Cercaterm

We offer open access to our TERMCAT term records, which can be explored using our Cercaterm search tool.

If you require more details, please contact our Queries Service (you must register).

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Thematic area

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Results for "xura" in all thematic areas

bacairí

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bacairí
ca bacairi sin. compl.
ca bakairi sin. compl.
ca curâ sin. compl.
cod kurâ
ar باكايرية
cy Bacairí
cy Bacairi sin. compl.
cy Bakairi sin. compl.
cy Curâ sin. compl.
de Bakairi
de Bacairi sin. compl.
de Bacairí sin. compl.
de Curâ sin. compl.
en Bacairi
en Bacairí sin. compl.
en Bakairi sin. compl.
en Bakairí sin. compl.
en Kurâ sin. compl.
es bacairí
es bacairi sin. compl.
es bakairi sin. compl.
es curâ sin. compl.
eu bakairiera
eu bacairi sin. compl.
eu bakairi sin. compl.
eu curâ sin. compl.
fr bacairi
fr bacairí sin. compl.
fr bakairi sin. compl.
fr curâ sin. compl.
gn vakairi
gn bacairi sin. compl.
gn bakairi sin. compl.
gn curâ sin. compl.
it bakairi
it bacairi sin. compl.
it bakairi sin. compl.
it curâ sin. compl.
ja バカイリ語
ja クラ語 sin. compl.
nl Bacairí
nl Bacairi sin. compl.
nl Bakairi sin. compl.
nl Curâ sin. compl.
pt bacairí
pt bacairi sin. compl.
pt bakairi sin. compl.
pt curâ sin. compl.
ru Бакаири
ru Кура sin. compl.
ru Куран sin. compl.
zh 巴凯利语
zh 库拉、巴凯利、巴凯利 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Carib > Amazones meridional > Bakairí>, <Amèrica > Brasil>

Definition

Es desconeix l'origen de la denominació bacairí, que es remunta al segle XVIII. L'autodenominació kurâ significa 'éssers humans'.

El bacairí manté certa similitud amb altres llengües carib, com ara l'arára o el kuikuro, explicades bàsicament per la proximitat geogràfica. Ha estat estudiada especialment d'ençà del 1960, primer per missioners que hi van traduir passatges bíblics i després per lingüistes.

S'observen variacions dialectals degudes al fet que l'ètnia va viure fragmentada en dos grups separats fins ben entrat el segle XX. La població és majoritàriament bilingüe bacairí-portuguès. La primera escola de la comunitat data dels anys 1970.

bota dura

<17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>, <17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca bota dura, n f
ca bota rígida, n f
es bota dura, n f
es bota rígida, n f
fr botte de surf rigide, n f
fr botte rigide, n f
fr chaussure de surf rigide, n f
fr chaussure rigide, n f
en hard boot, n

<Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 01 Esquí alpí>, <Esport > 17 Esports d'hivern > 02 Surf de neu>

Definition

Bota de canya alta formada per una carcassa exterior de plàstic, un escarpí i un decantador, que es corda mitjançant unes tanques regulables, utilitzada sobretot en disciplines tècniques.

caça amb fura

<21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

ca caça amb fura, n f
es caza con huron
fr chasse au furet

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definition

Modalitat de caça segons el procediment consistent a introduir una fura en caus de conills per a forçar-los a sortir.

Note

Actualment la pràctica de la caça amb fura requereix un permís especial.

capellà

<Ciències socials > Ocupacions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca capellà, n m
es capellán
es cura
fr aumônier
fr curé
fr prêtre
en chaplain
en curate
en priest

<Ciències socials > Ocupacions>

Definition

Sacerdot a qui un bisbe encomana la missió de col·laborar amb ell en la funció de regir, ensenyar i santificar el poble, en la major part de les confessions cristianes.

capellà

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capellà, n m
ca fura, n f sin. compl.
ca fura blanca, n f sin. compl.
ca fura negra, n f sin. compl.
ca guineu, n f sin. compl.
ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
ca mòllera borda, n f sin. compl.
ca mollereta, n f sin. compl.
ca mostel, n m sin. compl.
ca mustela, n f sin. compl.
ca oliana, n f sin. compl.
ca palaió, n m sin. compl.
ca capellá, n m var. ling.
ca capellan, n m var. ling.
ca mollareta, n f var. ling.
ca mollera borda, n f var. ling.
ca mollera inglesa, n f var. ling.
ca palayó, n m var. ling.
nc Gaidropsarus mediterraneus
nc Motella fusca var. ling.
nc Motella maculata var. ling.
nc Motella mediterranea var. ling.
es barbada
es bertorella
fr motelle de Méditerranée
en shore rockling

