Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "sistema" in all thematic areas

laklano

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca laklano
ca aweikoma sin. compl.
ca botocudo sin. compl.
ca bugre sin. compl.
ca chocré sin. compl.
ca socré sin. compl.
ca xokleng sin. compl.
ca xokren sin. compl.
cod laklano
ar لاكلانوية
cy Laklano
cy Aweikoma sin. compl.
cy Botocudo sin. compl.
cy Bugre sin. compl.
cy Chocré sin. compl.
cy Socré sin. compl.
cy Xokleng sin. compl.
cy Xokren sin. compl.
de Laklano
de Aweikoma sin. compl.
de Botocudo sin. compl.
de Bugre sin. compl.
de Chocré sin. compl.
de Socré sin. compl.
de Xokleng sin. compl.
de Xokren sin. compl.
en Laklano
en Aweikoma sin. compl.
en Botocudos sin. compl.
en Bugre sin. compl.
en Chocré sin. compl.
en Shocleng sin. compl.
en Shokleng sin. compl.
en Socré sin. compl.
en Xokleng sin. compl.
en Xokren sin. compl.
es laklano
es aweikoma sin. compl.
es botocudo sin. compl.
es bugre sin. compl.
es chocré sin. compl.
es socré sin. compl.
es xokleng sin. compl.
es xokren sin. compl.
eu laklanoera
eu aweikoma sin. compl.
eu botocudo sin. compl.
eu bugre sin. compl.
eu chocré sin. compl.
eu socré sin. compl.
eu xokleng sin. compl.
eu xokren sin. compl.
fr laklano
fr aweikoma sin. compl.
fr botocudo sin. compl.
fr bugre sin. compl.
fr chocré sin. compl.
fr socré sin. compl.
fr xokleng sin. compl.
fr xokren sin. compl.
gn laklano
gn aweikoma sin. compl.
gn botocudo sin. compl.
gn bugre sin. compl.
gn chocré sin. compl.
gn socré sin. compl.
gn xokleng sin. compl.
gn xokren sin. compl.
it laklano
it aweikoma sin. compl.
it botocudo sin. compl.
it bugre sin. compl.
it chocré sin. compl.
it socré sin. compl.
it xokleng sin. compl.
it xokren sin. compl.
ja ラクラノ語
ja ソクレ語 sin. compl.
ja ブグレ語 sin. compl.
ja チョクレ語 sin. compl.
ja ボトクド語 sin. compl.
ja ショクレン語 sin. compl.
ja アウェイコマ語 sin. compl.
nl Laklano
nl Aweikoma sin. compl.
nl Botocudo sin. compl.
nl Bugre sin. compl.
nl Chocré sin. compl.
nl Socré sin. compl.
nl Xokleng sin. compl.
pt laklãnõ
pt aveicoma sin. compl.
pt aweikoma sin. compl.
pt botocudo sin. compl.
pt bugre sin. compl.
pt chocré sin. compl.
pt socré sin. compl.
pt xokleng sin. compl.
pt xokren sin. compl.
ru Лаклано
ru Бугре sin. compl.
ru Сокре sin. compl.
ru Чокре sin. compl.
ru Шокрен sin. compl.
ru Шокленг sin. compl.
ru Авейкома sin. compl.
ru Ботокудский sin. compl.
zh 拉克兰诺语
zh 肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Je > Branca del sud>, <Amèrica > Brasil>

Definition

Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.

Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.

