Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca matagall, n m
ca matagalls, n m pl alt. sin.
ca sàlvia de muntanya, n f alt. sin.
nc Salvia verticillata L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca matagall, n m
ca matagalls, n m pl alt. sin.
ca sàlvia de muntanya, n f alt. sin.
nc Salvia verticillata L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pèl de bou, n m
ca espigueta, n f alt. sin.
ca herba de negadiu, n f alt. sin.
ca maimort, n m alt. sin.
ca margall, n m alt. sin.
ca pastura, n f alt. sin.
ca pastura anual, n f alt. sin.
ca pèl de boc, n m alt. sin.
ca pèl de ca, n m alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca peu de boc, n m alt. sin.
ca plomeret, n m alt. sin.
ca poa anual, n f alt. sin.
ca herba de neguediu, n f var. ling.
nc Poa annua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pèl de bou, n m
ca espigueta, n f alt. sin.
ca herba de negadiu, n f alt. sin.
ca maimort, n m alt. sin.
ca margall, n m alt. sin.
ca pastura, n f alt. sin.
ca pastura anual, n f alt. sin.
ca pèl de boc, n m alt. sin.
ca pèl de ca, n m alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca peu de boc, n m alt. sin.
ca plomeret, n m alt. sin.
ca poa anual, n f alt. sin.
ca herba de neguediu, n f var. ling.
nc Poa annua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca penegal, n m
ca escorpeta, n f sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca polla, n f sin. compl.
ca rascasseta roja, n f sin. compl.
ca rufí de forària, n m sin. compl.
ca rufina, n f sin. compl.
ca serrà imperial, n m sin. compl.
ca serrà penegal, n m sin. compl.
ca panagal, n m var. ling.
ca panagall, n m var. ling.
ca panegal, n m var. ling.
ca panegall, n m var. ling.
ca panegals, n m pl var. ling.
ca peragall, n m var. ling.
ca rufi de furari, n m var. ling.
ca serra imperial, n m var. ling.
ca serrà palagal, n m var. ling.
ca serra panegal, n m var. ling.
ca serrà panegal, n m var. ling.
ca serrà pelegal, n m var. ling.
ca serrà-imperial, n m var. ling.
nc Helycolenus dactylopterus
nc Helicolenus dactylopterus dactylopterus var. ling.
nc Helicolenus maderensis var. ling.
nc Sebastes dactyloptera var. ling.
nc Sebastes dactylopterus var. ling.
nc Sebastes imperialis var. ling.
es gallineta
es polla
fr rascasse de fond-chêvre
fr rascasse de fons
fr rascasse du nord
fr sébaste
en blue mouth
en rock fish-blue mouth
en rockfish
de Blaumaul

<Peixos > Escorpènids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca penegal, n m
ca escorpeta, n f sin. compl.
ca gallineta, n f sin. compl.
ca polla, n f sin. compl.
ca rascasseta roja, n f sin. compl.
ca rufí de forària, n m sin. compl.
ca rufina, n f sin. compl.
ca serrà imperial, n m sin. compl.
ca serrà penegal, n m sin. compl.
ca panagal, n m var. ling.
ca panagall, n m var. ling.
ca panegal, n m var. ling.
ca panegall, n m var. ling.
ca panegals, n m pl var. ling.
ca peragall, n m var. ling.
ca rufi de furari, n m var. ling.
ca serra imperial, n m var. ling.
ca serrà palagal, n m var. ling.
ca serra panegal, n m var. ling.
ca serrà panegal, n m var. ling.
ca serrà pelegal, n m var. ling.
ca serrà-imperial, n m var. ling.
nc Helycolenus dactylopterus
nc Helicolenus dactylopterus dactylopterus var. ling.
nc Helicolenus maderensis var. ling.
nc Sebastes dactyloptera var. ling.
nc Sebastes dactylopterus var. ling.
nc Sebastes imperialis var. ling.
es gallineta
es polla
fr rascasse de fond-chêvre
fr rascasse de fons
fr rascasse du nord
fr sébaste
en blue mouth
en rock fish-blue mouth
en rockfish
de Blaumaul

<Peixos > Escorpènids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca raigràs, n m
ca margall, n m alt. sin.
ca margall italià, n m alt. sin.
ca raigràs italià, n m alt. sin.
ca amargall, n m var. ling.
ca lóju, n m var. ling.
ca lotjo, n m var. ling.
ca ryegrass italià, n m var. ling.
nc Lolium multiflorum Lam.
nc Lolium italicum A. Braun var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

Lóju (lotjo, d'acord amb la grafia de SANNA) és un nom alguerès provinent del sard lógiu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca raigràs, n m
ca margall, n m alt. sin.
ca margall italià, n m alt. sin.
ca raigràs italià, n m alt. sin.
ca amargall, n m var. ling.
ca lóju, n m var. ling.
ca lotjo, n m var. ling.
ca ryegrass italià, n m var. ling.
nc Lolium multiflorum Lam.
nc Lolium italicum A. Braun var. ling.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Note

Lóju (lotjo, d'acord amb la grafia de SANNA) és un nom alguerès provinent del sard lógiu.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ramegall, n m
ca ramagall, n m sin. compl.

<Pesca>

Definition

Rama de bruc marí que se sol posar, a voltes, damunt el gall, en substitució, de la banderola, per ésser distingit des de lluny.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca raor, n m
ca papagai, n m sin. compl.
ca penegall, n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca galán, n m var. ling.
ca llorito, n m var. ling.
ca papagall, n m var. ling.
ca rahó, n m var. ling.
ca rahor, n m var. ling.
ca raia blanca, n f var. ling.
ca rao, n m var. ling.
ca raó, n m var. ling.
ca rasó, n m var. ling.
ca roso, n m var. ling.
ca rosó, n m var. ling.
ca rossó, n m var. ling.
nc Xyrichtys novacula
nc Coryphaena novacula var. ling.
nc Hemipteronotus novacula var. ling.
nc Xiricthys novacula var. ling.
nc Xyrichthys novacula var. ling.
nc Xyrichthys psittacus var. ling.
es galán
es papagallo
es rao
es raor
fr donzelle lame
fr rason
en cleaver wrasse
en pearly razorfish

<Peixos > Làbrids>

Basic search

Advanced search

Results for "xaragall" in all thematic areas

Note

Note

Definition