Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "russia" in all thematic areas
<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca ferrocianur de potassi, n m
- ca prussiat groc de potassi, n m sin. compl.
<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia>, <Terminologia històrica>
Definition
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca filtre de bàssia, n m
- es filtro de fregadero
<Bricolatge > Ferreteria>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca filtre gaussià, n m
- es filtro gausiano
- en Gaussian filter
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
-
Un exemple de nucli és:
<Vegeu imatge>. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca filtre gaussià, n m
- es filtro gausiano
- en Gaussian filter
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
-
Un exemple de nucli és:
<Vegeu imatge>. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca filtre gaussià, n m
- es filtro gausiano
- en Gaussian filter
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definition
Note
-
Un exemple de nucli és:
<Vegeu imatge>. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca finca rústica, n f
- es finca rústica
<Construcció > Urbanisme>
Definition
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca finca rústica, n f
- es finca rústica, n f
<Dret civil>
Definition
Note
- Àmbit: Catalunya
-
Encara que la possibilitat de construir en una finca rústica està limitada per la llei, es pot optar per altres alternatives per a treure'n profit. Si es permet la rehabilitació d'una construcció antiga, per exemple, pot ser destinada a activitats agrícoles, o depenent de la regulació de la comunitat autònoma també es permet la construcció d'instal·lacions esportives, culturals, científiques o educatives, sempre que tinguin vinculació amb els espais naturals. Fins i tot, en algunes de les comunitats autònomes es permet la construcció d'habitatges aïllats unifamiliars, si la propietat no està molt apartada del nucli urbà, i també la construcció d'habitatges unifamiliars prefabricats.
Una construcció es considera finca rústica quan hi concorren certs criteris: a) l'aprofitament o destí (el qual pot ser per explotació agrícola, pecuària o forestal), i b) l'aptitud del terreny per a edificar-hi o no.
Es poden distingir quatre tipus de finques rústiques: a) les finques agrícoles, que són aquelles en què els terrenys es dediquen principalment a l'explotació mitjançant l'agricultura de secà o de regadiu; b) les finques ramaderes, que són les destinades a l'explotació ramadera; c) les finques forestals, la finalitat de les quals és la producció d'arbres per a la posterior comercialització de productes arboris, fusta i derivats, i d) les finques cinegètiques, que són aquells terrenys destinats a la caça major o menor.
Quant al règim de transmissió de la propietat de les finques rústiques, aquestes estan exemptes d'IVA. No obstant això, el propietari sí que està obligat a pagar l'impost de béns immobles (IBI), que es calcula de la mateixa manera que a les finques urbanes, però amb un tipus impositiu diferent, que dependrà del seu valor cadastral.
Pel que fa a la transmissió de la propietat d'aquestes finques, l'article 568-17 del Codi civil de Catalunya (CCCat) disposa que el dret de retracte dels propietaris de les finques adjacents es podrà exercir en cas de venda o dació d'una finca amb superfície inferior a la unitat mínima de cultiu de manera preferent a una persona que no tingui cap finca al voltant.
Així mateix, les finques rústiques poden ser susceptibles d'arrendament, possibilitat que regula la Llei 49/2003, del 26 de novembre, d'arrendaments rústics. L'article 1 d'aquesta llei disposa que es consideraran arrendaments rústics els contractes en què, per escrit, se cedeixi de forma temporal una o diverses finques, o part d'aquestes, per a fer-ne un aprofitament agrícola, ramader o forestal, a canvi d'un preu o una renda. També assenyala que aquests contractes d'arrendament es regiran pel pacte entre les parts i de forma supletòria, d'acord amb el que disposa el CCCat, i si no n'hi ha, pels usos i costums que siguin aplicables.
Pel que fa a la durada de l'arrendament de la finca rústica, l'article 12 de l'esmentada llei disposa que aquest tindrà una durada mínima de cinc anys, i serà nul·la tota clàusula del contracte que disposi una duració menor.
L'apartat 3 del mateix article permet la recuperació de la possessió de la finca per part de l'arrendador al termini contractual, sempre que es notifiqui amb un any d'antelació. En cas que no es comuniqui, el contracte s'entendrà que queda prorrogat per un període de cinc anys més, els quals se succeiran de manera indefinida fins que no es produeixi la denúncia del contracte.
El contracte d'arrendament rústic s'extingeix en els casos que recull l'article 24: «a) per la pèrdua total de la cosa arrendada i expropiació forçosa també total (en casos de pèrdua parcial, l'arrendatari tindrà opció de continuar l'arrendament, reduint la renda proporcionalment); b) per expiració del termini convencional o legal, i de la pròrroga en el seu cas; c) per mutu acord de les parts; d) per desistiment unilateral de l'arrendatari, sempre que es notifiqui degudament amb un any d'antelació; e) per la mort de l'arrendatari; f) els arrendaments efectuats a persones jurídiques o de comunitat de béns des del moment que aquesta s'extingeixi; g) per resolució del dret de l'arrendatari, i h) mitjançant la resolució o la rescissió del contracte pels supòsits fixats en aquesta llei». -
V. t.: arrendament rústic n m
V. t.: finca urbana n f
V. t.: finca n f
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca foca de Ross, n f
- nc Ommatophoca rossii
- auct (Gray 1844)
- cod SRS
- es foca de Ross
- fr phoque de Ross
- en Ross seal
<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca foca de Ross, n f
- nc Ommatophoca rossii
- auct (Gray 1844)
- cod SRS
- es foca de Ross
- fr phoque de Ross
- en Ross seal
<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca foca de Ross, n f
- es foca de Ross, n f
- fr phoque de Ross, n m
- en Ross seal, n
- de Ross-Robbe, n f
- nc Ommatophoca rossii
<Mamífers > Carnívors > Fòcids>
Note
- El nom específic de Ross fa referència a Sir James Clark Ross (1800-1832), contraalmirall de la Royal Navy, explorador i botànic.