El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.

lingala

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca lingala
ar لينغالا
cy Lingala
cy Bangala sin. compl.
cy Bobangi sin. compl.
de Lingala
de Bangala sin. compl.
de Bobangi sin. compl.
en Lingala
en Bangala sin. compl.
en Bobangi sin. compl.
en Ngala sin. compl.
es lingala
es bangala sin. compl.
es bobangi sin. compl.
eu lingalera
eu bangala sin. compl.
eu bobangi sin. compl.
fr lingala
fr bangala sin. compl.
fr bobangi sin. compl.
gl lingala
gl bangala sin. compl.
gl bobangi sin. compl.
gn lingala
gn vangala sin. compl.
gn vovangi sin. compl.
it lingala
it bangala sin. compl.
it bobangi sin. compl.
it mangala sin. compl.
ja リンガラ語
nl Lingala
nl Bangala sin. compl.
nl Bobangi sin. compl.
pt lingala
pt bangala sin. compl.
pt bobangi sin. compl.
ru Лингала
ru Нгала sin. compl.
ru Бобанги sin. compl.
ru Бангала sin. compl.
ru Мангала sin. compl.
zh 林加拉语
zh 布班基语、班加拉语 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Congo>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > República Democràtica del Congo>

Definition

El cas del lingala és realment singular (potser comparable al del suahili), ja que es tracta de la llengua d'un poble de poc més de 300.000 individus parlada com a segona llengua per més de vuit milions de persones, les quals l'empren com a llengua franca (especialment en les relacions comercials) al Congo i al nord-oest de la República Democràtica del Congo.

La llengua, amb el nom de bobangi, es va difondre al llarg del riu Congo entre Lisala i Kinshasa i va funcionar com a llengua de comerç regional abans de la gènesi de l'estat del Congo. L'avenç del colonialisme europeu propicià l'expansió del bobangi, sobretot en les dues últimes dècades del segle XIX. La llengua va ser apresa i influïda pels mitjancers i intèrprets dels colonitzadors europeus. L'administració colonial va usar-la, ara amb el nom de bangala, amb finalitats missioneres i administratives.

Cap al tombant de segle, un grup de missioners va engegar un projecte per a «depurar» la llengua dels elements no bantús que l'havien deturpat, i és aleshores (vers el 1903) que comença a difondre's el glotònim lingala. El fet és, però, que el lingala conté nombrosos manlleus del francès, i també alguns mots d'origen portuguès, anglès i neerlandès.

El lingala parlat com a primera llengua té escassa variació dialectal. Entre els parlants de lingala com a segona llengua, en canvi, destaquen les varietats de Kinshasa, d'una banda, i de Brazzaville, de l'altra, que es caracteritzen per l'influx divers de les llengües primeres (totes bantús) dels individus que el parlen. L'estàndard lingala té una àmplia difusió en l'ensenyament primari i secundari, a la ràdio, a la televisió, a les misses i, en general, en totes les funcions formals.

lipà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca lipà
ca lipan sin. compl.
de Lipan
en Lipano
en Lipan sin. compl.
es lipano
es lipán sin. compl.
eu lipano
eu lipán sin. compl.
fr lipan
gl lipano
gl lipán sin. compl.
it lipano
it lipan sin. compl.
nl Lipan
pt lipano
pt lipán sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Apatxe>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definition

A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

Les llengües del grup apatxe són força similars entre elles. El jicarilla, el kiowa-apatxe i el lipà de vegades s'han considerat varietats dialectals d'una única llengua, l'apatxe oriental. Tanmateix, són prou diferents per no permetre la intercomprensió dels parlants.

Sembla que les comunitats apatxes van migrar des del nord cap al sud-oest vers l'any 1500 o fins i tot abans.

L'edat que tenien les 3 parlants de lipà l'any 1981 fa pensar que la llengua ja està extingida.

