Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "univers" in all thematic areas

esmoladora universal esmoladora universal

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  esmoladora universal, n f
  • es  afiladora universal, n f
  • fr  affûteuse universelle, n f
  • en  universal tool sharpener, n
  • eu  zorrozteko makina oroko, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>

estil universal estil universal

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  estil universal, n m
  • es  estilo universal, n m
  • fr  style universel, n m
  • eu  estilo unibertsal, n

<Fusteria > Mobles>

fideïcomís universal fideïcomís universal

<Història del dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fideïcomís universal, n m
  • es  fideicomiso universal

<Història del dret>

Definition
Disposició per la qual la persona que testava deixava l'herència o una part d'aquesta encomanada a la bona fe d'una o diverses persones, com a màxim quatre, amb subjecció a una condició o un termini fins que la darrera d'aquestes persones esdevenia hereva definitiva.

Note

  • Àmbit: Catalunya
  • Amb el fideïcomís universal, el testador designava un hereu al qual pregava que lliurés l'herència a un altre individu, sempre que es complís una condició o un termini imposat. Segons Justinià, es podien disposar fins a quatre substitucions fideïcomissàries. El primer hereu i els successius que havien de transmetre l'herència eren hereus fiduciaris i l'últim destinatari de la massa hereditària era l'hereu definitiu o fideïcomissari. L'hereu fiduciari lliurava l'herència en el moment en què es complia el termini o la condició imposada pel testador. Tanmateix, abans del lliurament, l'hereu fiduciari podia retenir la quarta part de l'herència si el causant no li ho prohibia (deduïts els deutes de l'herència, les despeses de l'última malaltia i l'enterrament, els drets legitimaris i els llegats pietosos ordenats) i restituir la resta a l'hereu definitiu designat pel causant.
    Aquest dret -anomenat quarta trebel·liànica-, recollit pel dret comú, a l'origen tenia com a objectiu compensar l'hereu fiduciari i assegurar que acceptaria l'herència per donar compliment a l'encàrrec fet pel testador (senatconsult de Trebel·lià). Ara bé, per a retenir aquesta part de l'herència el fiduciari l'havia d'haver acceptat i a més n'havia d'haver fet un inventari previ. D'acord amb el dret romà, rebia aquesta part a títol d'hereu, i es diferien les tres quartes parts restants a l'hereu fideïcomissari o definitiu (criteri que la doctrina catalana manté).
  • V. t.: quarta trebel·liànica n f
fossa universal fossa universal

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  fossa universal, n f
  • es  foso universal
  • fr  fosse universelle
  • en  universal trench

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definition
Disciplina de tir al plat disputada per grups de sis tiradors situats successivament en cinc llocs de tir en línia, amb el sisè tirador situat darrere el primer, que consisteix a disparar des d'una distància de 15 m contra dos-cents plats llançats al centre, la dreta i l'esquerra per cinc màquines llançaplats.
gramàtica universal gramàtica universal

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  gramàtica universal, n f
  • es  gramática universal
  • fr  grammaire universelle
  • en  universal grammar

<Lingüística>

Definition
1. Dotació lingüística innata dels éssers humans. 2. Gramàtica constituïda pel conjunt d'universals lingüístics.
gramàtica universal gramàtica universal

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica universal, n f
  • es  gramática universal
  • fr  grammaire universelle
  • en  universal grammar

<Lingüística>

Definition
Gramàtica racionalista vinculada a l'escolàstica i a l'Escola de Port Royal que establia una identitat estructural entre la lògica i el llenguatge.
gramàtica universal gramàtica universal

<Llengua > Lingüística>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  gramàtica universal, n f
  • es  gramática universal
  • fr  grammaire universelle
  • en  universal grammar

<Lingüística>

Definition
Conjunt de propietats lingüístiques innates transmeses genèticament.

Note

  • D'acord amb el generativisme, aquestes propietats innates justifiquen que tots els infants siguen capaços d'aprendre amb molta facilitat i amb una estimulació relativament reduïda qualsevol tipus de llengua natural.
hereu universal | hereva universal hereu universal | hereva universal

<Dret>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  hereu universal | hereva universal, n m, f
  • es  heredero universal | heredera universal

<Dret>

Definition
Hereu o hereva de tots els béns.
hereu universal | hereva universal, hereua universal hereu universal | hereva universal, hereua universal

<Dret civil>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  hereu universal | hereva universal, hereua universal, n m, f
  • es  heredero universal | heredera universal, n m, f

<Dret civil>

hipertricosi lanuginosa congènita hipertricosi lanuginosa congènita

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  hipertricosi lanuginosa congènita, n f
  • ca  hipertricosi lanuginosa de Pinkus, n f sin. compl.
  • ca  hipertricosi universal, n f sin. compl.
  • ca  tricòstasi de Pinkus, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Malalties i síndromes>, <Dermatologia>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>

Definition
Hipertricosi generalment hereditària caracteritzada per un creixement excessiu del lanugen, en forma de pèls fins, sense medul·la, de 2 a 10 cm de llargada, que en casos extrems recobreixen tota la superfície cutània, àdhuc la cara, llevat del palmells de les mans i dels peus. Pot associar-se amb anomalies dentals i fibromatosi gingival.