Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  carbó vegetal, n m
  • es  carbón vegetal
  • en  charcoal

Química industrial

Definition
Carbó obtingut mitjançant la carbonització de la fusta i que conté del 70 al 96% de carboni. S'ha obtingut tradicionalment amb el procés de carboneres, avui obsolet, i mitjançant la ^destil•lació del carbó^, amb aprofitament dels gasos i del quitrà.
  • ca  carbocatió, n m
  • es  carbocatión
  • en  carbocation

Química orgànica

Definition
Cadascun dels cations que contenen la càrrega positiva sobre un àtom de carboni.

Note

  • Els carbocations són espècies d'existència molt curta que apareixen de forma transitòria i en concentracions mínimes en el transcurs de determinades reaccions. En presentar una deficiència electrònica, un carbocatió és un electròfil, l'estabilitat relativa del qual depèn de la deslocalització de la càrrega provocada pels grups substituents que contingui, dels anions presents en el medi i, particularment, de la natura del dissolvent en què és faci la reacció. Per exemple, el carbocatió tert-butílic és força estable en ser terciari, però el catió benzílic també és extraordinàriament estable en tenir la càrrega positiva deslocalitzada per tot l'anell de benzè. Vegeu també ^intermedi de reacció^.
  • ca  carbocatió metílic, n m
  • es  carbocatión metilo
  • en  methyl carbocation

Química orgànica

Definition
Carbocatió primari derivat del metil.
  • ca  carbocatió primari, n m
  • es  carbocatión primario
  • en  primary carbocation

Química orgànica

Definition
Carbocatió en què l'àtom de carboni amb càrrega positiva està unit a un àtom de carboni o a cap.

Note

  • És el menys estable dels carbocations.
  • ca  carbocatió secundari, n m
  • es  carbocatión secundario
  • en  secondary carbocation

Química orgànica

Definition
Carbocatió en què l'àtom de carboni amb càrrega positiva està unit a dos àtoms de carboni.
  • ca  carbocatió terciari, n m
  • es  carbocatión terciario
  • en  tertiary carbocation

Química orgànica

Definition
Carbocatió en què l'àtom de carboni amb càrrega positiva està unit a tres àtoms de carboni.

Note

  • És el més estable dels carbocations.
  • ca  carbocíclic -a, adj
  • es  carbocíclico
  • en  carbocyclic

Química orgànica

Definition
Dit del compost orgànic amb cadena carbonada cíclica.

Note

  • Inclou tant els compostos ^alicíclics^ com els ^aromàtics^.
  • ca  glícid, n m
  • ca  carbohidrat, n m sin. compl.
  • ca  glúcid, n m sin. compl.
  • ca  hidrat de carboni, n m sin. compl.
  • es  carbohidrato
  • es  glícido
  • es  glúcido
  • es  hidrato de carbono
  • en  carbohydrate
  • en  glucide

Bioquímica

Definition
Polialcohol amb funcions carbonil (aldehid o cetona) la forma general del qual és C<sub>x</sub>(H<sub>2</sub>O)<sub>y</sub>, cosa que justifica el terme <i>hidrat de carboni</i>, sovint utilitzat, tot i que el recent coneixement dels mecanismes reactius de la fotosíntesi ha revelat la poca idoneïtat de l'ús d'aquest terme. En alguns contextos informals s'utilitza la forma <i>sucre</i>. Els glícids no hidrolitzables (els monosacàrids o sucres simples) són designats amb el sufix <i>-osa</i>, i els glícids hidrolitzables (oligosacàrids o polisacàrids segons el nombre de monosacàrids constitutius), amb el sufix <i>-òsid</i>.
  • ca  carbonohidrazida, n f
  • ca  carbazida, n f sin. compl.
  • ca  carbohidrazida, n f sin. compl.
  • es  carbazida
  • es  carbohidracida
  • es  carbonohidracida
  • en  carbazide
  • en  carbohydrazide
  • en  carbonic dihydrazide
  • en  carbonohydrazide
  • en  hydrazinecarbohydrazide
  • for  NH2NHCONHNH2

Química orgànica

Definition
Hidrazida que es presenta en forma de cristalls incolors, molt solubles en aigua, emprada com a intermediari en síntesi orgànica.
  • ca  carbonat, n m
  • es  carbonato
  • en  carbonate

Química inorgànica

Definition
Sal de fórmula general M2(CO3)x.

Note

  • Els carbonats dels elements dels grups 1 i 2 es troben en gran quantitat a la natura. Són bases relativament fortes en solució pel caràcter bàsic de l'ió carbonat, CO32− + H2O <dues fletxes> HCO3− + OH−. La major part dels carbonats són insolubles, amb l'excepció del carbonat d'amoni i els carbonats dels metalls del grup 1. Els carbonats dels metalls mitjanament electropositius, com ara el de liti o els dels metalls del grup 2, descomponen en escalfar per donar l'òxid del metall i diòxid de carboni. Per exemple el carbonat de calci, CaCO3(s) <fletxa dreta> CaO(s) + CO2(g). En canvi, els carbonats dels metalls feblement electropositius, com ara el d'argent, acaben donant per escalfament el metall elemental i oxigen, Ag2CO3(s) <fletxa dreta> Ag2O(s) + CO2(g) i Ag2O(s) <fleta dreta> 2 Ag(s) + ½O2(g). Des del punt de vista industrial el més important dels carbonats és el ^carbonat de sodi^.