Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  crioscòpia, n m
  • es  crioscopia
  • en  cryoscopy

Química física

Definition
Mètode per a determinar la massa molecular relativa d'un compost en solució a partir de l'observació experimental del ^descens crioscòpic^.
  • ca  criptó, n m
  • es  criptón
  • en  krypton
  • sbl  Kr

Química inorgànica

Definition
Element quart del grup 18 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 36 i massa atòmica 83,80.

Note

  • Se'n coneixen fins a vint-i-nou isòtops, dels quals sis són estables, <sup>78</sup>Kr, <sup>80</sup>Kr, <sup>82</sup>Kr, <sup>83</sup>Kr, <sup>84</sup>Kr i <sup>86</sup>Kr. Es presenta com un gas incolor i inodor, amb un punt de fusió de <signe menys>157 ºC i un punt d'ebullició de <signe menys>153 ºC. Es troba a l'atmosfera terrestre en una abundància molt baixa, del 0,0001%. S'obté per destil•lació fraccionada de l'aire liquat. Es presenta en forma de molècules monoatòmiques. A diferència dels gasos nobles més lleugers, s'ha aconseguit fer-lo reaccionar i se n'han obtingut els fluorurs KrF<sub>2</sub> i KrF<sub>4</sub>. Es fa servir en tubs de descàrrega, en què diverses mescles de gasos nobles poden donar diversos colors. Una de les radiacions del <sup>86</sup>Kr va ser utilitzada per definir amb exactitud el metre, que és igual a 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona de la radiació esmentada.
  • ca  crisocol·la, n f
  • es  crisocola
  • en  chrysocolla

Geologia

Definition
Mineral de coure, de fórmula química Cu4H4[(OH)8|Si4O10], que cristal·litza en el sistema ròmbic. De color blau clar a blau verd i diafanitat de translúcida a opaca, té una lluïssor variable (de vítria a greixosa), una duresa de 2-4 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc verdós. Presenta una densitat baixa d'1,9-2,4 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany, dins la classe dels silicats, a la subclasse dels fil·losilicats. Es troba en la zona d'oxidació dels jaciments de coure, associada a la ^malaquita^, l'^atzurita^ i la cuprita. Aquest mineral és útil, encara que no molt apreciat, per a l'extracció de coure.
  • ca  cristall, n m
  • es  cristal
  • en  crystal

Termes generals

Definition
Sòlid format a través d'un procés lent de solidificació a conseqüència del qual els àtoms es disposen segons un model repetit periòdicament en les tres dimensions de l'espai.
  • ca  cristall de roca, n m
  • ca  quars hialí, n m sin. compl.
  • es  cristal de roca
  • es  cuarzo hialino
  • en  hialyne quartz
  • en  rock crystal

Geologia

Definition
Varietat cristal·litzada del quars, incolora, clara i transparent. Es troba en esquerdes de gneissos, granits i marbres, en druses de pegmatites. És una varietat molt preuada pels col·leccionistes. Es fa servir en la fabricació de lents per a instruments i elements òptics i aparells electrònics per la seva transparència. El fet de ser piezoelèctric el fa idoni per a la fabricació de rellotges digitals i transmissors i receptors de ràdio. Com moltes altres varietats del quars, té aplicació per a fabricar objectes ornamentals i en joieria.
  • ca  cristall iònic, n m
  • es  cristal iónico
  • en  ionic crystal

Termes generals

Definition
^Cristall^ format per una ordenació d'ions positius i negatius en la qual no és possible distingir molècules individuals.
  • ca  cristall líquid, n m
  • es  cristal líquido
  • en  liquid crystal

Química física

Definition
Substància que, dins d'un interval de temperatures, presenta una organització no prou ordenada per a ser considerada sòlida ni prou desordenada per a ser considerada líquida. De fet, tenen l'ordenació imperfecta dels líquids en almenys una direcció de l'espai, però tenen ordre posicional en almenys una altra direcció. Algunes substàncies orgàniques formades per molècules amb forma longitudinal tenen aquesta característica, de manera que quan s'escalfen no es fonen directament, sinó que passen per una ^mesofase^. Els cristalls líquids tenen característiques d'ambdues fases, de manera que per damunt d'una certa temperatura es converteixen en un líquid ordinari, que es torna sòlid en disminuir la temperatura. Tenen una orientació característica de les molècules que no és tridimensionalment periòdica; a la ^fase esmèctica^ les molècules s'afileren en capes, a la ^fase nemàtica^ es perd l'estructura en capes però es reté una ordenació paral•lela i a la ^fase colestèrica^ les molècules se situen en capes amb angles que van variant lleugerament d'unes a altres formant una hèlice. Una superfície recoberta d'una fina capa de cristall líquid mostra diferents colors, corresponents a diferents temperatures. Com que són molt sensibles a petits camps elèctrics o camps magnètics i a petits canvis de pressió, els cristalls líquids s'utilitzen en monitors, filtres o detectors de vibració.