machinerí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca machinerí
ca machinere sin. compl.
ca machineri sin. compl.
ca manchinere sin. compl.
ca manchineri sin. compl.
ca manitenere sin. compl.
ca manitenerí sin. compl.
ca piro sin. compl.
ca yini sin. compl.
cod yineru-tokanu
ar ماتشينيرية
cy Machinerí
cy Machinere sin. compl.
cy Machineri sin. compl.
cy Manchinere sin. compl.
cy Manchineri sin. compl.
cy Manitenere sin. compl.
cy Manitenerí sin. compl.
cy Piro sin. compl.
cy Yini sin. compl.
de Machineri
de Machinere sin. compl.
de Machinerí sin. compl.
de Manchinere sin. compl.
de Manchineri sin. compl.
de Manitenere sin. compl.
de Manitenerí sin. compl.
de Piro sin. compl.
de Yini sin. compl.
en Machinere
en Manchinere sin. compl.
en Manchineri sin. compl.
en Manitenére sin. compl.
en Manitenerí sin. compl.
en Maxinéri sin. compl.
en Piro sin. compl.
en Yine sin. compl.
es machinerí
es machinere sin. compl.
es machineri sin. compl.
es manchinere sin. compl.
es manitenere sin. compl.
es manitenerí sin. compl.
es piro sin. compl.
es yineru-tokanu sin. compl.
es yini sin. compl.
eu machinereera
eu machinere sin. compl.
eu machineri sin. compl.
eu manchinere sin. compl.
eu manchineri sin. compl.
eu manitenere sin. compl.
eu manitenerí sin. compl.
eu piro sin. compl.
eu yini sin. compl.
fr machinere
fr machineri sin. compl.
fr manchinere sin. compl.
fr manchineri sin. compl.
fr manitenere sin. compl.
fr manitenerí sin. compl.
fr piro sin. compl.
fr yini sin. compl.
gn machineri
gn machinere sin. compl.
gn machineri sin. compl.
gn manchinere sin. compl.
gn manchineri sin. compl.
gn manitenerí sin. compl.
gn piro sin. compl.
it machineri
it machinere sin. compl.
it machinerí sin. compl.
it manchinere sin. compl.
it manchineri sin. compl.
it manitenere sin. compl.
it manitenerí sin. compl.
it piro sin. compl.
it yini sin. compl.
ja マシネリ語
ja イニ語 sin. compl.
ja ピロ語 sin. compl.
ja マチネリ語 sin. compl.
ja マチネレ語 sin. compl.
ja マニテネリ語 sin. compl.
ja マニテネレ語 sin. compl.
ja マンチネリ語 sin. compl.
ja マンチネレ語 sin. compl.
nl Machinerí
nl Machinere sin. compl.
nl Machineri sin. compl.
nl Manchinere sin. compl.
nl Manchineri sin. compl.
nl Manitenere sin. compl.
nl Manitenerí sin. compl.
nl Piro sin. compl.
nl Yini sin. compl.
pt machineri
pt machinere sin. compl.
pt machineri sin. compl.
pt manchinere sin. compl.
pt manchinerí sin. compl.
pt manitenere sin. compl.
pt manitenerí sin. compl.
pt piro sin. compl.
pt yini sin. compl.
ru Мачинере
ru Йине sin. compl.
ru Пиро sin. compl.
ru Мачинери sin. compl.
ru Машинери sin. compl.
ru Манчинере sin. compl.
ru Манчинери sin. compl.
ru Манитенере sin. compl.
ru Манитенери sin. compl.
zh 马钦奈里语
zh 皮罗、马钦内勒、马其内利、曼其内勒、马尼特内利、马尼特内勒、伊尼 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Piro>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Brasil>, <Amèrica > Perú>

Definition

Piro i machinerí són termes sinònims emprats, respectivament, al Perú d'una banda i al Brasil i a Bolívia de l'altra per a referir-se a aquesta llengua. Hi ha força diferències dialectals entre la llengua de la regió peruana i la de la brasilera-boliviana.

Tots els membres de la comunitat parlen la llengua pròpia i el portuguès o l'espanyol, segons el país. L'any 1985 part dels machinerís es van traslladar de l'estat d'Acre (Brasil) al departament de Pando (Bolívia), fugint de les tensions socials; el portuguès és la llengua d'ús habitual tant a la banda brasilera com a la boliviana.

