Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca eixorellar, v tr
es desorejar
fr essoriller
en crop, to
en trim, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition

Escurçar les orelles d'un gos perquè s'adigui a l'estàndard de la seva raça.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca eixorellar, v tr
es desorejar
fr essoriller
en tip, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition

Tallar un bocí d'orella a un animal per fer-li una marca identificativa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca eixorellar, v tr
es desorejar
fr essoriller
en tip, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definition

Tallar un bocí d'orella a un animal per fer-li una marca identificativa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca fadrí, n m
ca donzella, n f sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca ministre, n m sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
es doncella
es julia
fr girelle paon
en ornate wrasse
nc Coris julia
nc Thalassoma pavo

Definition

Peix teleosti, perciforme, de la família dels làbrids, amb el cos cobert de ratlles transversals ondulades i amb una taca negra a l'esquena.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fadrí, n m
ca carall de rei, n m sin. compl.
ca donzella, n f sin. compl.
ca envit, n m sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca joglar, n m sin. compl.
ca ministre, n m sin. compl.
ca nyucla, n f sin. compl.
ca papagai, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
ca donçella, n f var. ling.
ca donsella, n f var. ling.
ca fredí, n m var. ling.
ca güiula, n f var. ling.
ca guiula pavo, n f var. ling.
ca juglà, n m var. ling.
ca jular, n m var. ling.
ca junglar, n m var. ling.
ca just-plà, n m var. ling.
ca manistre, n m var. ling.
ca ñucla, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
ca xuclàs, n m pl var. ling.
nc Thalassoma pavo
nc Chlorichthys pavo var. ling.
nc Labrus pabo var. ling.
nc Thalasoma pavo var. ling.
es doncella
es fredi
es julia
es pez verde
fr girelle paon
en ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca fadrí, n m
ca carall de rei, n m sin. compl.
ca donzella, n f sin. compl.
ca envit, n m sin. compl.
ca guiula, n f sin. compl.
ca joglar, n m sin. compl.
ca ministre, n m sin. compl.
ca nyucla, n f sin. compl.
ca papagai, n m sin. compl.
ca saig, n m sin. compl.
ca senyoreta, n f sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca vit d'en Gaona, n m sin. compl.
ca donçella, n f var. ling.
ca donsella, n f var. ling.
ca fredí, n m var. ling.
ca güiula, n f var. ling.
ca guiula pavo, n f var. ling.
ca juglà, n m var. ling.
ca jular, n m var. ling.
ca junglar, n m var. ling.
ca just-plà, n m var. ling.
ca manistre, n m var. ling.
ca ñucla, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca soig, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca vid d'en Gahona, n m var. ling.
ca vit d'en Gamona, n m var. ling.
ca xuclàs, n m pl var. ling.
nc Thalassoma pavo
nc Chlorichthys pavo var. ling.
nc Labrus pabo var. ling.
nc Thalasoma pavo var. ling.
es doncella
es fredi
es julia
es pez verde
fr girelle paon
en ornate wrasse

<Peixos > Làbrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca farigola, n f
ca tem, n m sin. compl.
ca timó, n m sin. compl.
ca timonet, n m sin. compl.
ca tomell, n m sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca estremuncell, n m alt. sin.
ca farigola borda, n f alt. sin.
ca farigola vera, n f alt. sin.
ca farigola vulgar, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca frigoleta, n f alt. sin.
ca sajolida, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca serpoll, n m alt. sin.
ca timó bast, n m alt. sin.
ca timó bord, n m alt. sin.
ca timó femella, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó normal, n m alt. sin.
ca timonell, n m alt. sin.
ca timonera, n f alt. sin.
ca timonet femella, n m alt. sin.
ca timonet mascle, n m alt. sin.
ca tomaní, n m alt. sin.
ca tomello, n m alt. sin.
ca tomelló, n m alt. sin.
ca tomello vulgar, n m alt. sin.
ca boja, n f var. ling.
ca entremunsell, n m var. ling.
ca estremucell, n m var. ling.
ca ferigola, n f var. ling.
ca forigola, n f var. ling.
ca frígol, n m var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
ca frígula, n f var. ling.
ca friula, n f var. ling.
ca fríula, n f var. ling.
ca fríula borda, n f var. ling.
ca timoncillo, n m var. ling.
ca timonsell, n m var. ling.
ca tomanil, n m var. ling.
ca tomillo, n m var. ling.
ca tremoncell, n m var. ling.
ca tumillo, n m var. ling.
nc Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Note

La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca farigola, n f
ca tem, n m sin. compl.
ca timó, n m sin. compl.
ca timonet, n m sin. compl.
ca tomell, n m sin. compl.
ca botja, n f alt. sin.
ca estremuncell, n m alt. sin.
ca farigola borda, n f alt. sin.
ca farigola vera, n f alt. sin.
ca farigola vulgar, n f alt. sin.
ca farigoleta, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca frigoleta, n f alt. sin.
ca sajolida, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca serpoll, n m alt. sin.
ca timó bast, n m alt. sin.
ca timó bord, n m alt. sin.
ca timó femella, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó normal, n m alt. sin.
ca timonell, n m alt. sin.
ca timonera, n f alt. sin.
ca timonet femella, n m alt. sin.
ca timonet mascle, n m alt. sin.
ca tomaní, n m alt. sin.
ca tomello, n m alt. sin.
ca tomelló, n m alt. sin.
ca tomello vulgar, n m alt. sin.
ca boja, n f var. ling.
ca entremunsell, n m var. ling.
ca estremucell, n m var. ling.
ca ferigola, n f var. ling.
ca forigola, n f var. ling.
ca frígol, n m var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
ca frígula, n f var. ling.
ca friula, n f var. ling.
ca fríula, n f var. ling.
ca fríula borda, n f var. ling.
ca timoncillo, n m var. ling.
ca timonsell, n m var. ling.
ca tomanil, n m var. ling.
ca tomillo, n m var. ling.
ca tremoncell, n m var. ling.
ca tumillo, n m var. ling.
nc Thymus vulgaris L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Note

La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca frígola, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca frígola capitada, n f alt. sin.
ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
ca frígola vera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca timó africà, n m alt. sin.
ca timó capitat, n m alt. sin.
ca faigola, n f var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
nc Thymbra capitata (L.) Cav.
nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca frígola, n f
ca farigola, n f alt. sin.
ca frígola capitada, n f alt. sin.
ca frígola de Sant Joan, n f alt. sin.
ca frígola vera, n f alt. sin.
ca pebrella, n f alt. sin.
ca senyorida, n f alt. sin.
ca timó africà, n m alt. sin.
ca timó capitat, n m alt. sin.
ca faigola, n f var. ling.
ca frigola, n f var. ling.
nc Thymbra capitata (L.) Cav.
nc Coridothymus capitatus (L.) Rchb. f. sin. compl.
nc Thymus capitatus (L.) Hoffmanns. et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "senyorejar" in all thematic areas

Definition

Definition

Definition

Definition

Note

Note