Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "terrejar" in all thematic areas
<Construcció > Execució de l'obra>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca forjar, v tr
- es aterrajar
- fr façonner une moulure
- en strike a mold, to
- de ein Gesims gestalten
<Construcció > Execució de l'obra>
Definition
<Esport > Esports nàutics > Vela>, <Esport > Esports nàutics > Motonàutica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca garrejar, v intr
- es garrear
- fr chasser
- en drag, to
<Esport > Esports nàutics > Vela>, <Esport > Esports nàutics > Motonàutica>
Definition
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca garrejar, v intr
- ca llaurar, v intr sin. compl.
<Navegació tradicional>
Definition
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca guerxar, v tr
- ca enguerxir, v tr sin. compl.
- ca tortejar, v tr sin. compl.
- ca vinclar, v tr sin. compl.
- es abarquillar, v tr
- es abombar, v tr
- es alabear, v tr
- es encorvar, v tr
- es pandear, v tr
- fr bomber, v tr
- en warp (to), v intr
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba roja, n f
- ca flor de la fam, n f alt. sin.
- ca flor de la gana, n f alt. sin.
- ca flors de la fam, n f pl alt. sin.
- ca fragassa, n f alt. sin.
- ca gram negre, n m alt. sin.
- ca lloraga, n f alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca potentil·la, n f alt. sin.
- ca potentil·la primerenca, n f alt. sin.
- ca potentil·la vernal, n f alt. sin.
- ca roser terrer, n m alt. sin.
- ca flores de la fam, n f pl var. ling.
- nc Potentilla neumanniana Rchb.
- nc Potentilla tabernaemontani Asch. var. ling.
- nc Potentilla verna L. p.p. et auct. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba roja, n f
- ca flor de la fam, n f alt. sin.
- ca flor de la gana, n f alt. sin.
- ca flors de la fam, n f pl alt. sin.
- ca fragassa, n f alt. sin.
- ca gram negre, n m alt. sin.
- ca lloraga, n f alt. sin.
- ca peucrist, n m alt. sin.
- ca potentil·la, n f alt. sin.
- ca potentil·la primerenca, n f alt. sin.
- ca potentil·la vernal, n f alt. sin.
- ca roser terrer, n m alt. sin.
- ca flores de la fam, n f pl var. ling.
- nc Potentilla neumanniana Rchb.
- nc Potentilla tabernaemontani Asch. var. ling.
- nc Potentilla verna L. p.p. et auct. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca herbejar, v intr
- ca herbassejar, v intr sin. compl.
- es herbajar
- es herbajear
- fr paître
- en graze, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definition
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca herbejar, v intr
- ca herbassejar, v intr sin. compl.
- es herbajar
- es herbajear
- fr paître
- en graze, to
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca heura de terra, n f
- ca hedra de terra, n f alt. sin.
- ca hedra terrestre, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca heura, n f alt. sin.
- ca heura caiguda, n f alt. sin.
- ca heura caiguda de terra, n f alt. sin.
- ca heura caiguda terrestre, n f alt. sin.
- ca heura terrera, n f alt. sin.
- ca heura terrestre, n f alt. sin.
- ca edra, n f var. ling.
- ca edra de terra, n f var. ling.
- ca elres de terra, n f pl var. ling.
- ca herba terrena, n f var. ling.
- ca heura terrena, n f var. ling.
- nc Glechoma hederacea L.
- nc Nepeta glechoma Benth. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca heura de terra, n f
- ca hedra de terra, n f alt. sin.
- ca hedra terrestre, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca heura, n f alt. sin.
- ca heura caiguda, n f alt. sin.
- ca heura caiguda de terra, n f alt. sin.
- ca heura caiguda terrestre, n f alt. sin.
- ca heura terrera, n f alt. sin.
- ca heura terrestre, n f alt. sin.
- ca edra, n f var. ling.
- ca edra de terra, n f var. ling.
- ca elres de terra, n f pl var. ling.
- ca herba terrena, n f var. ling.
- ca heura terrena, n f var. ling.
- nc Glechoma hederacea L.
- nc Nepeta glechoma Benth. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