El nom autòcton de la llengua, yineru-tokanu, significa 'la llengua de la gent'. Yineru significa 'gent veritable' i és l'autodenominació del grup.

maltès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca maltès
cod malti
ar المالطية
cy Malteg
cy Meliteg sin. compl.
de Maltesisch
en Maltese
es maltés
eu maltera
fr maltais
gl maltés
gn maltes
it maltese
ja マルタ語
nl Maltees
oc maltés
pt maltês
ru Мальтийский язык
sw Maltese
tmh Tamaltist
zh 马耳他语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Afroasiàtica > Semítica > Occidental>, <Europa > Malta>

Definition

És l'únic representant europeu de la família de llengües afroasiàtica, la qual s'estén principalment per tot el nord d'Àfrica i pel sud-oest d'Àsia. A més de la branca semítica, a la qual pertany el maltès, la família afroasiàtica també comprèn les branques berber, cuixítica, txadiana i egípcia (extingida).

Tot i que el primer text maltès conservat data de la segona meitat del segle XV, no es va començar a escriure en aquesta llengua de manera continuada fins cap al final del XVIII.

El maltès comparteix molts trets amb els dialectes àrabs contemporanis, especialment magribins, que no es troben en l'àrab clàssic. No es pot considerar, però, una varietat àrab: a banda del fet que s'escriu amb l'alfabet llatí -és l'única llengua afroasiàtica que el fa servir- i que els maltesos no entenen l'àrab parlat, el maltès presenta diferències fonètiques notables respecte als parlars àrabs, comparat amb els quals de vegades és, pel que fa a la gramàtica, conservador i de vegades innovador, això darrer sovint per influència romànica.

mandaya

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca mandaya
ar ماندايا
cy Mandaya
de Mandaya
de Mandayan sin. compl.
en Mandaya
es mandaya
eu mandayera
eu mandaya sin. compl.
fr mandaya
gl mandaya
gn mandaya
it mandaya
pt mandaya
zh 曼达亚语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definition

Els mandaya són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió est de l'illa de Mindanao, la més meridional i la segona en extensió de les Filipines. La llengua mandaya s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud.

Podem distingir diversos subgrups mandaya, entre els quals trobem els mansaka, els pagsupan, els manwaga, els managusan els divavaogan i els karaga.

La denominació mandaya significa 'els primers habitants del riu', i deriva de man, 'primer' i daya, 'riu' o 'part alta d'un riu'.

manobo (agusan)

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca manobo (agusan)
ca agusan sin. compl.
ar مانوبو (أغوسان)
cy Manobo (Agusan)
cy Agusan sin. compl.
de Manobo (Agusan)
de Agusan sin. compl.
en Agusan Manobo
en Agusan sin. compl.
es manobo (agusano)
es agusano sin. compl.
eu agusango manobo
eu agusanera sin. compl.
eu gusan sin. compl.
fr manobo (agusan)
fr agusan sin. compl.
gl manobo (agusan)
gl agusan sin. compl.
gn manovo (agusan)
gn agusan sin. compl.
it manobo (agusan)
it agusan sin. compl.
pt manobo (agusan)
pt agusan sin. compl.
zh 马诺博语（阿古桑）
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional>, <Àsia > Filipines>

Definition

La denominació manobo fa referència a diversos grups etnolingüístics localitzats tradicionalment a les illes de Mindanao, Camiguin i Palawan. Hi ha autors, però, que utilitzen aquest terme com si es tractés d'un únic grup.

Hi ha almenys catorze llengües manobo: kagayanen, kinamigin, binukid, manobo (agusan), manobo (rajah kabungsuan), manobo (ata), manobo (tigwa), manobo (bukidnon occidental), manobo (ilianen), manobo (obo), dibabawon, tagabawa, manobo (sarangani) i manobo (cotabato).

No és gaire clar quin és l'origen del nom manobo, el qual podria derivar de: 1) manobo o manuvo, 'persona', 'poble'; 2) mansuba, 'persona' i suba, 'riu' ('poble de riu'); 3) Banobo, que és el nom d'un riu que hi ha a prop de la ciutat de Cotabato, o 4) man, 'originari', 'aborigen' i tuvu, 'créixer', 'creixement'.

