt. sin.
  • ca  moraduix, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bastard, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bord, n m alt. sin.
  • ca  moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  orega, n f var. ling.
  • ca  oregan, n m var. ling.
  • ca  orègan, n m var. ling.
  • ca  orègano, n m var. ling.
  • ca  orégano bord, n m var. ling.
  • ca  oreng, n m var. ling.
  • ca  orengana, n f var. ling.
  • ca  orengue, n f var. ling.
  • ca  uranga, n f var. ling.
  • nc  Origanum vulgare L.
  • nc  Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

orenga orenga

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  orenga, n f
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  herba musca, n f alt. sin.
  • ca  majorana, n f alt. sin.
  • ca  moraduix, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bastard, n m alt. sin.
  • ca  moraduix bord, n m alt. sin.
  • ca  moraduix de la Mare de Déu, n m alt. sin.
  • ca  orega, n f var. ling.
  • ca  oregan, n m var. ling.
  • ca  orègan, n m var. ling.
  • ca  orègano, n m var. ling.
  • ca  orégano bord, n m var. ling.
  • ca  oreng, n m var. ling.
  • ca  orengana, n f var. ling.
  • ca  orengue, n f var. ling.
  • ca  uranga, n f var. ling.
  • nc  Origanum vulgare L.
  • nc  Origanum officinale Gueldenst. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

patronat reial patronat reial

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  patronat reial, n m
  • ca  patronat regi, n m sin. compl.
  • ca  reial patronat, n m sin. compl.
  • es  patronato real, n m
  • es  patronato regio, n m sin. compl.
  • es  real patronato, n m sin. compl.

<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>

peó de brega peó de brega

<Lleure. Turisme > Espectacles > Ocupacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  peó de brega, n m, f
  • ca  bregador | bregadora, n m, f sin. compl.
  • es  bregador
  • es  peón de brega
  • fr  péon de brega
  • fr  subalterne à la brega

<Lleure. Turisme > Espectacles > Ocupacions>

Definition
Peó que rep el toro amb la capa quan surt del toril i el prepara per als diversos terços de la lídia.
pega pega

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'handbol. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 88 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 11)
ISBN 84-7739-229-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pega, n f
  • es  pega
  • fr  colle
  • en  glue

<Esport > Esports de pilota > Handbol>

Definition
Substància resinosa amb què els jugadors es van untant les puntes dels dits de les mans al llarg del jocper afavorir l'adherència de la pilota i dominar-la amb més seguretat en el moment de rebre-la.

Note

  • La pega va adherida a una cinta d'esparadrap que els jugadors porten enganxada a les sabatilles.
pega pega

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pilota. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 109 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 26) ISBN 84-7739-276-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pega, n f
  • es  pegamento
  • es  pegapalo
  • fr  colle
  • eu  kola
  • eu  pegapala

<Esport > Esports de pilota > Pilota > Pilota basca>

Definition
Substància adhesiva que s'aplica al mànec de la pala i la paleta per tal d'augmentar-ne l'adherència a la mà.
pega pega

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pega, n f

<Navegació tradicional>

Definition
Barreja de resina de pi i quitrà, de color negre, feta per fusió, que en estat pastós i calent serveix per calafatar peces del buc, quilles, rodes i folre.
pega pega

<09 Esports de pilota > 04 Handbol>, <09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  pega, n f
  • ca  resina, n f
  • es  pega
  • es  pegamento
  • es  pegapalo [PILOTA BAS]
  • fr  colle
  • en  glue
  • eu  kola
  • eu  pegapala [PILOTA BAS]

<Esport > 09 Esports de pilota > 04 Handbol>, <Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 02 Pilota basca>

Definition
Substància adhesiva aplicada a l'empunyadura d'una pala o una paleta o bé a les puntes dels dits, que s'utilitza per a augmentar l'adherència de la mà amb la pala o la paleta o bé amb la pilota, respectivament.
pega pega

<Disciplines de suport > Química>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  pega, n f
  • es  pez
  • fr  brai
  • fr  poix
  • en  pitch

<Disciplines de suport > Química>

Definition
Substància negra o d'un color molt fosc, molt viscosa, residu de la destil·lació del quitrà o de resines diverses.