Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "rullol" in all thematic areas

adobadora de corró

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca adobadora de corró, n f
es abonadora de rodillo
fr distributeur à rouleau
it spandiconcime a rullo rotante
en roller feed distributor
de Walzenstreuer

<Maquinària i equip agropecuari>

Definition

Adobadora de gravetat el sistema de distribució de la qual és un dispositiu empenyedor que porta l'adob fins a un corró situat a l'exterior de la tremuja.

agulla

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agulla, n f
ca agulla prima, n f sin. compl.
ca agullat, n m sin. compl.
ca agullot, n m sin. compl.
ca ast, n m sin. compl.
ca passamà, n m sin. compl.
ca agua, n f var. ling.
ca agúia, n f var. ling.
ca agüia, n f var. ling.
ca aguja, n f var. ling.
ca agujas, n f pl var. ling.
ca agullas, n f pl var. ling.
ca aguya, n f var. ling.
ca ahulla, n f var. ling.
ca aulla, n f var. ling.
ca aülla, n f var. ling.
ca aullat, n m var. ling.
ca aullot, n m var. ling.
ca guya, n f var. ling.
nc Belone belone
nc Belone belone belone
nc Bellone vulgaris var. ling.
nc Belone acus var. ling.
nc Belone euxini var. ling.
nc Belone gracilis var. ling.
nc Belone rostrata var. ling.
nc Belone vulgaris var. ling.
nc Esox Belone var. ling.
es aguja
es aguja de mar
fr aiguille
fr orphie
it agughia
en garfish
de Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agua (FAUNAICT): Menorca

- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

- agüia (BALEARES2): Menorca

- aguja (BSEHN3): Menorca

- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

- guya (RPCE3): Balears

- passamà (DCVB-E): Delta Ebre

agulla

<Ciències de la vida>

ca agulla, n f
ca agulla prima, n f sin. compl.
ca agullat, n m sin. compl.
ca agullot, n m sin. compl.
ca ast, n m sin. compl.
ca passamà, n m sin. compl.
ca agua, n f var. ling.
ca agúia, n f var. ling.
ca agüia, n f var. ling.
ca aguja, n f var. ling.
ca agujas, n f pl var. ling.
ca agullas, n f pl var. ling.
ca aguya, n f var. ling.
ca ahulla, n f var. ling.
ca aulla, n f var. ling.
ca aülla, n f var. ling.
ca aullat, n m var. ling.
ca aullot, n m var. ling.
ca guya, n f var. ling.
nc Belone belone
nc Belone belone belone
nc Bellone vulgaris var. ling.
nc Belone acus var. ling.
nc Belone euxini var. ling.
nc Belone gracilis var. ling.
nc Belone rostrata var. ling.
nc Belone vulgaris var. ling.
nc Esox Belone var. ling.
es aguja
es aguja de mar
fr aiguille
fr orphie
it agughia
en garfish
de Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- agua (FAUNAICT): Menorca

- agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

- agüia (BALEARES2): Menorca

- aguja (BSEHN3): Menorca

- agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

- agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

- agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

- agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

- agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

- aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

- aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

- guya (RPCE3): Balears

- passamà (DCVB-E): Delta Ebre

anisets

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anisets, n m pl
ca fenoll, n m alt. sin.
ca fenoll de bancal, n m alt. sin.
ca fenoller, n m alt. sin.
ca fenollera, n f alt. sin.
ca fonoll, n m alt. sin.
ca llavoretes, n f pl alt. sin.
ca fanoll, n m var. ling.
ca follol, n m var. ling.
ca ponollera, n f var. ling.
nc Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
nc Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

anisets

<Ciències de la vida>

ca anisets, n m pl
ca fenoll, n m alt. sin.
ca fenoll de bancal, n m alt. sin.
ca fenoller, n m alt. sin.
ca fenollera, n f alt. sin.
ca fonoll, n m alt. sin.
ca llavoretes, n f pl alt. sin.
ca fanoll, n m var. ling.
ca follol, n m var. ling.
ca ponollera, n f var. ling.
nc Foeniculum vulgare Mill. subsp. piperitum (Ucria) Cout.
nc Foeniculum piperitum (Ucria) Sweet sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

arç

<Ciències de la vida>

ca arç, n m
ca arços, n m pl alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca arts, n m pl var. ling.
nc Crataegus L.