Note

  • graf_QF3. OAA: ok, però canvieu 'smètica' per 'esmèctica'.
  • ca  cristal·lització, n f
  • es  cristalización
  • en  crystallization

Enginyeria química

Definition
Operació unitària de separació d'un solut d'una dissolució, basada en la formació de cristalls. Per aconseguir la formació dels cristalls és necessària la sobresaturació del solut i aquesta es pot aconseguir evaporant parcialment el dissolvent o bé refredant la dissolució, amb la qual cosa s'aconsegueix que disminueixi la solubilitat del solut en el dissolvent i, en conseqüència, es produeixi la seva sobresaturació.
  • ca  cristal·litzador, n m
  • es  cristalizador
  • en  crystallizer

Enginyeria química

Definition
Equip utilitzat en les operacions de cristal·lització. Els cristal·litzadors s'operen en continu o en discontinu i es poden classificar en: tancs de cristal·lització, que solen operar en discontinu, poden ser agitats o no i aconsegueixen la sobresaturació per refredament; cristal·litzadors amb rascadors, que funcionen per refredament, els cristalls es formen a la paret i són despresos pels rascadors; cristal·litzadors amb circulació del magma, en els quals el magma es fa passar per la zona on té lloc la sobresaturació, que es pot aconseguir per refredament o evaporació, i cristal·litzadors amb circulació de líquid, en els quals només el líquid es fa passar per la zona on té lloc la sobresaturació que s'aconsegueix refredant o escalfant.
  • ca  crom, n m
  • es  cromo
  • en  chromium
  • sbl  Cr

Química inorgànica

Definition
Element primer del grup 6 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 24 i massa atòmica 51,996.

Note

  • Se'n coneixen fins a vint-i-quatre isòtops, dels quals quatre són estables, <sup>50</sup>Cr, <sup>52</sup>Cr, <sup>53</sup>Cr i <sup>54</sup>Cr. Es presenta com un metall de color gris clar, trencadís i molt dur, amb un punt de fusió de 1.900 ºC i un punt d'ebullició de 2.600 ºC. El seu mineral més important és la cromita, que és l'òxid doble de crom i ferro, i molt menys abundant és la crocoïta, que és el cromat de plom. S'obté industrialment per l'aluminotèrmia de l'òxid de crom(III), principalment, en la qual aquest òxid és reduït mitjançant tractament amb alumini en pols, per bé que la reducció amb calci en lloc d'alumini permet obtenir un crom de major puresa. També es pot obtenir per electròlisi de solucions àcides de Cr(IV), tot i que aquest procediment dóna rendiments molt més baixos i només és emprat per obtenir recobriments de crom. És estable a temperatura ambient, fins i tot en aire humit. Crema a uns 2.000 ºC en presència d'oxigen i forma òxid de crom(III). Quan és roent redueix el vapor d'aigua amb formació també d'òxid de crom(III). És atacat pels àcids. Presenta principalment els estats d'oxidació +2, +3 i +6. Es fa servir per a la preparació d'acers molt durs, tenaços i resistents, i per a blindatges, caixes de seguretat, projectils i maquinària. Evita la corrosió que provoquen la intempèrie, les aigües salines, els àcids i les condicions de temperatura elevada. Amb el níquel forma aliatges especials, resistents a la calor, com el ^nicrom^. Amb cobalt i una mica de tungstè, vanadi i carboni és emprat per fabricar eines de tall. El crom, dissolt en l'^austenita^, forma carburs molt estables amb el carboni de l'acer i genera un aliatge de gran resistència mecànica i duresa. També és molt emprat en recobriments. Els seus compostos són molt utilitzats en adoberia, ceràmica i com a pigments. Els compostos de crom(VI) tenen força utilització com a agents oxidants.