Diccionari de psiquiatria

Activitat o producte final del procés de formació de les idees.

Creença basada en una alteració de la percepció i una interpretació errònia i personal de la realitat externa, que pot ser fins i tot incompatible amb la intel·ligència i el nivell cultural de la persona, la qual és persistent i no es pot corregir amb el raonament lògic.

Mecanisme de defensa mitjançant el qual l'individu es modela o configura a si mateix segons el model d'algun altre individu.

Experimentació estable al llarg del temps de la personalitat pròpia i les seves qualitats, com a entitat única i cohesionada amb les idees i els valors del grup social al qual pertany un individu.

Dit de la malaltia o del trastorn mental la causa dels quals és desconeguda.

Percepció errònia o falsa interpretació d'un estímul extern real.

Creença delirant en què l'individu pensa que els familiars i coneguts han estat substituïts per impostors idèntics.

Imatge mental extraordinàriament vívida i aparentment exacta, que pot correspondre a un record, un somni o una fantasia.

Teràpia cognitivoconductual basada en la inhibició recíproca consistent a instruir el pacient perquè, en un estat de relaxació, imagini massivament els estímuls que li causen ansietat, utilitzada en el tractament de les fòbies.

Necessitat imperiosa d'actuar que escapa al control voluntari de l'individu.