Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "vaca" in all thematic areas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca passacamins, n m
- ca escanyavelles, n m sin. compl.
- ca estiravelles, n m sin. compl.
- ca herba caminadora, n f sin. compl.
- ca herba de cent nusos, n f sin. compl.
- ca herba llarga, n f sin. compl.
- ca llengua de moixó, n f sin. compl.
- ca tiravaques, n m sin. compl.
- ca traspassacamins, n m sin. compl.
- ca travacavalls, n m sin. compl.
- ca ametleret, n m alt. sin.
- ca ametleret bord, n m alt. sin.
- ca arenària, n f alt. sin.
- ca cairell, n m alt. sin.
- ca canyaret, n m alt. sin.
- ca cent nusos, n m alt. sin.
- ca centinòdia, n f alt. sin.
- ca cenyuc, n m alt. sin.
- ca cordó, n m alt. sin.
- ca corretjola, n f alt. sin.
- ca corretjoles, n f pl alt. sin.
- ca corriol, n m alt. sin.
- ca corriola, n f alt. sin.
- ca corrioles, n f pl alt. sin.
- ca corriols, n m pl alt. sin.
- ca cruatelles, n f pl alt. sin.
- ca cua de lluert, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca cua de vaca, n f alt. sin.
- ca destrompassacamins, n m alt. sin.
- ca entrebancacamins, n m alt. sin.
- ca estaca-rossí, n m alt. sin.
- ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
- ca estiravella, n m alt. sin.
- ca estisoreta, n f alt. sin.
- ca gata pelosa, n f alt. sin.
- ca herba caminaire, n f alt. sin.
- ca herba de cent nus, n f alt. sin.
- ca herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
- ca herba de corriola, n f alt. sin.
- ca herba de ferro, n f alt. sin.
- ca herba del nuguet, n f alt. sin.
- ca herba terrera, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca llengua d'ocell, n f alt. sin.
- ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
- ca meligó, n m alt. sin.
- ca pelosa, n f alt. sin.
- ca sanguinària, n f alt. sin.
- ca tirabou, n m alt. sin.
- ca tirabous, n m alt. sin.
- ca tiravelles, n m alt. sin.
- ca traspassacamins comú, n m alt. sin.
- ca travabous, n m alt. sin.
- ca travacamins, n m alt. sin.
- ca travarada, n f alt. sin.
- ca almetleret, n m var. ling.
- ca altamandria, n f var. ling.
- ca ammetleret bord, n m var. ling.
- ca centinodi, n m var. ling.
- ca cenyut, n m var. ling.
- ca corrihuela, n f var. ling.
- ca corrijoles, n f pl var. ling.
- ca herba de cent nussos, n f var. ling.
- ca herba de cent nuus, n f var. ling.
- ca herba de les calentures, n f var. ling.
- ca llengua de mixó, n f var. ling.
- ca sentinodi, n m var. ling.
- ca trababous, n m var. ling.
- nc Polygonum aviculare L.
- nc Polygonum monspeliense Pers. var. ling.
<Botànica > poligonàcies>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca peix guitarra, n m
- ca guitarra, n f sin. compl.
- ca manta, n f sin. compl.
- ca peix guitarra petit, n m sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- nc Rhinobatos rhinobatos
- nc Rhinobatos rhinobatus var. ling.
- nc Rhinobatos rinobatus var. ling.
- nc Rhinobatus columnae var. ling.
- nc Rhinobatus panduratus var. ling.
- es guitarra
- es guitarra común
- es rayón, n m
- es testudo, n m
- fr guitare
- fr poisson-guitare commun
- it pesce chitarra
- en common guitarfish
- en lengthened shape
- de Glattrochen
<Rajades i milanes > Rinobàtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca peix guitarra, n m
- ca guitarra, n f sin. compl.
- ca manta, n f sin. compl.
- ca peix guitarra petit, n m sin. compl.
- ca vaca tremolosa, n f sin. compl.
- nc Rhinobatos rhinobatos
- nc Rhinobatos rhinobatus var. ling.
- nc Rhinobatos rinobatus var. ling.
- nc Rhinobatus columnae var. ling.
- nc Rhinobatus panduratus var. ling.
- es guitarra
- es guitarra común
- es rayón, n m
- es testudo, n m
- fr guitare
- fr poisson-guitare commun
- it pesce chitarra
- en common guitarfish
- en lengthened shape
- de Glattrochen
<Rajades i milanes > Rinobàtids>
<Zoologia > Peixos>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca peix vaca, n m
- fr poisson-vache
- en cowfish
<Zoologia > Peixos>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca peix xovato, n m
- ca bestriu vaca, n m sin. compl.
- ca bocadolç clar, n m sin. compl.
- ca bocadolç fosc, n m sin. compl.
- ca bocadolça, n m sin. compl.
