Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definition

Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Note

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes
ca Denominació amb valor descriptiu de l'hàbitat: talpó arborícola rogenc (EXEMPLE), n m
ca Denominació amb valor descriptiu de la morfologia: merla ala-roja (EXEMPLE), n f
ca Denominació amb valor descriptiu de la procedència geogràfica: rascló gris americà (EXEMPLE), n m
ca Denominació amb valor descriptiu dels costums: martinet de nit violaci (EXEMPLE), n m
ca Denominació paral·lela a espècies morfològicament semblants: voltor reial (EXEMPLE), n f
ca Denominació que adapta el nom científic: clamidosaure de King (EXEMPLE), n m
ca Denominació que adapta un nom autòcton: txajà (EXEMPLE), n m
ca Denominació que adapta un nom d'una altra llengua: rasclet groc (EXEMPLE), n m

Definition

Quan no es documenten denominacions catalanes existents per a una espècie, una subespècie, una raça o una varietat animals i es considera convenient que n'hi hagi, s'aconsella crear-ne una d'acord amb les recomanacions generals i els tipus possibles de formació que s'exposen a continuació:

A. RECOMANACIONS GENERALS

(a) És important tenir una visió global de totes les espècies del gènere o la família de l'espècie que es vol denominar, per assegurar la coherència.
(b) Són preferibles els noms sense connotacions culturals massa locals perquè puguin ser adaptats fàcilment en una altra llengua. És millor evitar, doncs, adjectius poc específics (com ara comú -una) o bé referits a una situació geogràfica ambigua (com ara oriental - occidental).
(c) Són preferibles els noms sense adjectius connotats, pejoratius o ridículs.
(d) Cal evitar les denominacions equívoques entre gèneres i famílies.
(e) Cal procurar que la nova forma sigui eufònica, és a dir, que soni bé i que sigui fàcil de pronunciar.
(f) Convé tenir en compte la difusió que ja hagin tingut en el domini lingüístic català les formes de la mateixa espècie en altres llengües.

B. TIPUS DE FORMACIÓ

Les formes noves poden seguir patrons diversos, segons l'element que s'hagi tingut en compte a l'hora de crear-les. Convé valorar, doncs, quina formació resulta més adequada:
(a) Creació d'un nom descriptiu de la morfologia (ex.: merla ala-roja), de l'hàbitat (ex.: talpó arborícola rogenc), dels costums (ex.: martinet de nit violaci) o de la procedència geogràfica (ex.: rascló gris americà).
(b) Adaptació del nom autòcton de la zona de distribució de l'espècie (ex.: txajà)
(c) Paral·lelisme amb el nom català d'una espècie semblant morfològicament (ex.: voltor reial, tot i que és de la família dels catàrtids i no de la família dels accipítrids com els altres voltors, perquè comparteixen característiques morfològiques i d'hàbits).
(d) Adaptació del nom científic (ex.: clamidosaure de King, a partir de Chlamidosaurus kingii)
(e) Adaptació del nom d'altres llengües, prenent les llengües romàniques com a model per a les espècies autòctones o europees i la llengua vehicular, generalment l'anglès, per a les espècies exòtiques. (Ex.: rasclet groc, a partir del castellà rascón amarillo, el francès râle jaune i l'anglès, yellow rail.)

Note

1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca àguila daurada, n f
ca àguila reial, n f sin. compl.
es águila real
fr aigle royal
en golden eagle
de Steinadler
nc Aquila chrysaetos

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca àguila daurada, n f
ca àguila reial, n f sin. compl.
es águila real
fr aigle royal
en golden eagle
de Steinadler
nc Aquila chrysaetos

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca àguila reial, n f
ca àguila daurada, n f sin. compl.
es águila real, n f
fr aigle royal, n m
en golden eagle, n
nc Aquila chrysaetos

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca èider reial, n m
es éider real
fr eider à tête grise
en king eider
de Prachteiderente
nc Somateria spectabilis

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca èider reial, n m
es éider real
fr eider à tête grise
en king eider
de Prachteiderente
nc Somateria spectabilis

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca aigua de llorer-cirer, n f
ca aigua de llorer reial, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Pneumologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Toxicologia>, <Terminologia històrica>

Definition

Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de les fulles fresques del llorer reial.

Note

Els principis actius de l'aigua de llorer-cirer són l'àcid cianhídric i l'aldehid benzoic. És metzinosa i fou emprada a petites dosis com a calmant de la tos.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca albatros reial meridional, n m
es albatros real meridional
fr albatros royal
en Southern royal albatross
de Südkönigsalbatros
nc Diomedea epomophora

<19.03 Ocells > Procel·lariformes > Diomedeids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca albatros reial meridional, n m
es albatros real meridional
fr albatros royal
en Southern royal albatross
de Südkönigsalbatros
nc Diomedea epomophora

<19.03 Ocells > Procel·lariformes > Diomedeids>

Basic search

Advanced search

Results for "reial" in all thematic areas

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note