Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  condicions anòxiques, n f pl
  • es  condiciones anóxicas
  • en  anoxic conditions

Medi ambient

Definition
Condicions en què la concentració d'oxigen en un medi, ja sigui l'aigua o l'aire, és baixa. Es considera que un medi es troba en condicions anòxiques quan el seu ^potencial redox^ es troba entre 50 mV i 100 mV. El procés de ^nitrificació^ és un clar exemple de procés que es duu a terme en condicions anòxiques.
  • ca  condicions de contorn, n f pl
  • es  condiciones de contorno
  • en  boundary conditions

Enginyeria química

Definition
Valors coneguts de les variables d'un sistema que s'imposen en la solució general d'una equació diferencial. Les condicions de contorn permeten obtenir la solució particular del sistema, en poder-se avaluar les constants d'integració que apareixen en la resolució de l'equació diferencial.
  • ca  conducció tèrmica, n f
  • es  conducción térmica
  • en  thermal conduction

Enginyeria química

Definition
Fenomen de transport de la calor degut a la interacció molecular entre molècules que tenen un nivell elevat d'energia i molècules amb un nivell baix d'energia; les molècules de major contingut energètic (i, per tant, major temperatura) cedeixen energia a les de menor contingut energètic (i, per tant, menor temperatura). Vegeu també ^conductivitat tèrmica^.
  • ca  conductància, n f
  • es  conductancia
  • en  conductance

Electroquímica

Definition
1. Recíproc de la resistència R d'un conductor quan hi circula un corrent continu, la qual se simbolitza per G (= 1/R). 2. Component real del vector admitància Y en un circuit de corrent altern, el qual val G = R Y2. La seva unitat és el siemens (S o 1).
  • ca  conductivitat, n f
  • ca  conductància específica, n f sin. compl.
  • es  conductancia específica
  • es  conductividad
  • en  conductivity
  • en  specific conductance

Electroquímica

Definition
1. Recíproc de la resistivitat d'una substància. Es calcula com el producte de la conductància G d'un fil conductor de la substància pel quocient de la seva longitud l i la secció A, o sigui, = 1/ = G (l/A). La seva unitat en el sistema internacional és el siemens per metre (S m1), tot i que també són molt utilitzats el siemens per centímetre (S cm1) i el mil·lisiemens per centímetre (mS cm1). En una dissolució electrolítica, la conductivitat representa la conductància entre dos elèctrodes paral·lels d'1 cm2 separats una distància d'1 cm. Com que la mesura de G es fa mitjançant una cel·la de conductivitat amb una relació l/A (en cm1) ben definida, s'ha de corregir aquest factor geomètric anomenat constant de cel·la i simbolitzat per kcel·la. La conductivitat de la dissolució electrolítica es calcula com = G kcel·la. Si en una dissolució diluïda se suposa que els ions es mouen (migren) independentment els uns dels altres sota l'acció d'un camp elèctric, la conductivitat d'un ió i és i = |zi| F ui ci, on zi és la seva càrrega, ui és la seva mobilitat, ci és la seva concentració i F és la constant de Faraday. La conductivitat de la dissolució electrolítica és, doncs, la suma de la conductivitat de tots els ions, o sigui, = i i = i |zi| F ui ci. Per a un un electròlit binari M+X completament dissociat en + ions Mz+ i ions Xz, s'acompleix que = + + = z+ F u+ c+ + |z| F u c. 2. Capacitat que té qualsevol metall per a transportar la calor i l'electricitat.
  • ca  conductímetre, n m
  • es  conductímetro
  • en  conductimeter
  • en  conductivity meter

Electroquímica

Definition
Aparell de mesura de la conductivitat d'una dissolució electrolítica basat en el pont de Wheatstone (vegeu la figura corresponent).
  • ca  conductivitat, n f
  • ca  conductància específica, n f sin. compl.
  • es  conductancia específica
  • es  conductividad
  • en  conductivity
  • en  specific conductance

