dispersió atmosfèrica
dispersió atmosfèrica
Teledetecció > Radiometria
- ca dispersió atmosfèrica, n f
- es dispersión atmosférica
- en atmospheric scattering
Teledetecció > Radiometria
Definition
Dispersió de la radiació electromagnètica causada pels components atmosfèrics, com ara àtoms, molècules i aerosols.
En el cas de sensors que capten radiació reflectida, tant la radiació que viatja de la font de radiació (el Sol en sensors passius; un lidar, un radar d'obertura sintètica, etc., en sensors actius) a l'objecte observat, com la que viatja de l'objecte al sensor es veuen més o menys afectades per la dispersió atmosfèrica, especialment en el VIS i l'IR. En canvi, en els sensors que reben radiació emesa (sensors tèrmics, per exemple) només és en el segon camí on eventualment la radiació pot experimentar dispersió atmosfèrica.
En la majoria de casos la dispersió atmosfèrica comporta una reducció en l'energia que arriba al sensor, i la magnitud de la reducció depèn de la mida i l'abundància de les partícules, de la longitud d'ona de la radiació i de la distància que l'energia ha de recórrer a través de l'atmosfera per a arribar al sensor. A part de la disminució de l'energia rebuda, la dispersió atmosfèrica també pot provocar que els sensors rebin una part del senyal que procedeix de la mateixa dispersió (efecte d'adjacència), la qual cosa dificulta la quantificació de la radiància realment provinent de l'objecte observat i disminueix el contrast de les imatges captades.
En sensors destinats a l'estudi de l'atmosfera (com els radars meteorològics) la dispersió atmosfèrica és un fenomen que aporta informació, mentre que en els sensors destinats a l'observació de la superfície terrestre genera soroll, que convé tractar amb correccions atmosfèriques, les quals, al seu torn, cada cop més utilitzen dades de sensors atmosfèrics. L'efecte de la dispersió atmosfèrica també es pot evitar captant imatges en aquelles longituds d'ona menys afectades.
En teledetecció són especialment importants els següents tipus de dispersió atmosfèrica: dispersió de Rayleigh, dispersió de Mie i dispersió no selectiva.
En el cas de sensors que capten radiació reflectida, tant la radiació que viatja de la font de radiació (el Sol en sensors passius; un lidar, un radar d'obertura sintètica, etc., en sensors actius) a l'objecte observat, com la que viatja de l'objecte al sensor es veuen més o menys afectades per la dispersió atmosfèrica, especialment en el VIS i l'IR. En canvi, en els sensors que reben radiació emesa (sensors tèrmics, per exemple) només és en el segon camí on eventualment la radiació pot experimentar dispersió atmosfèrica.
En la majoria de casos la dispersió atmosfèrica comporta una reducció en l'energia que arriba al sensor, i la magnitud de la reducció depèn de la mida i l'abundància de les partícules, de la longitud d'ona de la radiació i de la distància que l'energia ha de recórrer a través de l'atmosfera per a arribar al sensor. A part de la disminució de l'energia rebuda, la dispersió atmosfèrica també pot provocar que els sensors rebin una part del senyal que procedeix de la mateixa dispersió (efecte d'adjacència), la qual cosa dificulta la quantificació de la radiància realment provinent de l'objecte observat i disminueix el contrast de les imatges captades.
En sensors destinats a l'estudi de l'atmosfera (com els radars meteorològics) la dispersió atmosfèrica és un fenomen que aporta informació, mentre que en els sensors destinats a l'observació de la superfície terrestre genera soroll, que convé tractar amb correccions atmosfèriques, les quals, al seu torn, cada cop més utilitzen dades de sensors atmosfèrics. L'efecte de la dispersió atmosfèrica també es pot evitar captant imatges en aquelles longituds d'ona menys afectades.
En teledetecció són especialment importants els següents tipus de dispersió atmosfèrica: dispersió de Rayleigh, dispersió de Mie i dispersió no selectiva.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
dispersió de Bragg
dispersió de Bragg
Teledetecció
- ca dispersió de Bragg, n f
- es dispersión de Bragg
- en Bragg scattering
Teledetecció
Definition
Retrodispersió difusa intensificada a causa de la combinació coherent dels senyals reflectits per una superfície rugosa que presenta una distribució periòdica en la direcció de la propagació d'ona i un espaiat igual a la meitat de la longitud d'ona projectada en la superfície.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
dispersió de Mie
dispersió de Mie
Teledetecció > Radiometria
- ca dispersió de Mie, n f
- es dispersión de Mie
- en Mie scattering
Teledetecció > Radiometria
Definition
Dispersió atmosfèrica provocada per partícules de l'atmosfera la grandària de les quals és similar a la longitud d'ona de la radiació.
