Back to top
psicodiagnòstic psicodiagnòstic

  • ca  psicodiagnòstic, n m
  • es  psicodiagnóstico, n m
  • es  sicodiagnóstico, n m
  • fr  psychodiagnostic, n m
  • en  psychodiagnosis, n
  • de  Psychodiagnose, n f

Definition
Ús de tests psicològics per a diagnosticar un trastorn mental o estudiar la personalitat.
  • ca  psicodinàmica, n f
  • es  psicodinámica, n f
  • es  sicodinámica, n f
  • fr  psychodynamique, n f
  • en  psychodynamics, n
  • de  Psychodynamik, n f

Definition
Branca de la psicologia que s'ocupa dels processos mentals, especialment de l'estudi sistemàtic i de la teoria del comportament humà, amb un èmfasi particular en les motivacions inconscients i la significació funcional de les emocions.
  • ca  psicodrama, n m
  • es  psicodrama, n m
  • es  sicodrama, n m
  • fr  psychodrame, n m
  • en  psychodrama, n
  • de  Psychodrama, n n

Definition
Psicoteràpia consistent en la representació teatral improvisada, per part del pacient, de temes suggerits pel psicoterapeuta.

Note

  • En el psicodrama, els psicoterapeutes participen habitualment en el joc dramàtic analitzant-lo i orientant-lo.
  • ca  psicoeducació, n f
  • es  psicoeducación, n f
  • es  sicoeducación, n f
  • fr  psychoéducation, n f
  • en  psychoeducation, n
  • de  Psychoedukation, n f

Definition
Intervenció terapèutica consistent a proporcionar al pacient i als seus familiars informació específica sobre la malaltia i entrenament en tècniques per a afrontar-la.

Note

  • La psicoeducació té per objectiu que el pacient adquireixi consciència de la malaltia i millori el compliment terapèutic.
  • ca  psicoestimulant, n m
  • es  psicoestimulante, n m
  • es  sicoestimulante, n m
  • fr  psychostimulant, n m
  • en  psychostimulant, n
  • de  Psychostimulans, n n

Definition
Fàrmac amb propietats estimulants de l'activitat cognitiva, de l'alerta i de l'activitat motora, potencialment euforitzant.
  • ca  psicofàrmac, n m
  • ca  psicòtrop, n m sin. compl.
  • es  psicofármaco, n m
  • es  psicotrópico, n m
  • es  psicótropo, n m
  • es  sicofármaco, n m
  • es  sicotrópico, n m
  • es  sicótropo, n m
  • fr  psychotrope, n m
  • en  psychotropic, n
  • de  Psychopharmakon, n n

Definition
Substància psicoactiva que s'empra en el tractament dels trastorns en què estan alterades les funcions mentals o les facultats afectives.
psicofarmacologia psicofarmacologia

  • ca  psicofarmacologia, n f
  • es  psicofarmacología, n f
  • es  sicofarmacología, n f
  • fr  psychopharmacologie, n f
  • en  psychopharmacology, n
  • de  Psychopharmakologie, n f

Definition
Branca de la farmacologia que estudia els efectes de les substàncies químiques sobre els processos psíquics.
  • ca  psicofisiologia, n f
  • es  psicofisiología, n f
  • es  sicofisiología, n f
  • fr  psychophysiologie, n f
  • en  psychophysiology, n
  • de  Psychophysiologie, n f

Definition
Branca de la psicologia experimental que se serveix dels mètodes de la fisiologia per a estudiar els fenòmens psíquics i descobrir les lleis quantitatives que els regeixen.
psicogen -ògena psicogen -ògena

  • ca  psicogen -ògena, adj
  • es  psicógeno -na, adj
  • es  sicógeno -na, adj
  • fr  psychogène, adj
  • en  psychogenic, adj
  • de  psychogen, adj

Definition
Dit de l'element, factor o situació que determinen la psicogènesi.
  • ca  psicogènesi, n f
  • es  psicogénesis, n f
  • es  sicogénesis, n f
  • fr  psychogenèse, n f
  • en  psychogenesis, n
  • de  Psychogenese, n f

Definition
Gènesi i formació de la ment, a partir dels esdeveniments psíquics, la influència dels quals determina les formes i manifestacions psíquiques normals o patològiques de l'individu.