Back to top

Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register). 

Results for "vicenç" in all thematic areas

estàtua vivent estàtua vivent

<Arts > Teatre>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  estàtua vivent, n f
  • es  estatua viviente
  • fr  femme statue
  • fr  homme statue
  • it  statua vivente
  • pt  estátua viva
  • en  living statue

<Arts > Teatre>

Definition
Artista de mim que posa caracteritzat com una estàtua o un maniquí, habitualment durant un temps llarg.
estomatitis de Vincent estomatitis de Vincent

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  estomatitis de Vincent, n f
  • es  estomatitis de Vincent
  • fr  stomatite de Vincent
  • en  Vincent's stomatitis

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fainó, n m
  • ca  fainós, n m alt. sin.
  • ca  herba botifarrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de botifarra, n f alt. sin.
  • ca  orenga, n f alt. sin.
  • ca  orenga borda, n f alt. sin.
  • ca  te de roig, n m alt. sin.
  • ca  te roig, n m alt. sin.
  • ca  herba de butifarra, n f var. ling.
  • nc  Origanum virens Hoffmanns. et Link
  • nc  Origanum vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

fainó fainó

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  fainó, n m
  • ca  fainós, n m alt. sin.
  • ca  herba botifarrera, n f alt. sin.
  • ca  herba de botifarra, n f alt. sin.
  • ca  orenga, n f alt. sin.
  • ca  orenga borda, n f alt. sin.
  • ca  te de roig, n m alt. sin.
  • ca  te roig, n m alt. sin.
  • ca  herba de butifarra, n f var. ling.
  • nc  Origanum virens Hoffmanns. et Link
  • nc  Origanum vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

fusobacteri de Plaut-Vincent fusobacteri de Plaut-Vincent

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  fusobacteri de Plaut-Vincent, n m
  • ca  Bacteroides fusiformis, n m sin. compl.

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>

Definition
Organisme que es troba juntament amb espirils Borrelia vincenti en gingivitis i amigdalitis necròtiques.
gingivitis de Vincent gingivitis de Vincent

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Source term image

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  gingivitis de Vincent
  • en  Vincent's gingivitis

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

grau grau

<Ciències socials > Educació>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

  • ca  grau, n m
  • ca  bàtxelor, n m sin. compl.
  • ca  estudis de grau, n m pl sin. compl.
  • es  estudios de grado
  • es  grado
  • fr  licence
  • en  bachelor
  • en  bachelor's degree
  • en  first degree

<Educació > Organització i gestió educatives > Sistema educatiu: etapes i centres>

Definition
Estudis que tenen la finalitat que l'alumne obtingui una formació de caràcter general orientada a la preparació per a l'exercici d'activitats, segons l'estructura dels estudis universitaris adaptats a l'espai europeu d'educació superior.

Note

  • 1. La denominació catalana bàtxelor és pròpia d'Andorra. 2. Els plans d'estudis de grau tenen una durada d'entre 180 i 240 crèdits ECTS i estan adscrits a una de les branques següents: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura.
herba botifarrera herba botifarrera

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba botifarrera, n f
  • ca  orenga bona, n f alt. sin.
  • ca  orenga d'olor, n f alt. sin.
  • nc  Origanum ×majoricum Cambess.
  • nc  Origanum majorana L. × O. vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.
  • nc  Origanum ×paui Pau ex Mart. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba botifarrera herba botifarrera

<Ciències de la vida>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba botifarrera, n f
  • ca  orenga bona, n f alt. sin.
  • ca  orenga d'olor, n f alt. sin.
  • nc  Origanum ×majoricum Cambess.
  • nc  Origanum majorana L. × O. vulgare L. subsp. virens (Hoffmanns.) et Link sin. compl.
  • nc  Origanum ×paui Pau ex Mart. sin. compl.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba de les berrugues herba de les berrugues

<Botànica>

Source term image

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les berrugues, n f
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  llerca, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera de Niça, n f alt. sin.
  • ca  lletera groga, n f alt. sin.
  • ca  lletera llerca, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa llerca, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa nicenca, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleterola de bosc, n f alt. sin.
  • ca  lleterot, n m alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletresa, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  lleitresa, n f var. ling.
  • ca  llertresa, n f var. ling.
  • ca  llet de santa Tresa, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lleterolga de bosc, n f var. ling.
  • ca  llettresa, n f var. ling.
  • ca  llitresa, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia nicaeensis All. subsp. nicaeensis

<Botànica > euforbiàcies>