Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de taekwondo. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 131 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 23)
ISBN 84-7739-241-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca adversari | adversària, n m, f
ca contrari | contrària, n m, f
es adversario
es contrario
fr adversaire
fr partenaire
en contestant
en opponent

<Esport > Esports de combat > Taekwondo>

Definition

Taekwondista contra el qual es combat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca adversari | adversària, n m, f
ca contrari | contrària, n m, f
ca contrincant, n m, f
ca oponent, n m, f
ca rival, n m, f
es adversario | adversaria
es contrario | contraria
es contrincante
es rival
fr adversaire
fr opposant | opposante
fr partenaire
fr rival | rivale
en contestant
en opponent
en rival

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definition

Esportista amb qui competeix un altre esportista en una prova o un encontre.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

ca agent social, n m
es agente social
fr agent social
fr partenaire social
en social actor
en social agent
en social partner

<Negociació col·lectiva > Agents>

Definition

Organització que assumeix la representació col·lectiva d'un sector social, generalment d'un conjunt de treballadors o d'empresaris en un procés de negociació col·lectiva.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alatxa, n f
ca aladroc, n m sin. compl.
ca alatxa pixota, n f sin. compl.
ca alatxeta [menut], n f sin. compl.
ca alatxó [menut], n m sin. compl.
ca alatxona [menut], n f sin. compl.
ca latria, n f sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardina alatxa, n f sin. compl.
ca alacha, n f var. ling.
ca aladroch, n m var. ling.
ca alatja, n f var. ling.
ca alatxa-pixota, n f var. ling.
ca alatxe, n f var. ling.
ca alaxta, n f var. ling.
ca alaxta pixota, n f var. ling.
ca latxa, n f var. ling.
ca litxa, n f var. ling.
ca sardine, n f var. ling.
nc Sardinella aurita
nc Meletta mediterranea var. ling.
es alacha
es boquerón
es sábalo
es sardina alatcha
fr allache
fr sardinelle
pt alatiyo
en round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BALEARES2) Menorca

- alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

- alatxa: (EMMDENIA) Dénia

- alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

- alatxa: (RPCE3) Mallorca

- alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

- alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

- alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

- alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

- alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- latria: (FAUNAICT) Tarragona

- latxa: (FAUNAICT) Dénia

- sardina: (FAUNAICT) Barcelona

- sardina: (RPCE3) Balears

- sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

- sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

- sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alatxa, n f
ca aladroc, n m sin. compl.
ca alatxa pixota, n f sin. compl.
ca alatxeta [menut], n f sin. compl.
ca alatxó [menut], n m sin. compl.
ca alatxona [menut], n f sin. compl.
ca latria, n f sin. compl.
ca meleta, n f sin. compl.
ca sardina, n f sin. compl.
ca sardina alatxa, n f sin. compl.
ca alacha, n f var. ling.
ca aladroch, n m var. ling.
ca alatja, n f var. ling.
ca alatxa-pixota, n f var. ling.
ca alatxe, n f var. ling.
ca alaxta, n f var. ling.
ca alaxta pixota, n f var. ling.
ca latxa, n f var. ling.
ca litxa, n f var. ling.
ca sardine, n f var. ling.
nc Sardinella aurita
nc Meletta mediterranea var. ling.
es alacha
es boquerón
es sábalo
es sardina alatcha
fr allache
fr sardinelle
pt alatiyo
en round sardinella

<Peixos > Clupeids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- alatxa: (BALEARES2) Menorca

- alatxa: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

- alatxa: (EMMDENIA) Dénia

- alatxa: (FAUNAICT) Barcelona, Menorca

- alatxa: (RPCE3) Mallorca

- alatxa pixota: (DCVB) Mallorca

- alatxa pixota: (RPCE3) Mallorca

- alatxa-pixota: (FAUNAICT) Barcelona

- alatxeta [menut]: (DCVB-E) Balears

- alatxó [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- alatxona [menut]: (DCVB-E) Mallorca

- latria: (FAUNAICT) Tarragona

- latxa: (FAUNAICT) Dénia

- sardina: (FAUNAICT) Barcelona

- sardina: (RPCE3) Balears

- sardina alatxa: (DCVB-E) Tarragona

- sardina alatxa: (FAUNAICT) Tarragona

- sardine: (BSEHN3) Balears, Eivissa, Mallorca, Menorca

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca anguila jardinera, n f
es anguila jardinera
es angula jardinera
es congrio de jardín
fr anguille des jardins
fr anguille jardinière
en garden eel
nc Heteroconger longissimus

