Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca bulbul d'ulleres vermelles, n m
es bulbul de anteojos
fr bulbul oeil-de-feu
en spectacled bulbul
de Brillenbülbül
nc Ixidia erythropthalmos
nc Pycnonotus erythropthalmos alt. sin.

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca bulbul d'ulleres vermelles, n m
es bulbul de anteojos
fr bulbul oeil-de-feu
en spectacled bulbul
de Brillenbülbül
nc Ixidia erythropthalmos
nc Pycnonotus erythropthalmos alt. sin.

<36.082 Ocells > Passeriformes > Picnonòtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca càdec, n m
ca ginebrissa, n f sin. compl.
ca càdec de fruit gros, n m alt. sin.
ca gargulls (gàlbul), n m pl alt. sin.
ca ginebre, n m alt. sin.
ca ginebre d'oli, n m alt. sin.
ca ginebre de lledons vermells, n m alt. sin.
ca ginebre femella, n m alt. sin.
ca ginebre roig, n m alt. sin.
ca ginebre rojal, n m alt. sin.
ca ginebrer, n m alt. sin.
ca ginebrera, n f alt. sin.
ca ginebró, n m alt. sin.
ca ginebró fals, n m alt. sin.
ca ginebrons, n m pl alt. sin.
ca oxícedre, n m alt. sin.
ca pilotetes de ginebre (gàlbul), n f pl alt. sin.
ca sivina, n f alt. sin.
ca cade, n m var. ling.
ca gayubas (gàlbul), n f pl var. ling.
ca genebre, n m var. ling.
ca genebró, n m var. ling.
ca ginebra, n f var. ling.
ca ginebre de llirons vermells, n m var. ling.
ca ginebro, n m var. ling.
ca nebrina, n f var. ling.
ca oxicedre, n m var. ling.
nc Juniperus oxycedrus L.

<Botànica > cupressàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca càdec, n m
ca ginebrissa, n f sin. compl.
ca càdec de fruit gros, n m alt. sin.
ca gargulls (gàlbul), n m pl alt. sin.
ca ginebre, n m alt. sin.
ca ginebre d'oli, n m alt. sin.
ca ginebre de lledons vermells, n m alt. sin.
ca ginebre femella, n m alt. sin.
ca ginebre roig, n m alt. sin.
ca ginebre rojal, n m alt. sin.
ca ginebrer, n m alt. sin.
ca ginebrera, n f alt. sin.
ca ginebró, n m alt. sin.
ca ginebró fals, n m alt. sin.
ca ginebrons, n m pl alt. sin.
ca oxícedre, n m alt. sin.
ca pilotetes de ginebre (gàlbul), n f pl alt. sin.
ca sivina, n f alt. sin.
ca cade, n m var. ling.
ca gayubas (gàlbul), n f pl var. ling.
ca genebre, n m var. ling.
ca genebró, n m var. ling.
ca ginebra, n f var. ling.
ca ginebre de llirons vermells, n m var. ling.
ca ginebro, n m var. ling.
ca nebrina, n f var. ling.
ca oxicedre, n m var. ling.
nc Juniperus oxycedrus L.

<Botànica > cupressàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca camembert arrebossat amb salsa de fruites vermelles
es camembert rebozado con salsa de frutos rojos
fr camembert pané à la sauce de fruits rouges
it camembert impanati con salsa ai frutti rossi
en camembert in breadcrumbs with red berry sauce
de gebackener Camembert mit Beerensauce

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca captinyós, n m
ca cadernera, n f sin. compl.
ca cap vermellós, n m sin. compl.
ca escorpinyola, n f sin. compl.
ca escorpinyot de fons, n m sin. compl.
ca escórpora, n f sin. compl.
ca escórpora de cap tinyós, n f sin. compl.
ca escórpora de fang, n f sin. compl.
ca escórpora de roquer, n f sin. compl.
ca rasclot, n m sin. compl.
ca rufina, n f sin. compl.
ca tiraguisó, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca cadarnera, n f var. ling.
ca cap tinyós, n m var. ling.
ca cap vermellos, n m var. ling.
ca cap-tinyos, n m var. ling.
ca cap-tinyós, n m var. ling.
ca escorpa de fang, n f var. ling.
ca escorpora de roques, n f var. ling.
ca rascaso, n m var. ling.
ca resclot, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
nc Scorpaena notata
nc Scorpaena notata afimbria var. ling.
nc Scorpaena ustulata var. ling.
es escorpaena
es escorpora
es escórpora
es rascacio
es raya bramante
es raya pintada
fr petite rascasse
fr rascasse pustuleuse
en small grooper
en small red scorpion fish
en small red scorpionfish
de kleiner roter

<Peixos > Escorpènids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca captinyós, n m
ca cadernera, n f sin. compl.
ca cap vermellós, n m sin. compl.
ca escorpinyola, n f sin. compl.
ca escorpinyot de fons, n m sin. compl.
ca escórpora, n f sin. compl.
ca escórpora de cap tinyós, n f sin. compl.
ca escórpora de fang, n f sin. compl.
ca escórpora de roquer, n f sin. compl.
ca rasclot, n m sin. compl.
ca rufina, n f sin. compl.
ca tiraguisó, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca cadarnera, n f var. ling.
ca cap tinyós, n m var. ling.
ca cap vermellos, n m var. ling.
ca cap-tinyos, n m var. ling.
ca cap-tinyós, n m var. ling.
ca escorpa de fang, n f var. ling.
ca escorpora de roques, n f var. ling.
ca rascaso, n m var. ling.
ca resclot, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
nc Scorpaena notata
nc Scorpaena notata afimbria var. ling.
nc Scorpaena ustulata var. ling.
es escorpaena
es escorpora
es escórpora
es rascacio
es raya bramante
es raya pintada
fr petite rascasse
fr rascasse pustuleuse
en small grooper
en small red scorpion fish
en small red scorpionfish
de kleiner roter

<Peixos > Escorpènids>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca ceràmica de figures roges, n f
ca ceràmica de figures vermelles, n f
es cerámica de figuras rojas, n f
fr céramique à figures rouges, n f
en red-figure pottery, n

<Arts > Arts menors>

Definition

Ceràmica àtica que consistia a pintar els fons negres deixant al descobert el vermell del vas per a les figures.

Note

La ceràmica de figures roges va aparèixer a Atenes cap als anys 530-510 aC en substitució de la ceràmica de figures negres.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca clavellines vermelles, n f pl
nc Matthiola fenestralis R. Br.
nc Cheiranthus fenestralis L. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca clavellines vermelles, n f pl
nc Matthiola fenestralis R. Br.
nc Cheiranthus fenestralis L. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Basic search

Advanced search

Results for "vermell��s" in all thematic areas

Definition

Note