Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arç de Sant Josep, n m
ca arç del Japó, n m alt. sin.
ca codonyer del Japó, n m alt. sin.
nc Chaenomeles speciosa (Sweet) Nakai
nc Chaenomeles lagenaria (Loisel.) Koidz. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arestes, n f pl
ca blat boig, n m alt. sin.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat de moro, n m alt. sin.
ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca bruixes, n f pl alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n m alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca margall bord, n m alt. sin.
ca margall d'espiga, n m alt. sin.
ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
ca margall d'ordi, n m alt. sin.
ca margall de llapassa, n m alt. sin.
ca margall espigat, n m alt. sin.
ca margall punxós, n m alt. sin.
ca ordi bord, n m alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca ximet, n m alt. sin.
ca aristes, n f pl var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca civà borda, n f var. ling.
ca civaeta borda, n f var. ling.
ca espigaella, n f var. ling.
ca ferratja, n f var. ling.
ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arestes, n f pl
ca blat boig, n m alt. sin.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat de moro, n m alt. sin.
ca blat de Sant Joan, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca bruixes, n f pl alt. sin.
ca civada, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'egua, n f alt. sin.
ca dimonis, n m pl alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n m alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca margall bord, n m alt. sin.
ca margall d'espiga, n m alt. sin.
ca margall d'espigueta, n m alt. sin.
ca margall d'ordi, n m alt. sin.
ca margall de llapassa, n m alt. sin.
ca margall espigat, n m alt. sin.
ca margall punxós, n m alt. sin.
ca ordi bord, n m alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca ximet, n m alt. sin.
ca aristes, n f pl var. ling.
ca civà, n f var. ling.
ca civà borda, n f var. ling.
ca civaeta borda, n f var. ling.
ca espigaella, n f var. ling.
ca ferratja, n f var. ling.
ca margall d'espigaïlla, n m var. ling.
ca nóvios, n m pl var. ling.
nc Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atràctilis gummífera, n f
ca card sant, n m alt. sin.
ca cartosanto, n m var. ling.
nc Atractylis gummifera L.
nc Carlina gummifera (L.) Less. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca atràctilis gummífera, n f
ca card sant, n m alt. sin.
ca cartosanto, n m var. ling.
nc Atractylis gummifera L.
nc Carlina gummifera (L.) Less. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca búgula, n f
ca consolda, n f sin. compl.
ca consolda mitjana, n f alt. sin.
ca esquiva, n f alt. sin.
ca herba de Sant Llorenç, n f alt. sin.
ca iva, n f alt. sin.
ca bugula, n f var. ling.
ca consola, n f var. ling.
ca consola mitjana, n f var. ling.
ca consolda media, n f var. ling.
ca consolva, n f var. ling.
nc Ajuga reptans L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca búgula, n f
ca consolda, n f sin. compl.
ca consolda mitjana, n f alt. sin.
ca esquiva, n f alt. sin.
ca herba de Sant Llorenç, n f alt. sin.
ca iva, n f alt. sin.
ca bugula, n f var. ling.
ca consola, n f var. ling.
ca consola mitjana, n f var. ling.
ca consolda media, n f var. ling.
ca consolva, n f var. ling.
nc Ajuga reptans L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca baladre, n m
ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
ca escampador de gel, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca manxiulot, n m alt. sin.
ca marxívol, n m alt. sin.
ca marxívol verd, n m alt. sin.
ca marxívols, n m pl alt. sin.
ca pàmpols, n m pl alt. sin.
ca peònia, n f alt. sin.
ca peònia blanca, n f alt. sin.
ca peònia borda, n f alt. sin.
ca uliarda, n f alt. sin.
ca veratre, n m alt. sin.
ca marxigols, n m pl var. ling.
ca mengívol, n m var. ling.
ca palònia, n f var. ling.
ca peloni blanca, n f var. ling.
ca peloni borda, n f var. ling.
ca sagüerro, n m var. ling.
ca veladre, n m var. ling.
nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca baladre, n m
ca el·lèbor verd, n m alt. sin.
ca escampador de gel, n m alt. sin.
ca escampadors, n m pl alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca manxiulot, n m alt. sin.
ca marxívol, n m alt. sin.
ca marxívol verd, n m alt. sin.
ca marxívols, n m pl alt. sin.
ca pàmpols, n m pl alt. sin.
ca peònia, n f alt. sin.
ca peònia blanca, n f alt. sin.
ca peònia borda, n f alt. sin.
ca uliarda, n f alt. sin.
ca veratre, n m alt. sin.
ca marxigols, n m pl var. ling.
ca mengívol, n m var. ling.
ca palònia, n f var. ling.
ca peloni blanca, n f var. ling.
ca peloni borda, n f var. ling.
ca sagüerro, n m var. ling.
ca veladre, n m var. ling.
nc Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca berbena, n f
ca cuquets, n m pl alt. sin.
ca cura-ho-tot, n m alt. sin.
ca espiga de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba berbena, n f alt. sin.
ca herba de Santa Anna, n f alt. sin.
ca herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
ca herba dels fetillers, n f alt. sin.
ca planta sagrada, n f alt. sin.
ca barbena, n f var. ling.
ca barbera, n f var. ling.
ca berbera, n f var. ling.
ca herba barbera, n f var. ling.
ca herba berbera, n f var. ling.
ca herba ververa, n f var. ling.
ca verbena, n f var. ling.
nc Verbena officinalis L.

<Botànica > verbenàcies>

Note

La denominació cura-ho-tot és probablement una adaptació del castellà curalotodo.

Basic search

Advanced search

Results for "sant" in all thematic areas

Note