Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
- ca dissolució d'esdeveniments, n f
- es disolución de eventos
- en event dissolving
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació
Definition
Note
- El resultat d'una dissolució d'esdeveniments lineals és un registre d'un esdeveniment nou amb les mesures de posicionament lineal calculades a partir de les mesures extremes dels esdeveniments combinats.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Visualització
- ca dissonància visual, n f
- es disonancia visual
- en visual dissonance
Teledetecció > Visualització
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
- ca distància, n f
- es distancia
- en distance
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
Definition
Note
- La distància emprada més habitualment és la distància euclidiana, o per a determinades aplicacions la distància a través d'una xarxa, però hi ha moltes altres definicions de distància, útils sobretot amb finalitats estadístiques.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
- ca distància, n f
- es distancia
- fr distance
- it distanza
- en distance
- de Abstand
- de Distanz
- de Entfernung
Cartografia > Geometria, mètrica i topologia
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades
- ca tolerància d'ajust, n f
- ca distància d'ajust, n f sin. compl.
- es distancia de ajuste
- es tolerancia de ajuste
- en snapping tolerance
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades
Definition
Note
- La tolerància d'ajust serveix per a connectar correctament unes línies amb unes altres, ja sigui en un dels vèrtexs finals, en un vèrtex intermedi o enmig d'un segment. En els programes de SIG sol ser un paràmetre que es pot variar per a adaptar-lo a les necessitats de les dades o a l'habilitat de l'usuari, mentre que en els programes de disseny assistit per ordinador sol ser un paràmetre fix.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Fotogrametria
- ca distància focal, n f
- ca distància d'enfocament, n f sin. compl.
- es distancia de enfoque
- es distancia focal
- en focal length
- en focusing distance
- sbl f
Fotogrametria
Definition
Note
-
1. La distància focal està determinada per l'índex de refracció del material de la lent, la longitud d'ona incident i els radis de curvatura de la lent. És positiva en una lent convergent i negativa en una lent divergent. Mesura la capacitat d'una lent de refractar un feix de llum col·limada i és una propietat de la lent, mentre que la distància principal és una propietat de la càmera.
2. La distància focal d'una lent es pot obtenir mitjançant la fórmula del constructor de lents:
<Vegeu imatge 1>,
on r1 i r2 són els radis de curvatura de les dues superfícies de la lent i n és l'índex de refracció.
3. Atès que en una càmera aèria la distància als objectes es considera infinita, les càmeres aèries utilitzen lents amb una distància focal fixa:
<Vegeu imatge 2>,
on mb és el numero d'escala i H és l'altura de la càmera sobre l'elevació mitjana del terreny.
Les distàncies focals habituals varien entre 65 i 610 mm, entre les quals les més comunes són de 89, 152, 210, 230 i 305 mm, i dins d'aquestes, la distància focal de 152 mm. Les distàncies focals petites s'utilitzen per a àrees planes i vols a una escala més gran, mentre que les distàncies focals llargues s'utilitzen per a terrenys més articulats. Per a un format de càmera determinat, el camp de visió i la distància focal varien inversament. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Fotogrametria
- ca distància de col·limació, n f
- es distancia de colimación
- en collimation distance
Fotogrametria
Definition
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Teledetecció > Classificació
- ca distància de Jeffries-Matusita, n f
- es distancia de Jeffries-Matusita
- en Jeffries-Matusita distance
Teledetecció > Classificació
Definition
DA,B = 2(1 − eα), on α = 1/8·(UA − UB)T·[(ΣA + ΣB)/2]-1·(UA − UB) + 1/2 ln [(|(ΣA + ΣB)/2|)/√(|ΣA|·|ΣB|)],
on U és el vector2 de mitjanes d'una classe en les diferents variables, T indica la matriu transposada, Σ és la matriu de variància-covariància d'una classe en les diferents variables, -1 indica la matriu inversa, ln és el logaritme natural i |ΣA| és el determinant de ΣA.
Alguns autors presenten la fórmula efectuant una arrel quadrada del resultat, amb la qual cosa la funció se satura (classes totalment separables) a un límit superior 1.414 en comptes de fer-ho a un límit 2. El seu límit inferior (classes indistingibles) és 0.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Classificació
- ca distància de l'Eixample, n f
- ca distància del taxi, n f sin. compl.
- es distancia del Ensanche
- es distancia del taxi sin. compl.
- en Manhattan distance
- en city-block distance sin. compl.
- en taxicab distance sin. compl.
Teledetecció > Classificació
Definition
En el segon cas, que és el més comú, la distància d'un individu X caracteritzat pel seu vector2 de valors x, mesurats en m variables (per exemple, els valors d'un píxel1 o un segment1 en les diferents bandes espectrals), a una classe A, es calcula:
dX,A = Σk=1,m|xk − μk,A|,
on k és cadascuna de les m variables mesurades sobre cada individu i μk,A és la mitjana de la classe A per a la variable k.
En el primer cas, dB,A, la formulació és similar, però xk se substitueix per μk,B, mentre que en el darrer cas la distància entre dos individus, i i j, es calcula:
di,j = Σk=1,m|xi,k − xj,k|.
Resulta una mica més ràpida de càlcul que la distància euclidiana i, utilitzada com a classificador, pot decidir assignacions diferents quan les distàncies en conflicte són similars.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Classificació
- ca distància de Mahalanobis, n f
- es distancia de Mahalanobis
- en Mahalanobis distance
Teledetecció > Classificació
Definition
D2A,B = (UA − UB)T·Σ-1·(UA − UB),
on U és el vector3 de mitjanes d'una classe en les diferents variables, T indica la matriu transposada, Σ és la matriu de variància-covariància d'una classe en les diferents variables i -1 indica la matriu inversa. Assumeix que Σ~ΣA~ΣB.
En el seu ús per a determinar com de similars són les poblacions de dues classes proposades (A i B; per exemple, boscos esclerofil·les i boscos aciculifolis) en una classificació digital d'imatges, la distància de Mahalanobis permet obtenir arguments per a mantenir-les, o no, en la llegenda.
En el seu ús com a nucli d'un classificador per a conèixer la distància d'un individu a la població UB, se substitueix UA per X, on X és el vector2 de valors d'un individu en les diferents variables. La distància és 0 si les diferències de mitjanes són 0, amb independència de la matriu de variància-covariància.
Va ser definida pel científic indi P. C. Mahalanobis l'any 1948.
Note
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6