Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  coeficient d'activitat iònica mitjana, n m
  • es  coeficiente de actividad iónica medio
  • en  mean ionic activity coefficient
  • sbl  γ±

Electroquímica

Definition
Valor mitjà del coeficient d'activitat d'un electròlit binari. Aquest terme, que és adimensional, s'introdueix perquè en una dissolució elèctricament neutra no es poden separar els ions positius dels ions negatius, cosa que fa que l'electròlit es comporti com a una única substància. El coeficient d'activitat iònica mitjà d'un electròlit binari M+X completament dissociat en + ions Mz+ i ions Xz es defineix com = (++ )1/, on + és el coeficient d'activitat del catió Mz+, és el coeficient d'activitat de l'anió Xz, i = + + és el nombre total d'ions. Es pot tenir el coeficient d'activitat iònica mitjà en l'escala de molalitats o bé en l'escala de concentracions segons que el coeficient d'activitat de l'ió vingui donat en una o l'altra escala. A dilució infinita, = 1. L'escala de molalitats és la més utilitzada i, en aquest cas, el coeficient d'activitat iònica mitjà esdevé el quocient entre l'activitat iònica mitjana a i la molalitat iònica mitjana m, o sigui, = a/m. El coeficient d'activitat iònica mitjà d'un electròlit es pot mesurar experimentalment emprant diferents mètodes, com ara el descens crioscòpic de la dissolució, i també es pot calcular teòricament a partir de la teoria de Debye-Hückel.
  • ca  coeficient d'adsorció, n m
  • es  coeficiente de adsorción
  • en  adsorption coefficient
  • sbl  K

Química física

Definition
Paràmetre definit en la ^isoterma de Langmuir^ que és igual a la relació entre la constant de velocitat del procés d'adsorció i la constant de velocitat del procés de desorció: K = kads / kdes. Atès que el coeficient d'adsorció és essencialment una constant d'equilibri, mitjançant l'^equació de Van't Hoff^, es pot determinar la ^calor d'adsorció^ a partir de mesures del seu valor a diferents temperatures, sempre a recobriment o a quantitat d'adsorbat constant.
  • ca  coeficient d'Einstein, n m
  • ca  probabilitat de transició d'Einstein, n f sin. compl.
  • es  coeficiente de Einstein
  • es  probabilidad de transición de Einstein
  • en  Einstein coefficient
  • en  Einstein transition probability

Química física

Definition
Paràmetre que relaciona la densitat d'energia amb la velocitat de transició en una transició espectroscòpica. Ve donat per <i>w</i> = <i>B</i><ro grega minúscula>, on <ro grega minúscula> és la densitat d'energia, <i>w</i> és la velocitat de transició i <i>B</i> és el coeficient d'Einstein. Einstein va indicar que es distingeixen tres contribucions a la velocitat de transició, la qual cosa permet distingir corresponentment tres coeficients; el coeficient d'Einstein d'absorció estimulada, el coeficient d'Einstein d'emissió estimulada i el coeficient d'Einstein d'emissió espontània. Introduïts fenomenològicament, Einstein va ser capaç de deduir expressions per a cada coeficient en termes de constants universals característiques de la radiació i paràmetres atòmics o moleculars. Posteriorment, el desenvolupament de la mecànica quàntica de camps va permetre trobar expressions rigoroses per als coeficients d'Einstein. El 1917 la introducció del coeficient d'Einstein d'emissió espontània a partir de raonaments de balanç energètic i de termodinàmica estadística va ser molt notable, i va ser perfectament confirmat més endavant pel marc teòric rigorós, a finals dels anys 20.
  • ca  raó de distribució, n f
  • ca  coeficient d'extracció, n m sin. compl.
  • ca  coeficient de distribució, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de extracción
  • es  coeficiente de reparto
  • es  razón de distribución
  • en  distribution coefficient
  • en  distribution ratio
  • en  extraction coefficient
  • sbl  D