Les gotes d'aigua més petites dels núvols o les partícules de pols són alguns dels causants de la dispersió de Mie. Aquest tipus de dispersió és poc dependent de la longitud d'ona i, a més, és més intensa en la direcció de propagació que cap enrere.
Les gotes d'aigua més petites dels núvols o les partícules de pols són alguns dels causants de la dispersió de Mie. Aquest tipus de dispersió és poc dependent de la longitud d'ona i, a més, és més intensa en la direcció de propagació que cap enrere.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
dispersió de Rayleigh
dispersió de Rayleigh
Teledetecció > Radiometria
- ca dispersió de Rayleigh, n f
- es dispersión de Rayleigh
- en Rayleigh scattering
Teledetecció > Radiometria
Definition
Dispersió atmosfèrica provocada per partícules de l'atmosfera la grandària de les quals és molt més petita que la longitud d'ona de la radiació, com ara àtoms individuals o certes molècules presents a l'aire.
En concret, la intensitat de la llum dispersada és proporcional a 1/λ4, on λ és la longitud d'ona de la llum incident. La dispersió de Rayleigh s'esdevé en la majoria de les condicions atmosfèriques, i és la causant que, en un dia clar, el cel es vegi blau, ja que la radiació blava (de longitud d'ona més curta) es dispersa més que la radiació verda i la vermella (aplicant la llei de Rayleigh es pot comprovar que la llum blava es dispersa gairebé 8 cops més que la vermella).
Els efectes de la dispersió de Rayleigh en teledetecció són múltiples; per exemple, provoca que en les imatges multibanda en la regió del VIS i l'IR no tèrmic les bandes del VIS, i en especial les que capten les longituds d'ona del blau, siguin molt menys nítides, o que, en imatges captades nadiralment en la regió espectral del blau amb sensors amb un FOV gran, els extrems laterals presentin radiàncies diferents de les de la part central.
En concret, la intensitat de la llum dispersada és proporcional a 1/λ4, on λ és la longitud d'ona de la llum incident. La dispersió de Rayleigh s'esdevé en la majoria de les condicions atmosfèriques, i és la causant que, en un dia clar, el cel es vegi blau, ja que la radiació blava (de longitud d'ona més curta) es dispersa més que la radiació verda i la vermella (aplicant la llei de Rayleigh es pot comprovar que la llum blava es dispersa gairebé 8 cops més que la vermella).
Els efectes de la dispersió de Rayleigh en teledetecció són múltiples; per exemple, provoca que en les imatges multibanda en la regió del VIS i l'IR no tèrmic les bandes del VIS, i en especial les que capten les longituds d'ona del blau, siguin molt menys nítides, o que, en imatges captades nadiralment en la regió espectral del blau amb sensors amb un FOV gran, els extrems laterals presentin radiàncies diferents de les de la part central.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
dispersió del pols
dispersió del pols
Fotogrametria
- ca dispersió del pols, n f
- es dispersión del pulso
- en pulse dispersion
Fotogrametria
Definition
Eixamplament d'un pols òptic a mesura que travessa un medi com a resultat de la difusió, que queda determinat per les condicions atmosfèriques, l'altitud de l'aeronau i l'angle de depressió.
Note
- La dispersió del pols s'expressa en ns/km.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
dispersió en volum
dispersió en volum
Teledetecció
- ca dispersió en volum, n f
- es dispersión en volumen
- en volume scattering
Teledetecció
Definition
Dispersió múltiple que té lloc a l'interior d'un medi, com, per exemple, a l'interior d'un bosc.
S'aplica generalment al senyal de radar, en què depèn de les propietats dielèctriques dels materials, la seva distribució volumètrica i la geometria.