L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els manobo s'inclouen dins les comunitats no islamitzades, juntament amb els grups blaan, tboli, tiruray, mansaka, mandaya, subanen.

masawé-sateré

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca masawé-sateré
ca sateré-mawé
ca andira sin. compl.
ca arapium sin. compl.
ca maragua sin. compl.
ca maué sin. compl.
ca mawé sin. compl.
ca sateré sin. compl.
cod sateré-mawé
ar ساتيري ماوي
cy Sateré-mawé
cy Andira sin. compl.
cy Arapium sin. compl.
cy Maragua sin. compl.
cy Maué sin. compl.
cy Mawé sin. compl.
cy Sateré sin. compl.
de Sateré-Mawé
de Andira sin. compl.
de Arapium sin. compl.
de Maragua sin. compl.
de Maué sin. compl.
de Mawé sin. compl.
de Sateré sin. compl.
de Satere-Mawe sin. compl.
en Sateré-Mawé
en Andira sin. compl.
en Arapium sin. compl.
en Mabue sin. compl.
en Maragua sin. compl.
en Maué sin. compl.
en Mawé sin. compl.
en Sataré sin. compl.
en Sateré sin. compl.
es sateré-mawé
es andira sin. compl.
es arapium sin. compl.
es maragua sin. compl.
es maué sin. compl.
es mawé sin. compl.
es sateré sin. compl.
eu satere maweera
eu andira sin. compl.
eu arapium sin. compl.
eu maragua sin. compl.
eu maué sin. compl.
eu mawé sin. compl.
eu sateré sin. compl.
fr sateré-mawé
fr andira sin. compl.
fr arapium sin. compl.
fr maragua sin. compl.
fr maué sin. compl.
fr mawé sin. compl.
fr sateré sin. compl.
gn satere-mawe
gn andira sin. compl.
gn arapium sin. compl.
gn maragua sin. compl.
gn maué sin. compl.
gn mawé sin. compl.
gn sateré sin. compl.
it sateré-mawé
it andira sin. compl.
it arapium sin. compl.
it maragua sin. compl.
it maué sin. compl.
it mawé sin. compl.
it satere sin. compl.
it sateré sin. compl.
ja サテレ・マウェ語
ja サテレ語 sin. compl.
ja マウェ語 sin. compl.
ja マウエ語 sin. compl.
ja マラグア語 sin. compl.
ja アラピウム語 sin. compl.
ja アンディラ語 sin. compl.
nl Sateré-Mawé
nl Andira sin. compl.
nl Arapium sin. compl.
nl Maragua sin. compl.
nl Maué sin. compl.
nl Mawé sin. compl.
nl Sateré sin. compl.
pt sateré-mawé
pt andira sin. compl.
pt arapium sin. compl.
pt maragua sin. compl.
pt maué sin. compl.
pt mawé sin. compl.
pt sateré sin. compl.
ru Сатере-мауэ
ru Маве sin. compl.
ru Мауэ sin. compl.
ru Мабуи sin. compl.
ru Андира sin. compl.
ru Сатере sin. compl.
ru Арапиум sin. compl.
ru Марагуа sin. compl.
ru Cатаре sin. compl.
zh 萨特勒－马维语
zh 萨特勒、马维、马乌埃、马拉瓜、安迪拉、阿拉皮翁 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí>, <Amèrica > Brasil>

Definition

El terme sateré significa 'sargantana de foc' i el mawé, 'papagai parlant'. La família mawé-sateré pertany al gran tronc tupí, com la tupí-guaraní o la tuparí.

Sembla que els colonitzadors hi van entrar en contacte per primera vegada el 1669, data en què els jesuïtes van fundar una missió a la zona. Entre els segles XVII i XIX, el sateré-mawé va ser molt influït per la Língua Geral Amazônica (nheengatú), de la qual va manllevar molt de lèxic.