Química analítica

Definition
Quocient entre les concentracions analítiques totals, independentment de la seva forma química, d'un solut en dues fases que estan en equilibri en extracció líquid-líquid. Es distingeix del ^coeficient de partició^ en què el solut no es presenta en una sola forma química. La denominació coeficient d'extracció no és recomanada per la IUPAC.
  • ca  coeficient de compressibilitat, n m
  • es  coeficiente de compresibilidad
  • en  coefficient of compressibility
  • sbl  κ

Enginyeria química

Definition
Paràmetre que indica la ^compressibilitat^ d'una substància o un cos. Representa el quocient entre la disminució relativa del volum i l'augment de pressió que l'ha produïda (κ = dV/VdP). Normalment se'n descriuen dos, el coeficient de compressibilitat isotèrmica, que té lloc quan la variació es fa a volum constant i es designa per κT, i el coeficient de compressibilitat isoentròpica, que té lloc quan la variació es fa a entropia constant i es designa per κS. Tots dos depenen de la temperatura i la pressió. Es relacionen per κT / κS = γ, on γ és el coeficient adiabàtic. Les seves unitats són les d'invers de la pressió (m2/N = Pa−1). El coeficient de compressibilitat isotèrmica és una de les ^funcions resposta^ que són fàcils de mesurar al laboratori i que es troben tabulades per a la majoria de les substàncies pures en un ampli interval de pressions i temperatures. Per a un gas ideal i per a un sòlid o líquid pur, el seu valor està acotat dins d'un interval petit de valors. Per a sòlids, el valor oscil•la entre 10−6 i 10−5 atm−1, i per a líquids, el valor és més o menys constant al voltant de 10−4 atm−1.
  • ca  coeficient de conductivitat tèrmica, n m
  • es  coeficiente de conductividad térmica
  • en  coefficient of thermal conductivity
  • sbl  κ

Química física

Definition
Paràmetre que mesura la quantitat de calor bescanviada a través d'una àrea de gruix d'unitat per segon i gradient de temperatura unitat. Si es consideren només els canvis en una direcció x, hi haurà un gradient uniforme de temperatura fins a assolir l'estat estacionari. Es demostra experimentalment que la velocitat del flux de calor a través d'un pla perpendicular a l'eix <i>x</i> és proporcional a l'àrea del pla i al gradient de temperatura: dQ / dt = −κ A dT / dx, on A és l'àrea del pla perpendicular a l'eix x. Quan l'àrea del pla perpendicular a l'eix x passa a dividir la velocitat del flux de calor, s'obté la ^llei de Fourier^ i el coeficient de conductivitat tèrmica n'és la constant de proporcionalitat. Les seves unitats del sistema internacional són J / (m s K). El signe negatiu de l'expressió apareix perquè el gradient de temperatura és positiu, mentre que la velocitat del flux de calor és negativa. Encara que el sistema no estigui en equilibri termodinàmic, se suposa que es compleix la hipòtesi d'equilibri local, de manera que es poden assignar valors de les variables d'estat a qualsevol part petita del sistema. El coeficient de conductivitat tèrmica és una funció d'estat i, per tant, depèn de la pressió i de la temperatura. Per a sòlids i líquids, el coeficient de conductivitat tèrmica tant pot augmentar com disminuir amb la temperatura, mentre que per als gasos augmenta en augmentar la temperatura. Vegeu també ^conductivitat tèrmica^.

Note

  • graf_QF3. OAA: ok
  • ca  coeficient de difusió, n m
  • es  coeficiente de difusión
  • en  diffusion coefficient
  • sbl  D

