Cercaterm
We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.
If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).
Results for "viure" in all thematic areas
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca acte iure gestionis [iure gestionis: la], n m
- es acto iure gestionis
- es actum iure gestionis sin. compl.
- fr acte jure gestionis
- it atto iure gestionis
- en actum jure gestionis
- ar عمل بحق الإدارة
- ar فعل بحق الإدارة
<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>
Definition
Note
- 1. Els actes iure gestionis són actes propis de les activitats de gestió o administració, i no se'ls aplica la immunitat de jurisdicció.
- 2. La locució llatina iure gestionis significa, literalment, `per dret de gestió o d'administració´.
<Components d'automoció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca alçavidres, n m
- es elevalunas
- fr lève-glace
- fr lève-vitre
- en glass lift
- en window lift
- en window regulator
<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca baure
- ar باورية
- cy Baure
- de Baure
- en Baure
- es bauré
- eu baureera
- fr baure
- gl baure
- gn vaure
- it baure
- ja バウレ語
- nl Baure
- pt baure
- ru Бауре
- ru Бануре sin. compl.
- sw Bauré
- tmh Tabawrit
- zh 巴乌莱
<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Mojo>, <Amèrica > Bolívia>
Definition
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolenga, n f
- ca bolenga d'Itàlia, n f alt. sin.
- ca coa d'euga, n f alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca herba de la vibra, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca herba del vibre, n f var. ling.
- ca herba viborera, n f var. ling.
- nc Echium italicum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolenga, n f
- ca bolenga d'Itàlia, n f alt. sin.
- ca coa d'euga, n f alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca herba de la vibra, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca herba del vibre, n f var. ling.
- ca herba viborera, n f var. ling.
- nc Echium italicum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Indústria del vidre>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca bufador de vidre | bufadora de vidre, n m, f
- es soplador de vidrio
- fr souffleur de verre
- en glass blower
<Indústria > Indústria del vidre>
<Indústria. Energia > Indústries manufactureres > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bufador de vidre | bufadora de vidre, n m, f
- es soplador de vidrio
- fr souffleur de verre
- en glass blower
<Indústria. Energia > Indústries manufactureres > Ocupacions>
Definition
<Transports > Transport aeri > Aeronaus>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cabina de pilotatge de vidre, n f
- es puesto de pilotaje de cristal
- fr cockpit de verre
- fr cockpit tout-écran
- fr habitacle de verre
- fr habitacle vitré
- fr poste de pilotage en verre
- fr poste de pilotage vitré
- en glass cockpit
<Transports > Transport aeri > Aeronaus>
Definition
<Lleure>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca casa del riure, n f
- es casa de la diversión, n f
- es casa de la risa, n f
- fr maison à surprises, n f
- fr maison drolatique, n f
- fr maison du rire, n f
- en crazy house, n
- en fun house, n
- en funhouse, n
- en walk-through fun house, n
<Lleure>
Definition
<Dret > Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>
- la confessio in iure, n f
- ca assentiment davant el pretor, n m
- ca aplanament davant el pretor, n m sin. compl.
- es asentimiento ante el pretor, n m
- es allanamiento ante el pretor, n m sin. compl.
- fr aveu devant le préteur, n m
- it confessione in giudizio, n f
<Dret romà>