Malgrat els tres segles de contacte, els sateré-mawés conserven una estructura social que preserva les tradicions i la llengua. Actualment bona part de la població és bilingüe, tot i que entre les dones n'hi ha força de monolingües.

Hi ha força diferències dialectals entre els parlants del riu Marau i els del riu Andirà.

masbatenyo

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca masbatenyo
ca minasbate sin. compl.
cod masbatenyo
ar ماسباتينيو
cy Masbateño
cy Minasbate sin. compl.
de Masbateño
de Masbateno sin. compl.
de Masbatenyo sin. compl.
de Minasbate sin. compl.
en Masbatenyo
en Masbateño sin. compl.
en Minasbate sin. compl.
es masbateño
es minasbate sin. compl.
eu masbatenyoera
eu masbateño sin. compl.
eu minasbate sin. compl.
fr masbatenyo
fr masbate sin. compl.
fr masbateño sin. compl.
fr minasbate sin. compl.
gl masbateño
gl minasbate sin. compl.
gn masvateño
gn minasvate sin. compl.
it masbateño
it minasbate sin. compl.
pt masbateño
pt minasbate sin. compl.
zh 马斯巴特语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definition

El nom masbatenyo és utilitzat pels parlants d'aquesta llengua per a referir-se tant a la llengua com al grup ètnic, encara que de vegades també es fa servir el nom minasbate per a fer referència a la llengua.

Podem distingir tres variants dialectals: la varietat occidental, parlada a la costa occidental de l'illa de Mastabe; la varietat meridional, parlada a la zona sud-est, i la varietat septentrional, parlada a la meitat nord.

El masbatenyo és lingüísticament proper al sorsogon masbate (amb el qual hi pot haver intercomprensió) i al híligaynon.

media lengua

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca media lengua
ar ميديا لينغوا
cy Media lengua
de Media Lengua
en Media Lengua
es media lengua
eu media lengua
fr media lengua ou «langue mélangée»
gn media lengua
it mezza lingua
ja メディア・レングア語
nl Media Lengua
pt media lengua
ru Медиа-ленгва
zh 梅迪亚语言
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Llengua mixta quítxua-espanyol>, <Amèrica > Equador>

Definition

Aquesta llengua mixta quítxua-espanyol és parlada per aproximadament un miler de persones a la zona central d'Equador. En aquesta llengua trobem vocabulari espanyol integrat dins les estructures gramaticals del quítxua. Si bé algunes varietats del quítxua tenen fins a un 40% de manlleus de l'espanyol, en el cas de la media lengua el lèxic d'origen espanyol s'eleva fins al 90%, és a dir que gairebé tot el vocabulari quítxua ha estat substituït per vocabulari espanyol.

No és gaire clar quin és l'origen de la media lengua. Entre 1900 i 1920 la capital d'Equador, Quito, es va expandir extraordinàriament i molts amerindis van ser empleats en el sector de la construcció. És possible que el col·lectiu quítxua establert a la capital en aquesta època tingui relació amb la creació de la media lengua. L'element identitari podria haver-hi tingut un cert pes: s'hauria pogut originar entre quítxues més o menys aculturats que no s'identificarien plenament ni amb els quítxues indígenes ni amb els espanyols; la media lengua hauria servit com a element d'identificació ètnica. De fet, les comunitats actuals es troben en la perifèria de la zona de cultura quítxua, a la qual devien pertànyer històricament i de la qual han esdevingut diferenciades. La media lengua no se sol usar amb els forasters, però no es tracta tampoc d'una llengua secreta, sinó del mitjà de comunicació habitual de la comunitat.

Alguns autors distingeixen diverses varietats de media lengua a l'Equador: la que es parla a Salcedo, a la província de Cotopaxi; la de Saraguro, a la província de Loja, i el catalangu, parlat a la zona de Cañar.