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya blanca, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
ca aranya de fang, n f sin. compl.
ca aranya fragata, n f sin. compl.
ca aranya monja, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya vera, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyol, n m sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
ca dragó, n m sin. compl.
ca dragons, n m pl sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca espasenca, n f sin. compl.
ca espasencs, n m pl sin. compl.
ca pinça, n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca salamó, n m sin. compl.
ca aranéola, n f var. ling.
ca aranya vera, n f var. ling.
ca arañya-blanca, n f var. ling.
ca arañya-monja, n f var. ling.
ca arañyol, n m var. ling.
ca drago, n m var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
ca nadela, n f var. ling.
ca peje aranya, n m var. ling.
ca salomó, n m var. ling.
nc Trachinus draco
es araña
es araña blanca
es dragón
es escorpión
fr grand vive
fr grande vive
fr petite vive
it tracina vipera
en greater weever
en grow-foot
de Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

- aranya (INVPESQ6): Castelló

- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- aranya blanca (DELC): Balears

- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

- aranya fragata (DELC): Balears

- aranya monja (DCVB-E): Mallorca

- aranya monja (DELC): Balears

- aranya negra (DELC): Balears

- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

- aranya vera (DCVB-E): València

- aranya vera (DELC): Balears

- aranya vera (EMMDENIA): Dénia

- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

- arañya-monja (RPCE3): Mallorca

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

- dragó (AGUILO): Menorca

- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

- dragó (FAUNAICT): Menorca

- dragó (RPCE3): Menorca

- dragons (RANDA11): Menorca

- espasencs (DCVB-E): Blanes

- pinça (JLLE): Pollença

- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

- salamó (DELC): Balear

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya blanca, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
ca aranya de fang, n f sin. compl.
ca aranya fragata, n f sin. compl.
ca aranya monja, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya vera, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyol, n m sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
ca dragó, n m sin. compl.
ca dragons, n m pl sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca espasenca, n f sin. compl.
ca espasencs, n m pl sin. compl.
ca pinça, n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca salamó, n m sin. compl.
ca aranéola, n f var. ling.
ca aranya vera, n f var. ling.
ca arañya-blanca, n f var. ling.
ca arañya-monja, n f var. ling.
ca arañyol, n m var. ling.
ca drago, n m var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
ca nadela, n f var. ling.
ca peje aranya, n m var. ling.
ca salomó, n m var. ling.
nc Trachinus draco
es araña
es araña blanca
es dragón
es escorpión
fr grand vive
fr grande vive
fr petite vive
it tracina vipera
en greater weever
en grow-foot
de Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

- aranya (INVPESQ6): Castelló

- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- aranya blanca (DELC): Balears

- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

- aranya fragata (DELC): Balears

- aranya monja (DCVB-E): Mallorca

- aranya monja (DELC): Balears

- aranya negra (DELC): Balears

- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

- aranya vera (DCVB-E): València

- aranya vera (DELC): Balears

- aranya vera (EMMDENIA): Dénia

- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

- arañya-monja (RPCE3): Mallorca

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

- dragó (AGUILO): Menorca

- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

- dragó (FAUNAICT): Menorca

- dragó (RPCE3): Menorca

- dragons (RANDA11): Menorca

- espasencs (DCVB-E): Blanes

- pinça (JLLE): Pollença

- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

- salamó (DELC): Balear

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aranya de cap negre, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya roquera, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
es araña de cabeza negra
es víbora
fr vive rayée
en streaked weever
nc Trachinus radiatus

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya de cap negre, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de roca, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya roquera, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya capruda, n f var. ling.
ca aranya capsuda, n f var. ling.
ca aranya sugra, n f var. ling.
ca araña, n f var. ling.
ca arañya de cap negre, n f var. ling.
ca arañya negra, n f var. ling.
nc Trachinus radiatus
nc Trachinus Cirrosus var. ling.
es araña de cabeza negra
es vibora
es víbora
fr vive à tête rayonnée
fr vive rayée
en starry weever
en streaked weever

<Peixos > Traquínids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (FAUNAICT): Tarragona
- araña (ACN10): Vinarós
- aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
- aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
- aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
- aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
- aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
- arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
- aranya de roca (DCVB-E): València
- aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
- aranya negra (DELC2): Balears
- arañya negra (RPCE3): Eivissa
- aranya sardinera (BALEARES2): Menorca

Basic search

Advanced search

Results for "sardinaire" in all thematic areas

Definition

Definition

Definition

Note

Note

Note

Note

Note