Diccionari nàutic

Agulla principal d'un vaixell, normalment situada a la coberta que està damunt del pont.

Barra d'acer imantat lliure per a poder girar damunt un punt, i que s'orienta en la direcció del meridià magnètic del lloc on es troba, a causa de les propietats de l'imant.

Instrument d'orientació basat en les propietats dels imants, emprat en els vaixells per tal de determinar la direcció del meridià magnètic.

Compàs que duu el morter ple d'un líquid el punt de congelació del qual està molt per sota dels 0º.

Agulla en què el medi de la rosa dels vents és l'aire.

Agulla magnètica utilitzada en la compensació del compàs, per a trobar la intensitat relativa dels components horitzontals del camp magnètic terrestre i el camp magnètic en l'emplaçament del compàs.

Agulla que triga molt a marcar la direcció del nord.

Barreta de metall de 25 cm de llargària aproximadament, que té un extrem acabat en punta i que serveix perquè el submarinista hi enfili els peixos que pesca.

Bolig de cóp recte per a pescar agulles.

Agullera que es caracteritza per tenir ploms en la ralinga de la boca una mica avançada pel que fa a la dels suros.