<Botànica > rosàcies>

arç

<Botànica>

ca arç, n m
ca arços, n m pl alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca arts, n m pl var. ling.
nc Crataegus L.

<Botànica > rosàcies>

arç blanc

<Botànica>

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Note

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

arç blanc

<Ciències de la vida>

ca arç blanc, n m
ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
ca espí blanc, n m sin. compl.
ca espinalb, n m sin. compl.
ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
ca arç, n m alt. sin.
ca arç negre, n m alt. sin.
ca arçalb, n m alt. sin.
ca arços, n m pl alt. sin.
ca arços blancs, n m pl alt. sin.
ca argelaga blanca, n f alt. sin.
ca arn, n m alt. sin.
ca arn blanc, n m alt. sin.
ca arnet, n m alt. sin.
ca babuller blanc, n m alt. sin.
ca barçal, n m alt. sin.
ca barçal blanc, n m alt. sin.
ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca bolqueret, n m alt. sin.
ca bolquerets, n m pl alt. sin.
ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca cirer, n m alt. sin.
ca cirer de pastor, n m alt. sin.
ca cirera, n f alt. sin.
ca cirera de pastor, n f alt. sin.
ca cirerer, n m alt. sin.
ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireret de pastor, n m alt. sin.
ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
ca espí, n m alt. sin.
ca espinal, n m alt. sin.
ca espinal blanc, n m alt. sin.
ca espinal ver, n m alt. sin.
ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
ca espinaler, n m alt. sin.
ca espinall, n m alt. sin.
ca espinàs, n m alt. sin.
ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
ca garboller, n m alt. sin.
ca garbuller, n m alt. sin.
ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
ca garguller, n m alt. sin.
ca gaürrer, n m alt. sin.
ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
ca graüll (fruit), n m alt. sin.
ca graüller, n m alt. sin.
ca grenoller, n m alt. sin.
ca iller, n m alt. sin.
ca mallol, n m alt. sin.
ca mallola, n f alt. sin.
ca pollera, n f alt. sin.
ca polls, n m pl alt. sin.
ca pomer de pastor, n m alt. sin.
ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca robeta, n f alt. sin.
ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
ca tapaculs, n m alt. sin.
ca trualler, n m alt. sin.
ca agraüller, n m var. ling.
ca aguller, n m var. ling.
ca angarguller, n m var. ling.
ca argilaga blanca, n f var. ling.
ca arguller, n m var. ling.
ca aspinal, n m var. ling.
ca aspinal blanc, n m var. ling.
ca aspino blanc, n m var. ling.
ca barsal, n m var. ling.
ca barsal blanc, n m var. ling.
ca baurré, n m var. ling.
ca brabuller, n m var. ling.
ca calarigue, n m var. ling.
ca ciderer de pastor, n m var. ling.
ca craüller, n m var. ling.
ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
ca engarguller, n m var. ling.
ca espinau, n m var. ling.
ca espinaubo, n m var. ling.
ca espinaula, n f var. ling.
ca garanyoner, n m var. ling.
ca gargaller, n m var. ling.
ca garruer, n m var. ling.
ca gaurrer, n m var. ling.
ca gaurrer blanc, n m var. ling.
ca grauller, n m var. ling.
ca santperemàrtir, n m var. ling.
ca trueller, n m var. ling.
nc Crataegus monogyna Jacq.
nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Note

Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh

ase mossegaire

<Zoologia > Espècies pesqueres>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ase mossegaire, n m
ca bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
ca burro bramader, n m sin. compl.
ca burro bramador, n m sin. compl.
ca dormilega, n f sin. compl.
ca futarra, n f sin. compl.
ca rabosa, n f sin. compl.
ca rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
ca toret, n m sin. compl.
es babosa
es caboce
es torillo
fr baveuse papillon
en butterfly-blenny
nc Blennius ocellaris