Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "relació" in all thematic areas

autotutela autotutela

<Ciències de la salut > Bioètica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bioètica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/271/>

  • ca  autotutela, n f
  • ca  delació voluntària, n f sin. compl.
  • es  autotutela, n f
  • es  delación voluntaria, n f
  • en  auto-guardianship, n
  • en  autoguardianship, n

<Bioètica > Salut mental>

Definition
Acció de designar voluntàriament un tutor per a si mateix, o de manifestar l'exclusió d'alguna persona per a aquest càrrec, que pot fer qualsevol persona competent, en previsió de ser declarada incapacitada.

Note

  • 1. L'autotutela, regulada per llei, pot formar part d'un pla de decisions anticipades que garanteixi el respecte a la voluntat i l'autonomia de la persona atesa, en previsió d'una futura modificació de la capacitat legal a causa de l'evolució de la malaltia.
  • 2. En les disposicions de l'autotutela es poden nomenar tutors substituts en cas que la persona designada, arribat el moment, no pugui o no vulgui exercir el càrrec. La designació de tutor a Catalunya no funciona de manera automàtica, sinó que s'ha de declarar posteriorment a la incapacitació.
autotutela autotutela

<Ciències de la salut > Salut mental i addiccions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'atenció a la salut mental i a les addiccions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/242>

  • ca  autotutela, n f
  • ca  delació voluntària, n f sin. compl.
  • es  autotutela, n f
  • es  delación voluntaria, n f
  • fr  auto-tutelle, n f
  • fr  tutelle autonome, n f
  • en  auto-guardianship, n

<Atenció a salut mental i addiccions > Aspectes legals>

Definition
Designació voluntària d'una persona com a tutor o, si escau, de les persones excloses per a aquest càrrec, que una persona amb competència pot fer en previsió d'una modificació de la capacitat.

Note

  • 1. L'autotutela s'atorga mitjançant un document públic notarial, en què es poden incloure altres disposicions relatives tant a la cura de la persona com a l'administració dels seus béns. També s'hi poden establir òrgans de control o fiscalització de la tutela i definir la manera d'exercir-la.
  • 2. L'autotutela pot formar part de la planificació de decisions anticipades.
delació delació

<Dret > Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  delació, n f
  • es  delación

<Dret civil > Dret de successions>

Definition
Oferiment concret a una o diverses persones del grup de les que reben vocació hereditària per a acceptar una herència o repudiar-la.
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delació, n f
  • es  delación, n f

<Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delació, n f
  • es  delación

<Dret civil>

Definition
Oferiment concret, a una o a diverses persones del grup dels qui reben vocació hereditària, del poder d'acceptar-la o de repudiar-la.

Note

  • Àmbit: Catalunya
  • El termini per a exercitar la delació, també anomenada ius delationis, és de trenta anys (art. 461-22.1 del Codi civil de Catalunya [CCCat]). La delació es pot produir en el moment mateix de la crida o vocació, és a dir, en obrir-se la successió (art. 411-4 CCCat), o en un moment posterior (delació diferida). És el cas dels fills concebuts per fecundació assistida post mortem (art. 412-1.2 CCCat) i dels hereus sotmesos a condició suspensiva (art. 411-4.2 CCCat), que no adquireix el ius delationis fins al moment en què es compleix la condició.
    Per tal de poder exercitar el ius delationis la persona cridada ha d'existir i ha de ser capaç per a succeir. La capacitat ha de ser absoluta -capacitat d'obrar en general (art. 461-9 CCCat)- i també relativa -la persona cridada ha de ser apta per a succeir al causant en concret (art. 412-1 i 412-2 CCCat). Són causes d'incapacitat relativa la indignitat (art. 412-3 CCCat) i la inhabilitat successòria (art. 412-5 CCCat).
    El ius delationis és intransmissible inter vivos, només es pot transmetre amb l'herència pròpia (art. 461-13 CCCat). És l'anomenat ius transmissionis, mitjançant el qual es transmet el ius delationis no exercitat als hereus de la persona cridada, que no poden acceptar la primera herència i repudiar la segona, però sí que ho poden fer a la inversa.
    La crida o vocació és un requisit indispensable perquè es produeixi la delació, però no tots els cridats esdevenen delats. Es poden produir, en conseqüència, delacions eventuals i delacions successives. En el primer cas, es crida un hereu ulterior per al cas en què l'anterior no ho arribi a ser: la substitució vulgar (art. 425-1.1 CCCat) i l'obertura de la successió intestada quan es frustra la crida de l'hereu testamentari (art. 441-1 CCCat). Es parla de delació successiva quan el causant ha nomenat un hereu per a després d'un altre, com en el fideïcomís (art. 426-9 CCCat), de manera que es produeix la delació en el segon hereu en el moment en què el primer ho deixa de ser.
    La concurrència de delacions es produeix quan hi ha una crida conjunta de diversos cohereus. En aquest cas, si un dels delats no arriba a adquirir la seva quota hereditària, aquesta acreix la dels altres que efectivament acceptin, encara que el testador ho hagi prohibit. El dret d'acréixer no es configura com a autònom, sinó que els hereus que n'accepten la quota adquireixen la que acreix a favor seu o, en altres paraules, adquireixen la quota expansionada (art. 462-1 CCCat).
Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delació, n f
  • es  delación

<Dret>

Definition
Acció i efecte de delatar.

Note

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'han arrestat com a conseqüència d'una delació.
delació diferida delació diferida

<Dret > Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  delació diferida, n f
  • es  delación diferida

<Dret civil > Dret de successions>

Definition
Delació que es produeix en un moment posterior a la mort del causant.

Note

  • La delació diferida es produeix en els casos en què es crida un hereu sotmès a condició suspensiva o quan es crida un concebut no nascut.
delació diferida delació diferida

<Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delació diferida, n f
  • es  delación diferida

<Dret civil>

Definition
Oferiment a una o a diverses persones d'un grup sobre l'acceptació o repudiació d'una herència que es produeix en un moment posterior a la mort de la causant.

Note

  • Àmbit: Catalunya
  • El títol VI del llibre IV del Codi civil de Catalunya (CCCat) recull la regulació relativa a l'acceptació i la repudiació de l'herència. En el primer dels articles disposa que la persona cridada a l'herència la pot acceptar o repudiar lliurement, tan bon punt tingui coneixement que la delació s'ha produït a favor seu. En el cas que hi hagi diverses persones cridades a l'herència, cadascuna la pot acceptar o repudiar amb independència del que facin les altres; cal tenir en compte, però, que l'acceptació i la repudiació són irrevocables.
    La delació diferida es produeix en un moment posterior a la mort del causant; aquesta delació es produeix en casos en què la crida va dirigida a un hereu que està sotmès a una condició suspensiva, o bé quan qui és cridat és un concebut no-nascut.
  • V. t.: delació n f
delació eventual delació eventual

<Dret > Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  delació eventual, n f
  • es  delación eventual

<Dret civil > Dret de successions>

Definition
Delació que es fa a una persona perquè substitueixi el delat preferent en cas que aquest no accepti l'herència.
delació eventual delació eventual

<Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  delació eventual, n f
  • es  delación eventual

<Dret civil>

Definition
Delació que es fa a una persona perquè substitueixi el delat preferent en cas que aquest no accepti l'herència.