tawhid
tawhid
Islam
- ca tawhid
Islam
Definition
Unicitat de Déu.
Note
- És l'essència espiritual de l'islam continguda en la professió de fe (xahada), la qual és la primera obligació del musulmà.
tawil
tawil
Islam
- ca tawil
Islam
Definition
Interpretació simbòlica de l'Alcorà.
Note
- La practiquen els sufís i els xiïtes, i la rebutgen els sunnites, que es limiten a una interpretació literal (tafsir) i consideren que el comentari metafòric és una font de divergència.
tayammum
tayammum
Islam
- ca tayammum
Islam
Definition
Ablució seca que es fa amb arena o terra quan no hi ha aigua, com pot passar en el desert.
Note
- Està prevista per l'Alcorà (4,43 i 5,6).
tebà
tebà
Judaisme
- ca bimà, n f
- ca tebà, n f
Judaisme
Definition
Tribuna des d'on es dirigeix el servei religiós a la sinagoga.
tefil·là
tefil·là
Judaisme
- ca tefil·là, n f
Judaisme
Definition
Oració.
Note
- La part de la tefil·là anomenada amidà es recita dempeus.
- El plural de tefil·là és tefil·lot.
tefil·lín
tefil·lín
Judaisme
- ca filacteri, n m
- ca filactèria, n f
- ca tefil·lín, n m pl
Judaisme
Definition
Cadascun dels dos estoigs que contenen pergamins amb passatges de la Torà i que, un cop al dia, tret del sàbat i dels dies de festa, es lliguen al braç i al cap amb cintes de cuir.
Note
- Les denominacions filacteri i filactèria s'utilitzen habitualment en plural.
teisme
teisme
Ciències de la religió
- ca teisme, n m
Ciències de la religió
Definition
Creença en l'existència d'un Déu personal, supramundà, creador i conservador del món.
Note
- El teisme suposa la creença en Déu, diferent del món i de tot el que existeix. A aquest Déu s'hi pot arribar per la raó, per la consciència personal i per la fe. El teisme s'oposa al politeisme (o creença en diversos déus), al panteisme (o monisme, que identifica Déu amb l'univers o que afirma que només existeix una sola realitat), al materialisme (que nega l'existència d'un ésser superior i diferent de la matèria), a l'henoteisme (que admet un déu principal -el gran Déu- al costat d'un conjunt de déus secundaris), al dualisme (o creença en dos principis suprems: el bé i el mal) i al deisme (o creença en un ésser suprem distant i llunyà del món sobre el qual no intervé).
teleevangelista
teleevangelista
Protestantisme, Noves religions
- ca teleevangelista, n m
- ca telepredicador, n m
Protestantisme, Noves religions
Definition
Pastor que s'adscriu a l'Església electrònica.
Note
- Els teleevangelistes utilitzen de manera prioritària o exclusiva els mitjans de comunicació (principalment la televisió). Les seves idees poden incloure el que interpreten com a acció directa de l'Esperit Sant en les seves celebracions, miracles de guarició, èxit econòmic per als seus seguidors, etc. Segons els teleevangelistes, els mitjans de comunicació són un do de la providència divina i s'han de destinar a la proclamació de l'evangeli. Són freqüents als Estats Units i a l'Amèrica del Sud.
telepredicador
telepredicador
Protestantisme, Noves religions
- ca teleevangelista, n m
- ca telepredicador, n m
Protestantisme, Noves religions
Definition
Pastor que s'adscriu a l'Església electrònica.
Note
- Els teleevangelistes utilitzen de manera prioritària o exclusiva els mitjans de comunicació (principalment la televisió). Les seves idees poden incloure el que interpreten com a acció directa de l'Esperit Sant en les seves celebracions, miracles de guarició, èxit econòmic per als seus seguidors, etc. Segons els teleevangelistes, els mitjans de comunicació són un do de la providència divina i s'han de destinar a la proclamació de l'evangeli. Són freqüents als Estats Units i a l'Amèrica del Sud.
temple
temple
Ciències de la religió
- ca temple, n m
Ciències de la religió
Definition
Edifici sagrat dedicat al culte, al sacrifici, a l'oració i a la reunió dels seguidors i practicants d'una religió.
Note
- Els temples reben un nom concret a cadascuna de les religions i tenen funcions i concepcions arquitectòniques diferents. De manera general la denominació temple suggereix la idea d'habitacle de la divinitat.