<Peixos > Gàdids>

capellà

<Zoologia > Peixos>

ca capellà, n m
ca fura, n f sin. compl.
ca fura blanca, n f sin. compl.
ca fura negra, n f sin. compl.
ca guineu, n f sin. compl.
ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
ca mòllera borda, n f sin. compl.
ca mollereta, n f sin. compl.
ca mostel, n m sin. compl.
ca mustela, n f sin. compl.
ca oliana, n f sin. compl.
ca palaió, n m sin. compl.
ca capellá, n m var. ling.
ca capellan, n m var. ling.
ca mollareta, n f var. ling.
ca mollera borda, n f var. ling.
ca mollera inglesa, n f var. ling.
ca palayó, n m var. ling.
nc Gaidropsarus mediterraneus
nc Motella fusca var. ling.
nc Motella maculata var. ling.
nc Motella mediterranea var. ling.
es barbada
es bertorella
fr motelle de Méditerranée
en shore rockling

<Peixos > Gàdids>

capellà

<Religió>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

ca capellà, n m
es capellán
es cura
fr aumônier
fr curé
fr prêtre
en chaplain
en curate
en priest

<Religió>

Definition

Sacerdot que s'ocupa de perpetuar les creences, tradicions i pràctiques d'una de les confessions de la religió cristiana.

carlet

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca carlet, n m
ca carlet de Mura, n m sin. compl.
ca carlet vermell, n m sin. compl.
ca carló, n m sin. compl.
ca escarlet, n m sin. compl.
ca escarlet vermell, n m sin. compl.
ca vinassa, n f sin. compl.
es higróforo escarlata
fr champignon de couche
fr rose des prés
nc Hygrophorus russula
nc Hygrophorus rusula
nc Tricholoma russula

<Botànica>

Definition

Bolet de la família de les higroforàcies, comestible i apreciat, de barret carnós i massís, viscós, de color de carn o purpuri i de cama robusta amb la base una mica afuada.

castanyola

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca castanyola, n f
ca castanyola petita, n f alt. sin.
ca clavellina, n f alt. sin.
ca herba serrana, n f alt. sin.
ca herbafam, n f alt. sin.
ca jonc, n m alt. sin.
ca jonca, n f alt. sin.
ca jonça, n f alt. sin.
ca jonça de cordellar, n f alt. sin.
ca jónçara, n f alt. sin.
ca jonquet, n m alt. sin.
ca junça, n f alt. sin.
ca junça d'hort, n f alt. sin.
ca serrada, n f alt. sin.
ca serrana, n f alt. sin.
ca serrana rodona, n f alt. sin.
ca xufa borda, n f alt. sin.
ca xufes, n f pl alt. sin.
ca xufeta, n f alt. sin.
ca xufetes, n f pl alt. sin.
ca xufla, n f alt. sin.
ca xuflera borda, n f alt. sin.
ca jóncera, n f var. ling.
ca jóncia, n f var. ling.
ca júncia, n f var. ling.
ca xunça, n f var. ling.
nc Cyperus rotundus L.
nc Cyperus olivaris Targ. Tozz. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Note

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).

castanyola

<Ciències de la vida>

ca castanyola, n f
ca castanyola petita, n f alt. sin.
ca clavellina, n f alt. sin.
ca herba serrana, n f alt. sin.
ca herbafam, n f alt. sin.
ca jonc, n m alt. sin.
ca jonca, n f alt. sin.
ca jonça, n f alt. sin.
ca jonça de cordellar, n f alt. sin.
ca jónçara, n f alt. sin.
ca jonquet, n m alt. sin.
ca junça, n f alt. sin.
ca junça d'hort, n f alt. sin.
ca serrada, n f alt. sin.
ca serrana, n f alt. sin.
ca serrana rodona, n f alt. sin.
ca xufa borda, n f alt. sin.
ca xufes, n f pl alt. sin.
ca xufeta, n f alt. sin.
ca xufetes, n f pl alt. sin.
ca xufla, n f alt. sin.
ca xuflera borda, n f alt. sin.
ca jóncera, n f var. ling.
ca jóncia, n f var. ling.
ca júncia, n f var. ling.
ca xunça, n f var. ling.
nc Cyperus rotundus L.
nc Cyperus olivaris Targ. Tozz. var. ling.

<Botànica > ciperàcies>

Note

Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).