Back to top
  • ca  Talmud, n m

Judaisme

Definition
Conjunt de llibres que recullen la Mixnà, la Guemarà i les baraytot, així com els comentaris d'estudiosos de segles posteriors.

Note

  • El Talmud és el conjunt de la Llei oral -o ensenyaments legals- posada per escrit. En el Talmud es distingeixen dos gèneres literaris: l'hagadà, de tipus exemplificador, i l'halacà, que té un to més legal.
  • ca  Tanakh, n f
  • ca  Bíblia hebrea, n f sin. compl.

Judaisme

Definition
Conjunt dels escrits sagrats del judaisme.

Note

  • La denominació Tanakh està formada amb les inicials de les paraules hebrees Torà (Llei), Neviïm (Profetes) i Ketuvim (Escrits), amb què es designa el cànon hebreu.
  • ca  tantra, n m

Budisme, Hinduisme

Definition
Cadascun dels tractats o escriptures propis del tantrisme.

Note

  • Els tantres són textos anònims de caràcter esotèric, alguns dels quals es remunten al segle VII. Tracten temes com la mística, pràctiques de meditació, fórmules màgiques i rituals, entre altres. L'estructura narrativa del tantra reflecteix la importància del guru com a figura central en el tantrisme.
  • En l'hinduisme, els tantres prenen la forma d'un diàleg entre Xiva i la Deessa i inclouen les fórmules místiques i les explicacions del tantrisme.
tàntric -a tàntric -a

Budisme, Hinduisme

  • ca  tàntric -a, adj

Budisme, Hinduisme

Definition
Relatiu o pertanyent al tantrisme o als tantres.
tantrisme tantrisme

Budisme, Hinduisme

  • ca  tantrisme, n m
  • ca  Vajrayana, n m sin. compl.
  • ca  xaktisme, n m sin. compl.

Budisme, Hinduisme

Definition
Forma esotèrica d'espiritualitat desenvolupada al nord de l'Índia, des d'on es va estendre a l'Àsia central, al Tibet, a la Xina i al Japó.

Note

  • El tantrisme es caracteritza per l'assimilació de pràctiques màgiques, l'evocació de diverses divinitats i l'ús de símbols i rituals complexos per a aconseguir les experiències espirituals desitjades, sempre amb la imprescindible guia d'un mestre.
  • En l'hinduisme modern, el tantrisme és una de les tres grans orientacions del culte diví, juntament amb el vixnuisme i el xivaisme. Els seus seguidors s'anomenen xacta o 'devots de la xakti', denominació d'on prové la forma xaktisme. Es tracta d'una forma esotèrica d'espiritualitat basada en un concepte del diví entès com la unió conjugal entre Déu i la seva pròpia energia femenina o xakti. Els xakta reten culte a la xakti, l'energia femenina de la divinitat que fa possible la vida i que sosté l'univers. Personificada com Devi, la Deessa, correspon a la forma femenina d'un aspecte de Déu, principalment com a esposa de Xiva. L'experiència religiosa s'aconsegueix mitjançant pràctiques sexuals, com les descrites en els Kama Sutres, i per la pràctica dels exercicis del Kundalini-ioga. Tanmateix, en diverses formes del tantrisme les expressions de contingut sexual són només un símbol dels processos interns de meditació; en aquest cas, la unió amb la divinitat es realitza en el pla espiritual i no en el corporal.
  • La denominació Vajrayana significa, literalment, 'vehicle del diamant' i és pròpia del budisme.
  • La denominació xaktisme és pròpia de l'hinduisme.
taoisme taoisme

Religions de la Xina i el Japó

  • ca  taoisme, n m
  • ca  daoisme, n m sin. compl.

Religions de la Xina i el Japó

Definition
Religió i corrent del pensament xinès tradicional fonamentats en el Tao, principi de l'univers.

Note

  • El taoisme és un dels tres grans corrents del pensament religiós, espiritual i ètic xinès, juntament amb el confucianisme i el budisme. Està basat en el Daodejing, 'El llibre del camí i la seva virtut', uns escrits atribuïts a Laozi (o Lao Tse). La paraula tao (o dao, depenent de la romanització que s'utilitzi), sol traduir-se per 'camí' o 'direcció', però enclou diversos matisos en la filosofia i les religions populars xineses. Té sobretot una dimensió filosòfica, que es formula en el mateix Daodejing, redactat al segle VI aC, d'acord amb la qual el Tao és un principi misteriós present arreu de l'univers, que és la font de tot i transcendeix qualsevol oposició i dualitat. Els taoistes cerquen la unió amb el Tao, viure en harmonia amb l'univers sense forçar amb l'acció el curs natural de les coses. D'altra banda, el taoisme incorpora elements de la religió tradicional, com ara pràctiques màgiques i alquímiques, i s'organitza com a religió, amb formes aparentment politeistes, a partir del segle II dC.
taref | terefà taref | terefà

Judaisme

  • ca  taref | terefà, adj

Judaisme

Definition
Dit de les menges no permeses, no aptes per al consum.

Note

  • Els plurals de taref i terefà són, respectivament, terefim i terefot.
  • ca  tariqa, n f

Islam

Definition
Mètode místic dels sufís.

Note

  • La tariqa és una via espiritual que va des de la pràctica de la Llei revelada (xaria) fins a la realitat essencial i última. Per als sufís, aquest mètode espiritual és més important que la xaria. Actualment existeixen una cinquantena de tariqa diferents, com ara la Qadiriya, escampades per tots els països islàmics. Quasi totes tenen un edifici per a la confraria (zawiya) a la Meca i moltes a Medina.
  • ca  sufisme, n m
  • ca  tasawwuf

Islam

Definition
Corrent de l'islam que insisteix en la dimensió mística.

Note

  • La mística islàmica va aparèixer al segle VIII amb alguns membres solitaris que volien renunciar al món, defensaven el celibat i practicaven la mendicitat. El sufisme històric, que s'integra en la comunitat i emfasitza la interpretació metafòrica de l'Alcorà, va sorgir a l'època dels abbàssides a Bagdad. Després, es va difondre per l'Iran i, al segle XII, es va transformar en una confraria dirigida per un mestre, el xeic, que és intermediari entre Déu i el creient. Al segle XIII, el poeta místic iranià Djalal al-Din Rumi va fundar a Konya, a Anatòlia, una confraria de dervixos que ballen giravoltant per tal d'arribar a l'estat espiritual. Tot i que la majoria de sufís són sunnites, també existeix un sufisme xiïta. El sufisme va desenvolupar una tècnica d'ascesi i una metafísica fundada no només en la llei islàmica (xaria) sinó també en la via mística (tariqa) que porta, sota la direcció del mestre, a la veritat espiritual i a l'anihilació del jo personal en la unió amb Déu: és aquesta doctrina la que va crear conflictes amb el sunnisme, que només accepta el comentari literal de la llei canònica, i el xiisme, que no accepta cap altra autoritat espiritual que l'imam. Actualment, el sufisme és un fenomen encara molt viu, que té branques en diversos països, sobretot a Turquia, a l'Iran i al Kurdistan.
  • ca  misbaha, n m
  • ca  subha
  • ca  tasbih

Islam

Definition
Collaret de grans, similar al rosari cristià.

Note

  • El misbaha normalment s'utilitza per a fer dhikr o wird (repetició d'oracions), tot i que de vegades se'n fa ús un cop acabada la pregària islàmica. Acostuma a tenir 99 grans, pels 99 noms de Déu (Asma Ul-Lahi al-Husna). En ocasions té 33 grans, en lloc de 99, i el creient els passa tres vegades.