Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "traüll" in all thematic areas

gola inversa gola inversa

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  gola inversa, n f
  • es  cima reversa, n f
  • es  gola inversa, n f
  • es  gola invertida, n f
  • fr  corniche en doucine, n f
  • eu  gola alderantzikatu, n
  • eu  gola irauli, n

<Fusteria > Construccions>

gram negre gram negre

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram negre, n m
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  fragassa, n f sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  agram de porc, n m alt. sin.
  • ca  agram negre, n m alt. sin.
  • ca  agram porquí, n m alt. sin.
  • ca  bretuaga, n f alt. sin.
  • ca  bretuges, n m pl alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  cincfulles, n m/f alt. sin.
  • ca  cincllagues de Crist, n f alt. sin.
  • ca  cua roja, n f alt. sin.
  • ca  fragassa estèril, n f alt. sin.
  • ca  fraula borda, n f alt. sin.
  • ca  gram bord, n m alt. sin.
  • ca  gram de porc, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  mà de Crist, n f alt. sin.
  • ca  mà de Maria, n f alt. sin.
  • ca  maduixera borda, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  peu porquí, n m alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  cinc en rama, n m var. ling.
  • ca  fregasa, n f var. ling.
  • ca  fregassa, n f var. ling.
  • ca  fresera borda, n f var. ling.
  • ca  gram corquim, n m var. ling.
  • ca  grum negre, n m var. ling.
  • ca  pateta de colom, n f var. ling.
  • ca  peu trist, n m var. ling.
  • ca  peutrist, n m var. ling.
  • nc  Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Note

  • BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
gram negre gram negre

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram negre, n m
  • ca  cinc-en-rama, n m sin. compl.
  • ca  fragassa, n f sin. compl.
  • ca  gram porquí, n m sin. compl.
  • ca  peu de Crist, n m sin. compl.
  • ca  agram de porc, n m alt. sin.
  • ca  agram negre, n m alt. sin.
  • ca  agram porquí, n m alt. sin.
  • ca  bretuaga, n f alt. sin.
  • ca  bretuges, n m pl alt. sin.
  • ca  brunaga, n f alt. sin.
  • ca  cincfulles, n m/f alt. sin.
  • ca  cincllagues de Crist, n f alt. sin.
  • ca  cua roja, n f alt. sin.
  • ca  fragassa estèril, n f alt. sin.
  • ca  fraula borda, n f alt. sin.
  • ca  gram bord, n m alt. sin.
  • ca  gram de porc, n m alt. sin.
  • ca  herba de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  lloraga, n f alt. sin.
  • ca  mà de Crist, n f alt. sin.
  • ca  mà de Maria, n f alt. sin.
  • ca  maduixera borda, n f alt. sin.
  • ca  mal-llaura, n m/f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  peu de rata, n m alt. sin.
  • ca  peu porquí, n m alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  peus del Bon Jesús, n m pl alt. sin.
  • ca  poteta de colom, n f alt. sin.
  • ca  cinc en rama, n m var. ling.
  • ca  fregasa, n f var. ling.
  • ca  fregassa, n f var. ling.
  • ca  fresera borda, n f var. ling.
  • ca  gram corquim, n m var. ling.
  • ca  grum negre, n m var. ling.
  • ca  pateta de colom, n f var. ling.
  • ca  peu trist, n m var. ling.
  • ca  peutrist, n m var. ling.
  • nc  Potentilla reptans L.

<Botànica > rosàcies>

Note

  • BOUCH1971 fa extensius els noms d'agram de porc i maduixera borda per a totes les espècies de Potentilla que recull, a més de P. reptans: P. argentea, P. aurea subsp. aurea, P. caulescens, P. collina, P. frigida, P. fruticosa, P. hirta, P. micrantha, P. neumanniana, P. nivalis subsp. nivalis, P. pyrenaica i P. rupestris.
gram pelut gram pelut

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram pelut, n m
  • ca  gram vellós, n m alt. sin.
  • ca  margall marí, n m alt. sin.
  • ca  ordi marítim, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • ca  gram villòs, n m var. ling.
  • ca  trauca sacs, n m var. ling.
  • nc  Hordeum marinum Huds.
  • nc  Hordeum maritimum Stokes var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

gram pelut gram pelut

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gram pelut, n m
  • ca  gram vellós, n m alt. sin.
  • ca  margall marí, n m alt. sin.
  • ca  ordi marítim, n m alt. sin.
  • ca  ordi salvatge, n m alt. sin.
  • ca  trauca-sacs, n m alt. sin.
  • ca  gram villòs, n m var. ling.
  • ca  trauca sacs, n m var. ling.
  • nc  Hordeum marinum Huds.
  • nc  Hordeum maritimum Stokes var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

graula graula

<Zoologia > Ocells>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  graula, n f
  • es  graja
  • fr  corbeau freux
  • en  rook
  • de  Saatkrähe
  • nc  Corvus frugilegus

<36.055 Ocells > Passeriformes > Còrvids>

graula graula

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  graula, n f
  • es  graja
  • fr  corbeau freux
  • en  rook
  • de  Saatkrähe
  • nc  Corvus frugilegus

<36.055 Ocells > Passeriformes > Còrvids>

guia de turisme guia de turisme

<Lleure. Turisme > Ocupacions>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  guia de turisme, n m, f
  • ca  guia, n m, f sin. compl.
  • ca  guia turístic | guia turística, n m, f sin. compl.
  • es  guía
  • es  guía de turismo
  • es  guía turístico
  • fr  guide
  • fr  guide touristique
  • en  guide
  • en  travel guide

<Lleure. Turisme > Ocupacions>

Definition
Persona que presta serveis d'informació a turistes, generalment en matèria cultural, artística, històrica, geogràfica o ecològica.
guia de turisme guia de turisme

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  guia de turisme, n m, f
  • ca  guia, n m, f sin. compl.
  • ca  guia turístic | guia turística, n m, f sin. compl.
  • es  guía, n m, f
  • es  guía de turismo, n m, f
  • es  guía turístico | guía turística, n m, f
  • fr  guide, n m, f
  • en  guide, n
  • en  travel guide, n
  • de  Fremdenführer | Fremdenführerin, n m, f

<Turisme > Organització i intermediació de viatges>, <Turisme > Activitats turístiques>

Definition
Persona que s'ocupa de prestar serveis d'informació en matèria cultural, artística, històrica, geogràfica o ecològica a turistes.
hodoteca hodoteca

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  hodoteca, n f
  • es  viajeteca, n f
  • it  itineroteca, n f
  • en  travel library, n
  • de  Reisebibliothek, n f

<Turisme > Organització i intermediació de viatges>, <Turisme > Gestió pública del turisme > Promoció>

Definition
Centre de documentació que conté una col·lecció ordenada de llibres, guies, mapes i material audiovisual sobre viatges.