Diccionari nàutic

Anella metàl·lica, circular o no, que es cus a un puny d'una vela, generalment, al puny de l'escota, per aferrar-hi caps de maniobra.

Argolla formada per tres ulls soldats, que es col·loca al puny de la vela per aferrar-hi la ralinga de caiguda, la ralinga del faldar o el palanquí o el xafaldet, l'escota i l'amura.

Embolic de les argolles amb la xarxa, que dificulta la pesca, i que està causat, generalment, per la poca fondària de la mar o pels mals corrents.

Conjunt d'argolles d'un velam.

Conjunt d'argolles d'un velam.

Mariner grec.

Tipus d'embarcació de regates de 3,80 m d'eslora.

Màquina utilitzada a les embarcacions i als ports per a moure i alçar per tracció grans pesos com àncores, xarxes o barques i que consisteix en un tambor d'eix vertical, sobre el qual s'enrotlla un cable o una cadena, que va dotat d'un sistema de dents que evita que torni enrere el tram recuperat.

Fase teòrica d'una ona component de la marea d'equilibri.

Primer signe del zodíac.