Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca implant, n m
es agencia de viajes implant, n f
es agencia de viajes in-plant, n f
es implant, n f
es inplant, n f
fr implant, n m
en implant, n
en implant agency, n
en implant travel agency, n
en in-plant, n
en in-plant travel agency, n
de Implant Reisebüro, n n
de Inplant Reisebüro, n n

<Turisme > Organització i intermediació de viatges>

Definition

Agència de viatges situada físicament en les instal·lacions d'una altra empresa, a la qual presta els seus serveis com a proveïdora externa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca implant, n m
es agencia de viajes implant, n f
es agencia de viajes in-plant, n f
es implant, n f
es inplant, n f
fr implant, n m
en implant, n
en implant agency, n
en implant travel agency, n
en in-plant, n
en in-plant travel agency, n
de Implant Reisebüro, n n
de Inplant Reisebüro, n n

<Lleure > Turisme>

Definition

Agència de viatges situada físicament en les instal·lacions d'una altra empresa, a la qual presta els seus serveis com a proveïdora externa.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca insuficiència pulmonar consecutiva a traumatisme
en pulmonary insufficiency following trauma

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell respiratori>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca línia del traure, n f
ca línia de la banca, n f sin. compl.
es raya del saque

<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definition

Línia de quinze corresponent a l'extrem del traure.

Note

La denominació línia de la banca és exclusiva de la modalitat de llargues.

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca laceració de columna vertebral per traumatisme en el naixement
en laceration of spine due to birth trauma

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Afeccions originades en el període perinatal>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca lesió per moviment repetitiu, n f
ca LMR, n f sigla
es lesión por esfuerzo repetitivo, n f
fr lésions dues aux mouvements répétitifs, n f pl
fr microtraumatismes répétés, n m pl
fr LMR, n f pl sigla
fr RSI, n m pl sigla
en cumulative trauma disorder, n
en overuse injury, n
en overuse syndrome, n
en repetitive strain injury, n
en repetitive-strain injury, n
en RSI, n sigla

<Ciències de la salut > Traumatologia>

Definition

Lesió d'un múscul, d'un tendó, d'un nervi o d'un os ocasionada per un moviment repetitiu.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca llei de Traube, n f

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Cardiologia>, <Nefrologia>

Definition

Les nefritis intersticials tenen tendència a produir la hipertròfia del ventricle esquerre.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca maduixera, n f
ca fraga (fruit), n f sin. compl.
ca fraguera, n f sin. compl.
ca fraula (fruit), n f sin. compl.
ca fraulera, n f sin. compl.
ca maduixa (fruit), n f sin. compl.
ca maduixer, n m sin. compl.
ca agulla, n f alt. sin.
ca fraga, n f alt. sin.
ca fragues, n f pl alt. sin.
ca fraula, n f alt. sin.
ca fraules, n f pl alt. sin.
ca maduixa, n f alt. sin.
ca maduixa de bosc, n f alt. sin.
ca maduixer bord, n m alt. sin.
ca maduixera boscana, n f alt. sin.
ca maduixera de bosc, n f alt. sin.
ca maduixeres, n f pl alt. sin.
ca maduixes, n f pl alt. sin.
ca maduixes salvatges, n f pl alt. sin.
ca maduixetes de bosc, n f pl alt. sin.
ca mariotxa, n f alt. sin.
ca araca, n f var. ling.
ca araques, n f pl var. ling.
ca fraura, n f var. ling.
ca fresa, n f var. ling.
ca fruilera, n f var. ling.
ca madoixa (fruit), n f var. ling.
ca manduixa, n f var. ling.
ca manduixera, n f var. ling.
ca marioges, n f pl var. ling.
nc Fragaria vesca L.
nc Fragaria hortensis Duchesne var. ling.
nc Fragaria silvestris (L.) Duchesne var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Note

La denominació araca (i araques) prové de l'occità, del gascó (h)araga (<FRAGA). Masclans, a Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes, 1954, recull araca a la Vall d'Aran.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca maduixera, n f
ca fraga (fruit), n f sin. compl.
ca fraguera, n f sin. compl.
ca fraula (fruit), n f sin. compl.
ca fraulera, n f sin. compl.
ca maduixa (fruit), n f sin. compl.
ca maduixer, n m sin. compl.
ca agulla, n f alt. sin.
ca fraga, n f alt. sin.
ca fragues, n f pl alt. sin.
ca fraula, n f alt. sin.
ca fraules, n f pl alt. sin.
ca maduixa, n f alt. sin.
ca maduixa de bosc, n f alt. sin.
ca maduixer bord, n m alt. sin.
ca maduixera boscana, n f alt. sin.
ca maduixera de bosc, n f alt. sin.
ca maduixeres, n f pl alt. sin.
ca maduixes, n f pl alt. sin.
ca maduixes salvatges, n f pl alt. sin.
ca maduixetes de bosc, n f pl alt. sin.
ca mariotxa, n f alt. sin.
ca araca, n f var. ling.
ca araques, n f pl var. ling.
ca fraura, n f var. ling.
ca fresa, n f var. ling.
ca fruilera, n f var. ling.
ca madoixa (fruit), n f var. ling.
ca manduixa, n f var. ling.
ca manduixera, n f var. ling.
ca marioges, n f pl var. ling.
nc Fragaria vesca L.
nc Fragaria hortensis Duchesne var. ling.
nc Fragaria silvestris (L.) Duchesne var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Note

La denominació araca (i araques) prové de l'occità, del gascó (h)araga (<FRAGA). Masclans, a Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes, 1954, recull araca a la Vall d'Aran.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca margall bord, n m
ca blat de formiga, n m sin. compl.
ca blat de gos, n m sin. compl.
ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
ca cua de rata, n f sin. compl.
ca espigatrencat, n m sin. compl.
ca pèl de ca, n m sin. compl.
ca pèl de rata, n m sin. compl.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca capellanets, n m pl alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadella, n f alt. sin.
ca civadeta, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca espigadell, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n f alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca forment agrest, n m alt. sin.
ca forment bord, n m alt. sin.
ca margall, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca peret (fruit), n m alt. sin.
ca pixagós, n m alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca rectorets, n m pl alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca trapa-sacs, n m alt. sin.
ca trauca-sac, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
ca amargall, n m var. ling.
ca civadilla, n f var. ling.
ca coa d'ego, n f var. ling.
ca coa d'egu, n f var. ling.
ca espiga trencat, n m var. ling.
ca forment areste, n m var. ling.
ca maragall, n m var. ling.
ca novios, n m pl var. ling.
ca novios (fruit), n m pl var. ling.
ca retorets, n m pl var. ling.
ca rumpisac, n m var. ling.
ca trapassacs, n m var. ling.
ca trauca sacs, n m var. ling.
ca troca-sac, n m var. ling.
nc Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).

Basic search

Advanced search

Results for "traüll" in all thematic areas

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Note

Note