Electroquímica

Definition
1. Recíproc de la resistivitat d'una substància. Es calcula com el producte de la conductància G d'un fil conductor de la substància pel quocient de la seva longitud l i la secció A, o sigui, = 1/ = G (l/A). La seva unitat en el sistema internacional és el siemens per metre (S m1), tot i que també són molt utilitzats el siemens per centímetre (S cm1) i el mil·lisiemens per centímetre (mS cm1). En una dissolució electrolítica, la conductivitat representa la conductància entre dos elèctrodes paral·lels d'1 cm2 separats una distància d'1 cm. Com que la mesura de G es fa mitjançant una cel·la de conductivitat amb una relació l/A (en cm1) ben definida, s'ha de corregir aquest factor geomètric anomenat constant de cel·la i simbolitzat per kcel·la. La conductivitat de la dissolució electrolítica es calcula com = G kcel·la. Si en una dissolució diluïda se suposa que els ions es mouen (migren) independentment els uns dels altres sota l'acció d'un camp elèctric, la conductivitat d'un ió i és i = |zi| F ui ci, on zi és la seva càrrega, ui és la seva mobilitat, ci és la seva concentració i F és la constant de Faraday. La conductivitat de la dissolució electrolítica és, doncs, la suma de la conductivitat de tots els ions, o sigui, = i i = i |zi| F ui ci. Per a un un electròlit binari M+X completament dissociat en + ions Mz+ i ions Xz, s'acompleix que = + + = z+ F u+ c+ + |z| F u c. 2. Capacitat que té qualsevol metall per a transportar la calor i l'electricitat.
  • ca  conductivitat hidràulica, n f
  • es  conductividad hidráulica
  • en  hydraulic conductivity

Medi ambient

Definition
Propietat que té un material de conduir o descarregar aigua en resposta a la diferència de càrrega hidràulica aplicada entre dos punts. Serveix per a indicar la facilitat amb què l'aigua travessa el material i s'utilitza per a estimar la velocitat de flux del fluid a través d'un material porós. Alguns dels factors que afecten la conductivitat hidràulica d'un material són la densitat, el grau de saturació, la temperatura, el tipus de fluid present, el gradient hidràulic i la granulometria. En els residus tractats mitjançant processos d'estabilització (com ara la vitrificació o la cimentació), la conductivitat hidràulica dóna informació sobre la velocitat amb què els compostos químics presents en el residu tractat migren al medi ambient.
  • ca  conductivitat molar, n f
  • es  conductividad molar
  • en  molar conductivity
  • sbl  m

Electroquímica

Definition
Capacitat conductora d'1 mol d'electròlit en una dissolució electrolítica, que es defineix com el quocient entre la seva conductivitat (en S cm1) i la concentració de l'electròlit c (en mol cm3), o sigui m = /c, amb unitats de S cm2 mol1. També es pot establir la conductivitat molar d'un ió i m,i en l'electròlit com el quocient entre la conductivitat de l'ió i i la concentració de l'ió ci, és a dir, m,i = i/ ci. Si se suposa que els ions de l'electròlit poden migrar independentment els uns dels altres en una dissolució diluïda, la conductivitat molar de l'electròlit és igual a la suma de les conductivitats molars dels seus ions constituents multiplicades pel respectiu nombre d'ions, o sigui, m = i i m,i. Com que la conductivitat molar de l'ió es pot expressar en funció de la seva mobilitat ui segons m,i = |zi | F ui, on F és la constant de Faraday, resulta que m = i i |zi | F ui. En el cas d'un electròlit binari M+X completament dissociat en + ions Mz+ i ions Xz, es té que m(M+X) = + m(Mz+) + m(Xz), la qual s'escriu més simplement com m = + m,+ + m, = + z+ F u+ + |z| F u. La conductivitat molar d'un ió es relaciona amb el seu coeficient de difusió mitjançant l'equació de Nernst-Einstein.
  • ca  conductivitat molar límit, n f
  • es  conductividad molar límite
  • en  molar conductivity at infinite dilution

Electroquímica

Definition
Valor de la conductivitat molar d'una dissolució a dilució infinita. Per a un electròlit fort o un electròlit feble que tingui un grau de dissociació a dilució infinita igual a la unitat ( = 1), la conductivitat molar límit de l'electròlit es representa com m i és igual al valor límit de la conductivitat molar m quan la seva concentració tendeix a zero. m depèn de la viscositat del medi, d'acord amb la regla de Walden. També es pot definir la conductivitat molar d'un ió i en el límit de dilució infinita, simbolitzada com m,i, i que es troba relacionada amb la seva mobilitat iònica límit ui per l'expressió m,i = |zi| F ui, on zi és la seva càrrega i F és la constant de Faraday. Per a un electròlit binari M+X completament dissociat en + ions Mz+ i ions Xz a dilució infinita, resulta que m = + m,+ + m, = + z+ F u+ + |z| F u, la qual correspon a la llei de la migració independent dels ions.