S'aplica generalment al senyal de radar, en què depèn de les propietats dielèctriques dels materials, la seva distribució volumètrica i la geometria.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
dispersió no selectiva
dispersió no selectiva
Teledetecció > Radiometria
- ca dispersió no selectiva, n f
- es dispersión no selectiva
- en non-selective scattering
Teledetecció > Radiometria
Definition
Dispersió atmosfèrica provocada per partícules de l'atmosfera la grandària de les quals és molt superior a la longitud d'ona de la radiació, com s'esdevé en les gotes d'aigua més grosses contingudes als núvols i en la boira, o en les partícules resultants d'incendis i altres combustions.
La dispersió no selectiva no presenta diferències segons la longitud d'ona (no és una dispersió selectiva) i produeix, per exemple en el VIS, que els núvols s'apreciïn blancs (o grisos) i que hi hagi una dispersió similar en les longituds d'ona del VIS, de l'IRp i de l'IRm.
La dispersió no selectiva no presenta diferències segons la longitud d'ona (no és una dispersió selectiva) i produeix, per exemple en el VIS, que els núvols s'apreciïn blancs (o grisos) i que hi hagi una dispersió similar en les longituds d'ona del VIS, de l'IRp i de l'IRm.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
dispersòmetre
dispersòmetre
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca dispersòmetre, n m
- es dispersómetro
- en scatterometer
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definition
Radar d'obertura real emprat en la mesura de l'onatge, la velocitat i la direcció del vent sobre els mars i els oceans a partir de la determinació del sigma zero de cel·les il·luminades en una configuració específica d'angles d'incidència, longituds d'ona i orientacions de polarització.
Més recentment els dispersòmetres també s'han emprat en estudis del sòl, de la vegetació, del gel polar i en estudis climàtics, si bé a terra només serveixen per a caracteritzar àrees grans i homogènies. El sigma zero varia en funció de la rugositat de la superfície, el contingut d'humitat i les propietats dielèctriques: un oceà amb onatge fort provoca un senyal d'eco feble, ja que les onades de la superfície dispersen l'energia dels pols de microones en diferents direccions i, per tant, es redueix l'energia que retorna al sensor. Alhora, com que la rugositat de la superfície del mar està relacionada amb la velocitat del vent (velocitats elevades provoquen onades fortes) es pot aproximar tant aquesta com la direcció de moviment de les onades i el vent (pel seu efecte en la polarització del senyal d'eco).
El primer dispersòmetre de la història va ser emprat en l'estació Skylab, l'any 1973. Són exemples de dispersòmetres els següents sensors: SASS (SeaSat), AMI-SCAT (ERS-1, ERS-2), NSCAT (ADEOS), SeaWinds (QuikSCAT i ADEOS-II), ASCAT (MetOp-2) i KU-RFSCAT (HY-2A).
Més recentment els dispersòmetres també s'han emprat en estudis del sòl, de la vegetació, del gel polar i en estudis climàtics, si bé a terra només serveixen per a caracteritzar àrees grans i homogènies. El sigma zero varia en funció de la rugositat de la superfície, el contingut d'humitat i les propietats dielèctriques: un oceà amb onatge fort provoca un senyal d'eco feble, ja que les onades de la superfície dispersen l'energia dels pols de microones en diferents direccions i, per tant, es redueix l'energia que retorna al sensor. Alhora, com que la rugositat de la superfície del mar està relacionada amb la velocitat del vent (velocitats elevades provoquen onades fortes) es pot aproximar tant aquesta com la direcció de moviment de les onades i el vent (pel seu efecte en la polarització del senyal d'eco).
El primer dispersòmetre de la història va ser emprat en l'estació Skylab, l'any 1973. Són exemples de dispersòmetres els següents sensors: SASS (SeaSat), AMI-SCAT (ERS-1, ERS-2), NSCAT (ADEOS), SeaWinds (QuikSCAT i ADEOS-II), ASCAT (MetOp-2) i KU-RFSCAT (HY-2A).
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
dispersometria
dispersometria
Teledetecció
- ca dispersometria, n f
- es dispersometría
- en scatterometry
Teledetecció
Definition
Ciència i tècniques de càlcul de la dispersió del senyal de radar a través de l'ús de dispersòmetres.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
disponibilitat
disponibilitat
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca disponibilitat, n f
- es disponibilidad
- en availability
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definition
Possibilitat d'obtenir o d'utilitzar unes dades o un recurs.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
