Back to top
Temple Daurat Temple Daurat

Sikhisme

  • ca  Temple Daurat, n m

Sikhisme

Definition
Temple sikh on es troba l'Adi-granth, objecte principal dels ritus i cerimònies que s'hi celebren.

Note

  • El Temple Daurat és el temple més venerat del sikhisme.
  • ca  Tenguiur

Budisme

Definition
Segona de les dues parts del cànon tibetà, que aplega els comentaris als ensenyaments del Buda recollits en el Kanguiur, juntament amb obres complementàries.

Note

  • També es documenten les grafies Tanjur i Tenjur.
Tenrikyo Tenrikyo

Noves religions

  • ca  Tenrikyo

Noves religions

Definition
Comunitat fundada el 1838 al Japó per Miki Nakayama.

Note

  • La fundadora, que els fidels anomenen Oyasama ('mare molt estimada'), practica alguns rituals, com ara l'oració de la sanació, que procuren beneficis pràctics per als adeptes, així com la salvació del món. La comunitat Tenrikyo ha servit de model per a alguns moviments japonesos, tot i que no està relacionada amb el budisme i molt poc amb el xintoisme. La comunitat ha creat centres educatius i culturals, sobretot a Tenri, a prop de Tòquio, on hi ha la seu central. Tenrikyo s'ha difós fora del Japó (Corea, Tailàndia, Taiwan, Amèrica, Europa i també Àfrica), fins i tot entre persones d'origen no japonès.
  • ca  tenzo, n m

Budisme

Definition
Cuiner principal d'un monestir zen.
teofania teofania

Ciències de la religió

  • ca  teofania, n f

Ciències de la religió

Definition
Manifestació d'un Déu personal.

Note

  • La teofania s'aplica a la presència, aparició i revelació de la divinitat, pròpia de les religions monoteistes. Les teofanies són experiències de l'homo religiosus, acompanyades d'admiració, estupor o terror ratllant en l'inefable. Són cèlebres les teofanies a Moisès al Sinaí enmig de trons, llampecs, fum i so de trompetes (Èxode, 19), a Jesucrist en l'episodi de la seva transfiguració en presència dels tres apòstols (MT 17, 1-9), o l'aparició de Krixna, segons el Bhagavad-Gita, en la seva forma divina "semblant a un miler de sols". En la teofania, és la divinitat mateixa que es manifesta directament o indirectament per visions, paraules, missatges, missatgers, o simplement per l'experiència que fa la persona de la divinitat; no pas amb el sentit sagrat dels cosmos, com passa a la hierofania.
  • ca  teofania, n f

Cristianisme

Definition
Nom de la festa de l'Epifania en les esglésies de tradició bizantina.
teologia teologia

Ciències de la religió

  • ca  teologia, n f

Ciències de la religió

Definition
Estudi i exposició de les doctrines de les religions.

Note

  • La teologia permet fer més intel·ligible i més significatiu per a cada temps el llenguatge ja constituït de la revelació.
  • La denominació teologia significa, literalment, 'llenguatge sobre Déu'.
teologia de l'alliberament teologia de l'alliberament

Catolicisme

  • ca  teologia de l'alliberament, n f

Catolicisme

Definition
Corrent teològic catòlic originat a la dècada dels seixanta del segle XX, promogut per bisbes, sacerdots i laics del Tercer Món.

Note

  • A partir d'una anàlisi marxista de la societat, la teologia de l'alliberament subratlla el compromís cristià amb els pobres i oprimits, per als quals Jesucrist és l'alliberador, i la dimensió sociopolítica de la pràctica cristiana. Ha volgut fer reflexionar la jerarquia de l'Església sobre la justícia social i de vegades s'hi ha enfrontat. Ha cristal·litzat en nombroses comunitats de base, socialment molt compromeses. Per extensió, la teologia de l'alliberament també s'aplica a les reflexions teològiques crítiques amb el sistema capitalista i als moviments socials resultants que s'han anat produint a l'interior d'altres tradicions religioses, especialment la musulmana. La teologia de l'alliberament també es caracteritza per seguir un mètode inductiu, és a dir, per fer una reflexió biblicoteològica a partir de l'experiència de la fe, de l'esperança i de l'amor, a través d'actituds i accions realment alliberadores de les comunitats cristianes.
teologia de la prosperitat teologia de la prosperitat

Cristianisme

  • ca  teologia de la prosperitat, n f

Cristianisme

Definition
Conjunt heterogeni de doctrines cristianes que consideren l'èxit econòmic com una prova de la gràcia de Déu.

Note

  • Els predicadors de la teologia de la prosperitat, alguns dels quals són telepredicadors, recullen grans quantitats de diners per al finançament de missions arreu del món. La importància dels diners i de les riqueses es basa en una certa interpretació d'alguns passatges bíblics (per exemple, Malaquies 3,10) que no és compartida per altres doctrines cristianes.
teologia de la Reforma teologia de la Reforma

Protestantisme

  • ca  teologia de la Reforma, n f

Protestantisme

Definition
Doctrina que afirma la centralitat de Déu, la primacia de la gràcia en la salvació de la humanitat mitjançant Jesucrist i la preeminència de la revelació bíblica sobre el magisteri eclesiàstic.