Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "vel" in all thematic areas
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca gra d'ordi, n m
- es V de trazador, n f
- fr bloc en V, n m
- en Vee block, n
- de V-Halter, n m
<Enginyeria>
<Ciències de la Terra > Astronomia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca Guineueta, n f
- es Raposa, n f
- es Zorra, n f
- fr Petit Renard, n m
- en Fox, n
- sbl Vul
- nc Vulpecula
<Ciències de la Terra > Astronomia>
Definition
Note
- La Guineueta conté 62 astres visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les tres primeres magnituds i només n'hi ha un de la quarta. L'estel principal, α-Vulpeculae, és un gegant vermell de magnitud visual 4,63, situat a una distància de 270 anys llum.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano
- es helminto
- es verme
- fr helminthe
- fr ver
- en helminth
- en worm
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definition
Note
- Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano
- es helminto
- es verme
- fr helminthe
- fr ver
- en helminth
- en worm
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definition
Note
- Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano
- es helminto
- es verme
- fr helminthe
- fr ver
- en helminth
- en worm
<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>
Definition
Note
- Els helmints paràsits pertanyen als fílums Platyhelminthes, Nemathelminthes i Acanthocephala, i en l'estadi adult són majoritàriament gastrointestinals, tot i que poden tenir localitzacions molt diverses.
<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca helmint, n m
- ca cuc, n m sin. compl.
- ca verm, n m sin. compl.
- es gusano, n m
- es helminto, n m
- es verme, n m
- fr helminthe, n m
- fr ver, n m
- en helminth, n
- en worm, n
<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>, <Disciplines de suport > Ciències de la vida>
Definition
Note
-
El grup dels helmints està format pels nematodes (cucs cilíndrics), els cestodes (cucs plans) i els trematodes (cucs plans amb forma de fulla).
La denominació helmint prové del grec helmins -inthos 'cuc'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de la mel, n f
- ca herba de la prunel·la, n f alt. sin.
- ca herba de mel, n f alt. sin.
- ca herba del traïdor, n f alt. sin.
- ca herba mel, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba melosa, n f alt. sin.
- ca herbes de paller, n f pl alt. sin.
- ca mel, n f alt. sin.
- ca meliques, n f pl alt. sin.
- ca prunel·la muntanyenca, n f alt. sin.
- ca prunella pirinenca, n f alt. sin.
- ca prunel·la pirinenca, n f alt. sin.
- ca xaiets, n m pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
- nc Prunella hastifolia Brot. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de la mel, n f
- ca herba de la prunel·la, n f alt. sin.
- ca herba de mel, n f alt. sin.
- ca herba del traïdor, n f alt. sin.
- ca herba mel, n f alt. sin.
- ca herba melera, n f alt. sin.
- ca herba melosa, n f alt. sin.
- ca herbes de paller, n f pl alt. sin.
- ca mel, n f alt. sin.
- ca meliques, n f pl alt. sin.
- ca prunel·la muntanyenca, n f alt. sin.
- ca prunella pirinenca, n f alt. sin.
- ca prunel·la pirinenca, n f alt. sin.
- ca xaiets, n m pl alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- nc Prunella grandiflora (L.) Scholler subsp. pyrenaica (Gren. et Godr.) A. et O. Bolòs
- nc Prunella hastifolia Brot. sin. compl.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>
- ca herpesvirus humà 4, n m
- ca virus d'Epstein-Barr, n m
- ca VEB, n m sigla
- es virus de Epstein-Barr, n m
- es herpesvirus humano 4 [MX], n m sin. compl.
- es VEB, n m sigla
- fr virus d'Epstein-Barr, n m
- fr herpèsvirus humain 4, n m sin. compl.
- fr VEB, n m sigla
- gl herpesvirus humano 4, n m
- gl virus de Epstein-Barr, n m
- gl VEB, n m sigla
- it virus Epstein-Barr, n m
- it VEB, n m sigla
- pt vírus de Epstein-Barr [PT], n m
- pt vírus Epstein Barr [BR], n m
- pt VEB, n m sigla
- ro virus Epstein-Barr, n m
- en Epstein-Barr virus
- en human herpesvirus 4
- en EB virus sin. compl.
- en EBV sigla
- en HHV-4 sigla
<Sida > Infecció pel VIH i sida > Signes i símptomes>
Definition
Note
- 1. El Comité Internacional de Taxonomia de Virus recomana l'ús del terme herpesvirus humà 4 (Human herpesvirus 4) com a nom del virus. La forma virus d'Epstein-Barr, però, és la més estesa entre els especialistes i la més usada en les obres de divulgació. 2. L'herpesvirus humà 4 és el causant de la mononucleosi infecciosa.
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>
- ca herpesvirus humà 4, n m
- ca virus d'Epstein-Barr, n m
- ca VEB, n m sigla
- es virus de Epstein-Barr
- es VEB sigla
- fr virus d'Epstein-Barr
- fr EBV sigla
- fr VEB sigla
- en Epstein-Barr virus
- en human herpesvirus 4
- en EBV sigla
- en HHV-4 sigla
<Immunologia > Metodologia i experimentació > Tècniques de diagnòstic i de recerca>
Definition
Note
- El virus d'Epstein-Barr causa la mononucleosi infecciosa.