Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranyó, n m
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de sorra, n f sin. compl.
ca aranya petita, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
nc Echiichthys vipera
nc Trachinus vipera var. ling.
es araña
es escorpion
es escorpión
es salvariego
fr petite vive
en lesser weever

<Peixos > Traquíctids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (NPCAMPELLO): El Campello, l'Alacantí

- aranya (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

- aranya (EMMDENIA): Dénia

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyó (DCVB-E): Blanes

- aranyó (DELC2): Blanes

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranyó, n m
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de sorra, n f sin. compl.
ca aranya petita, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
nc Echiichthys vipera
nc Trachinus vipera var. ling.
es araña
es escorpion
es escorpión
es salvariego
fr petite vive
en lesser weever

<Peixos > Traquíctids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (NPCAMPELLO): El Campello, l'Alacantí

- aranya (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

- aranya (EMMDENIA): Dénia

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyó (DCVB-E): Blanes

- aranyó (DELC2): Blanes

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya blanca, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
ca aranya de fang, n f sin. compl.
ca aranya fragata, n f sin. compl.
ca aranya monja, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya vera, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyol, n m sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
ca dragó, n m sin. compl.
ca dragons, n m pl sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca espasenca, n f sin. compl.
ca espasencs, n m pl sin. compl.
ca pinça, n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca salamó, n m sin. compl.
ca aranéola, n f var. ling.
ca aranya vera, n f var. ling.
ca arañya-blanca, n f var. ling.
ca arañya-monja, n f var. ling.
ca arañyol, n m var. ling.
ca drago, n m var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
ca nadela, n f var. ling.
ca peje aranya, n m var. ling.
ca salomó, n m var. ling.
nc Trachinus draco
es araña
es araña blanca
es dragón
es escorpión
fr grand vive
fr grande vive
fr petite vive
it tracina vipera
en greater weever
en grow-foot
de Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

- aranya (INVPESQ6): Castelló

- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- aranya blanca (DELC): Balears

- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

- aranya fragata (DELC): Balears

- aranya monja (DCVB-E): Mallorca

- aranya monja (DELC): Balears

- aranya negra (DELC): Balears

- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

- aranya vera (DCVB-E): València

- aranya vera (DELC): Balears

- aranya vera (EMMDENIA): Dénia

- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

- arañya-monja (RPCE3): Mallorca

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

- dragó (AGUILO): Menorca

- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

- dragó (FAUNAICT): Menorca

- dragó (RPCE3): Menorca

- dragons (RANDA11): Menorca

- espasencs (DCVB-E): Blanes

- pinça (JLLE): Pollença

- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

- salamó (DELC): Balear

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya blanca, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
ca aranya de fang, n f sin. compl.
ca aranya fragata, n f sin. compl.
ca aranya monja, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya vera, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyol, n m sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
ca dragó, n m sin. compl.
ca dragons, n m pl sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca espasenca, n f sin. compl.
ca espasencs, n m pl sin. compl.
ca pinça, n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca salamó, n m sin. compl.
ca aranéola, n f var. ling.
ca aranya vera, n f var. ling.
ca arañya-blanca, n f var. ling.
ca arañya-monja, n f var. ling.
ca arañyol, n m var. ling.
ca drago, n m var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
ca nadela, n f var. ling.
ca peje aranya, n m var. ling.
ca salomó, n m var. ling.
nc Trachinus draco
es araña
es araña blanca
es dragón
es escorpión
fr grand vive
fr grande vive
fr petite vive
it tracina vipera
en greater weever
en grow-foot
de Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Note

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

- aranya (INVPESQ6): Castelló

- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- aranya blanca (DELC): Balears

- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

- aranya fragata (DELC): Balears

- aranya monja (DCVB-E): Mallorca

- aranya monja (DELC): Balears

- aranya negra (DELC): Balears

- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

- aranya vera (DCVB-E): València

- aranya vera (DELC): Balears

- aranya vera (EMMDENIA): Dénia

- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

- arañya-monja (RPCE3): Mallorca

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

- dragó (AGUILO): Menorca

- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

- dragó (FAUNAICT): Menorca

- dragó (RPCE3): Menorca

- dragons (RANDA11): Menorca

- espasencs (DCVB-E): Blanes

- pinça (JLLE): Pollença

- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

- salamó (DELC): Balear

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca avidesa, n f
es avidez
fr avidité
en avidity

<Ciències de la vida > Immunologia>

Definition

Força d'unió que s'estableix entre un anticòs i un antigen.

Note

L'avidesa depèn de l'afinitat entre els determinants antigènics i els llocs de combinació de l'anticòs, i de les valències de l'anticòs i de l'antigen.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

ca avidesa, n f
es avidez
fr avidité
en avidity

<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Interacció antigen-anticòs>

Definition

Força d'unió que s'estableix entre un anticòs i un antigen.

Note

L'avidesa depèn de l'afinitat entre els determinants antigènics i els llocs de combinació de l'anticòs, i de les valències de l'anticòs i de l'antigen.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'immunologia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/189/>

ca avidesa, n f
es avidez
fr avidité
en avidity

<Immunologia > Interacció antigen - sistema immunitari > Interacció antigen-anticòs>

Definition

Força d'unió que s'estableix entre un anticòs i un antigen.

Note

L'avidesa depèn de l'afinitat entre els determinants antigènics i els llocs de combinació de l'anticòs, i de les valències de l'anticòs i de l'antigen.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca avidesa, n f
es avidez, n f
fr avidité, n f
en avidity, n

<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>

Definition

Força d'unió que s'estableix entre un anticòs i un antigen.

Note

L'avidesa depèn de l'afinitat entre els determinants antigènics i els llocs de combinació de l'anticòs, i de les valències de l'anticòs i de l'antigen.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca avilesa
es avileña
fr avileña
en Avilena

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

Definition

Raça bovina castellana, rústica, d'aptitud càrnia, de perfil còncau, hipermètrica i mediolínia, que es caracteritza pel color negre íntegre tant del pèl com de les mucoses.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca avilesa
es avileña
fr avileña
en Avilena

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: carn>

Definition

Raça bovina castellana, rústica, d'aptitud càrnia, de perfil còncau, hipermètrica i mediolínia, que es caracteritza pel color negre íntegre tant del pèl com de les mucoses.

Basic search

Advanced search

Results for "vilesa" in all thematic areas

Note

Note

Note

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition