Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boga, n f
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca boganyó [petit], n m sin. compl.
ca bogarró, n m sin. compl.
ca bogarró [cria], n m sin. compl.
ca bogarró [juvenil], n m sin. compl.
ca bogó [petit], n m sin. compl.
ca bogues, n f pl sin. compl.
ca boguet, n m sin. compl.
ca boguet [petit], n m sin. compl.
ca madrilla, n f sin. compl.
ca maire, n f sin. compl.
ca salpa, n f sin. compl.
ca virador, n m sin. compl.
ca bóga, n f var. ling.
ca boga ravell, n m var. ling.
ca bogarro, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca vóga, n f var. ling.
ca vòga, n f var. ling.
nc Boops boops
nc Box boops var. ling.
nc Box vulgaris var. ling.
nc Sparus Boops var. ling.
es boga
fr bogue
it buga
en bogue
de Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca boga, n f
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca boganyó [petit], n m sin. compl.
ca bogarró, n m sin. compl.
ca bogarró [cria], n m sin. compl.
ca bogarró [juvenil], n m sin. compl.
ca bogó [petit], n m sin. compl.
ca bogues, n f pl sin. compl.
ca boguet, n m sin. compl.
ca boguet [petit], n m sin. compl.
ca madrilla, n f sin. compl.
ca maire, n f sin. compl.
ca salpa, n f sin. compl.
ca virador, n m sin. compl.
ca bóga, n f var. ling.
ca boga ravell, n m var. ling.
ca bogarro, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca vóga, n f var. ling.
ca vòga, n f var. ling.
nc Boops boops
nc Box boops var. ling.
nc Box vulgaris var. ling.
nc Sparus Boops var. ling.
es boga
fr bogue
it buga
en bogue
de Gelbstriemen

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja groga, n f
ca fenoll marí, n m alt. sin.
ca fonoll marí, n m alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de dolor, n f alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivarda carnosa, n f alt. sin.
ca salsó, n m alt. sin.
ca salsona, n f alt. sin.
ca salvió, n m alt. sin.
nc Inula crithmoides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca botja groga, n f
ca fenoll marí, n m alt. sin.
ca fonoll marí, n m alt. sin.
ca herba cavallar, n f alt. sin.
ca herba de dolor, n f alt. sin.
ca olivarda, n f alt. sin.
ca olivarda carnosa, n f alt. sin.
ca salsó, n m alt. sin.
ca salsona, n f alt. sin.
ca salvió, n m alt. sin.
nc Inula crithmoides L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca Dolomedes fimbriatus
es araña balsa
es dolomedes
fr dolomède des marais
en raft spider
nc Dolomedes fimbriatus

<Zoologia > Aràcnids. Miriàpodes>

Note

Aràcnid de la família dels pisàurids.
Per a aquest terme no hi ha una proposta catalana. Es recomana l'ús del nom científic.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca bardissa, n f alt. sin.
ca esbarzerola, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca albarser, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barsé, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca gabarrer, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
nc Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
nc Rubus candicans auct. var. ling.
nc Rubus geniculatus auct. var. ling.
nc Rubus thyrsoideus auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca esbarzer, n m
ca bardissa, n f alt. sin.
ca esbarzerola, n f alt. sin.
ca gavarrer, n m alt. sin.
ca romeguera, n f alt. sin.
ca abarzer, n m var. ling.
ca abatzer, n m var. ling.
ca albarser, n m var. ling.
ca barcer, n m var. ling.
ca barsé, n m var. ling.
ca barser, n m var. ling.
ca barzer, n m var. ling.
ca batzer, n m var. ling.
ca gabarrer, n m var. ling.
ca sarsa, n f var. ling.
nc Rubus vigoi Rosselló, Peris et Stübing
nc Rubus candicans auct. var. ling.
nc Rubus geniculatus auct. var. ling.
nc Rubus thyrsoideus auct. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca espàrrecs amb dues salses
es espárragos con dos salsas
fr asperges aux deux sauces
it asparagi alle due salse
en asparagus with two sauces
de Spargel mit zwei Saucen

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca espàrrecs gegants amb dues salses
es espárragos gigantes con dos salsas
fr asperges géantes aux deux sauces
it asparagi giganti alle due salse
en giant asparagus with two sauces
de Riesenspargel mit zwei Saucen

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de dibuix tècnic. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 133 p.; 22 cm.
ISBN 84-88169-01-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fals escaire, n m
ca salta-regle, n m sin. compl.
es falsa escuadra
en adjustable set-square
en bevel square

<Construcció > Arquitectura > Dibuix tècnic>

Definition

Instrument consistent en dos regles articulats per un dels seus extrems o per llur punt mitjà, de manera que determinen un angle variable que permet de traçar angles de qualsevol obertura.

Basic search

Advanced search

Results for "salsa" in all thematic areas

Note

Definition