Electroquímica

Definition
Paràmetre característic de la difusió d'una substància iònica o neutra que, segons la primera de les lleis de Fick, correspon al factor de proporcionalitat entre la velocitat de difusió de la substància i el seu gradient de concentració. La seva unitat en el sistema internacional és el m2 s1. Els coeficients de difusió d'ions i de molècules neutres orgàniques i inorgàniques en una dissolució electrolítica són petits i vénen afectats per la temperatura, el dissolvent i la concentració de l'electròlit indiferent. Per exemple, l'ió Cd2+ té un coeficient de difusió de 7,9 1010 m2 s1 en una dissolució aquosa de KCl 1 mol dm3 a 25°C. Experimentalment, es poden determinar fent ús de les tècniques electroquímiques. El coeficient de difusió d'un electròlit binari fort z:z valent del tipus MX es calcula a partir dels coeficients de difusió dels seus ions constituents Mz+ i Xz segons l'expressió: . El coeficient de difusió d'una substància es troba relacionat amb la distància mitjana que recorre en difondre's, la mobilitat iònica, la conductivitat molar iònica, i la viscositat. També apareix en l'expressió estesa de l'equació de flux de Nernst-Planck. Vegeu també ^equació d'Einstein-Smoluchowski^, ^relació d'Einstein^, ^equació de Nernst-Einstein^ i ^equació de Stokes-Einstein^.
  • ca  coeficient de dilatació cúbica, n m
  • ca  coeficient de dilatació tèrmica, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de dilatación cúbica
  • es  coeficiente de dilatación térmica
  • en  cubic expansion coefficient
  • en  thermal expansion coefficient
  • sbl  γ
  • sbl  α
  • sbl  αV

Química física

Definition
Paràmetre intensiu que mesura com canvia el volum molar d'un sistema termodinàmic amb la temperatura a pressió constant. El coeficient de dilatació cúbica depèn de la temperatura i la pressió, i les seves unitats són d'invers de la temperatura (K<sup><signe menys>1</sup>). Aquesta propietat és una de les ^funcions resposta^ que són fàcils de mesurar al laboratori i que es troben tabulades per la majoria de les substàncies pures per un rang de pressions i temperatures. Per a un gas ideal, α = 1 / T, i per a un sòlid o un líquid pur, el seu valor està acotat dins d'un interval petit de valors. Per als gasos també se'l pota anomenar coeficient d'expansió tèrmica.
  • ca  coeficient de dilatació cúbica, n m
  • ca  coeficient de dilatació tèrmica, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de dilatación cúbica
  • es  coeficiente de dilatación térmica
  • en  cubic expansion coefficient
  • en  thermal expansion coefficient
  • sbl  γ
  • sbl  α
  • sbl  αV

Química física

Definition
Paràmetre intensiu que mesura com canvia el volum molar d'un sistema termodinàmic amb la temperatura a pressió constant. El coeficient de dilatació cúbica depèn de la temperatura i la pressió, i les seves unitats són d'invers de la temperatura (K<sup><signe menys>1</sup>). Aquesta propietat és una de les ^funcions resposta^ que són fàcils de mesurar al laboratori i que es troben tabulades per la majoria de les substàncies pures per un rang de pressions i temperatures. Per a un gas ideal, α = 1 / T, i per a un sòlid o un líquid pur, el seu valor està acotat dins d'un interval petit de valors. Per als gasos també se'l pota anomenar coeficient d'expansió tèrmica.
  • ca  coeficient de distribució, n m
  • es  coeficiente de distribución
  • es  coeficiente de reparto
  • es  razón de equilibrio
  • en  distribution coefficient

Enginyeria química

Definition
1. Paràmetre que determina la solubilitat relativa, una vegada s'ha arribat a l'equilibri, d'una substància que, simultàniament, és soluble en dos dissolvents que, entre si, són inmiscibles. El valor numèric d'aquest coeficient s'obté a partir de la relació de la concentració d'aquesta substància en una de les fases dividit per la concentració d'aquesta substància a l'altra fase. La manera més simple de determinar aquest coeficient és introduir en un embut de decantació una quantitat coneguda de cada dissolvent així com una quantitat coneguda de la substància que és soluble (solut) en ambdós dissolvents, agitar un temps prudencial, deixar reposar la mescla fins que es formin dues capes ben diferenciades i, finalment, determinar la concentració de solut en cada dissolvent. 2. En cromatografia, quocient entre la quantitat d'un component retingut per unitat de ^massa^, de superfície o de volum de ^fase estacionària^ i la seva ^concentració^ analítica en la ^fase mòbil^ en equilibri en una ^columna cromatogràfica^. El seu símbol és K. La IUPAC recomana aquest terme en lloc dels termes més antics <i>raó de partició<i> i <i>coeficient de partició</i>.