Diccionari de psiquiatria

Trastorn caracteritzat per deliris de grandesa.

Trastorn caracteritzat per deliris de persecució.

Deliri en què la persona té la convicció de ser estimada o protegida per una altra persona, en general d'un estatus superior, la qual ha d'ocultar la relació per convencionalismes socials.

Trastorn caracteritzat per deliris característics de més d'un tipus de trastorn delirant, però sense predomini de cap tema.

Trastorn caracteritzat per deliris de referència corporal.

Trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una simptomatologia molt diversa, amb un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i fins i tot físiques de l'individu, que inclou tristesa, davallada de l'autoestima, sentiments de desesperança i solitud.

Trastorn depressiu caracteritzat per episodis depressius d'una durada d'entre dos dies i dues setmanes, que es manifesten com a mínim una vegada al mes durant dotze mesos.

Trastorn de la personalitat caracteritzat per un patró permanent de funcions cognitives i comportaments depressius, que comença a l'inici de l'edat adulta i es manifesta en diferents contextos.

Depressió caracteritzada per la pèrdua d'interès o plaer en la majoria d'activitats durant un període mínim de dues setmanes, acompanyada d'altres símptomes com ara canvis en la gana, el pes, el son i l'activitat psicomotora, falta d'energia, infravaloració o culpa, dificultat per a pensar, concentrar-se o prendre decisions i pensaments de mort o idees, plans i intents suïcides.

Estat d'ànim depressiu continu i crònic, d'un mínim de dos anys d'evolució, que pot anar acompanyat de trastorns de la gana, trastorns del son, fatiga, anergia, baixa autoestima i dificultats de concentració.