- es boquidulce
- es cañabota
- es cañabota gris
- es gato de mar
- es tiburón gris
- fr mounge gris
- fr requin griset
- en bluntnose six-gill shark
- en cow shark
- en gray shark
- de Rotgrauhai
- nc Hexanchus griseus
<Peixos>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pescar a la vaca, v tr
<Pesca>
Definition
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca petador, n m
- ca colitx, n m sin. compl.
- ca antil·lis de quatre fulles, n m alt. sin.
- ca fisantil·lis, n m/f alt. sin.
- ca llentia borda, n f alt. sin.
- ca llentia boscana, n f alt. sin.
- ca llentilla silvestre, n f alt. sin.
- ca petadors, n m pl alt. sin.
- ca trèvol de mamella, n m alt. sin.
- ca trèvol de mamella de vaca, n m alt. sin.
- nc Anthyllis tetraphylla L.
- nc Physanthyllis tetraphylla (L.) Boiss. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca petador, n m
- ca colitx, n m sin. compl.
- ca antil·lis de quatre fulles, n m alt. sin.
- ca fisantil·lis, n m/f alt. sin.
- ca llentia borda, n f alt. sin.
- ca llentia boscana, n f alt. sin.
- ca llentilla silvestre, n f alt. sin.
- ca petadors, n m pl alt. sin.
- ca trèvol de mamella, n m alt. sin.
- ca trèvol de mamella de vaca, n m alt. sin.
- nc Anthyllis tetraphylla L.
- nc Physanthyllis tetraphylla (L.) Boiss. sin. compl.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca plantatge gros, n m
- ca plantatge, n m sin. compl.
- ca plantatge ample, n m sin. compl.
- ca bleda borda, n f alt. sin.
- ca coa de rata, n f alt. sin.
- ca coleta borda, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca grana de canari, n f alt. sin.
- ca llavor de puça, n f alt. sin.
- ca llengua de vaca, n f alt. sin.
- ca morro de bou, n m alt. sin.
- ca pelosella, n f alt. sin.
- ca pelussa, n f alt. sin.
- ca planta de les cinc costelles, n f alt. sin.
- ca plantatge bo, n m alt. sin.
- ca plantatge comú, n m alt. sin.
- ca plantatge de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca plantatge de fulla gran, n m alt. sin.
- ca plantatge de fulla grossa, n m alt. sin.
- ca plantatge de fulla rodona, n m alt. sin.
- ca plantatge de l'ample, n m alt. sin.
- ca plantatge de la fulla ampla, n m alt. sin.
- ca plantatge de llei, n m alt. sin.
- ca plantatge gran, n m alt. sin.
- ca plantatge major, n m alt. sin.
- ca plantatge pelut, n m alt. sin.
- ca plantatge rodó, n m alt. sin.
- ca llantaina, n f var. ling.
- ca morrodebou, n m var. ling.
- ca panyatge de fulla ampla, n m var. ling.
- ca pelusa, n f var. ling.
- ca pinosella, n f var. ling.
- ca plantage, n m var. ling.
- ca plantage de fulla grossa, n m var. ling.
- ca plantaina, n f var. ling.
- ca plantaine, n m/f var. ling.
- nc Plantago major L. subsp. major
<Botànica > plantaginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca plantatge gros, n m
- ca plantatge, n m sin. compl.
- ca plantatge ample, n m sin. compl.
- ca bleda borda, n f alt. sin.
- ca coa de rata, n f alt. sin.
- ca coleta borda, n f alt. sin.
- ca cua de rata, n f alt. sin.
- ca grana de canari, n f alt. sin.
- ca llavor de puça, n f alt. sin.
- ca llengua de vaca, n f alt. sin.
- ca morro de bou, n m alt. sin.
- ca pelosella, n f alt. sin.
- ca pelussa, n f alt. sin.
- ca planta de les cinc costelles, n f alt. sin.
- ca plantatge bo, n m alt. sin.
- ca plantatge comú, n m alt. sin.
- ca plantatge de fulla ampla, n m alt. sin.
- ca plantatge de fulla gran, n m alt. sin.
- ca plantatge de fulla grossa, n m alt. sin.
- ca plantatge de fulla rodona, n m alt. sin.
- ca plantatge de l'ample, n m alt. sin.
- ca plantatge de la fulla ampla, n m alt. sin.
- ca plantatge de llei, n m alt. sin.
- ca plantatge gran, n m alt. sin.
- ca plantatge major, n m alt. sin.
- ca plantatge pelut, n m alt. sin.
- ca plantatge rodó, n m alt. sin.
- ca llantaina, n f var. ling.
- ca morrodebou, n m var. ling.
- ca panyatge de fulla ampla, n m var. ling.
- ca pelusa, n f var. ling.
- ca pinosella, n f var. ling.
- ca plantage, n m var. ling.
- ca plantage de fulla grossa, n m var. ling.
- ca plantaina, n f var. ling.
- ca plantaine, n m/f var. ling.
- nc Plantago major L. subsp. major
<Botànica > plantaginàcies>
