Diccionari de química (històric complet)

ca concentració crítica de coagulació, n f
ca c. c. c., n f abrev.
es concentración crítica de coagulación
es ccc sigla
en critical coagulation concentration
en c. c. c. abrev.

Química física

Definition

Concentració mínima d'un electròlit inert que provoca la ^coagulació^ d'un col•loide liòfob en una extensió i temps determinats. Els trets generals que fan referència a la concentració crítica de coagulació vénen donats per la ^regla de Schulze-Hardy^.

ca concentració micel·lar crítica, n f
ca c. m. c., n m abrev.
es concentración micelar crítica
es cmc sigla
en critical micelle concentration
en critical micellization concentration
en cmc sigla
en c. m. c. abrev.

Química física

Definition

Concentració a partir de la qual molècules de baixa massa molar s'associen per a formar una ^micel•la^. A partir de la concentració micel•lar crítica, un sistema es comporta com un ^col•loide d'associació^. La concentració micel•lar crítica es pot determinar a partir de la dependència de certes propietats físiques, com ara la conductivitat, la tensió interfacial o la pressió osmòtica, amb la concentració, ja que la formació d'una micel•la provoca un canvi brusc en qualsevol d'aquestes propietats.

Note

graf_QF3. OAA: ok

ca cabal molar, n m
es caudal molar
en molar flow

Enginyeria química

Definition

Mols per unitat de temps.

ca cadmi, n m
es cadmio
en cadmium
sbl Cd

Química inorgànica

Definition

Element segon del grup 12 del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 48 i massa atòmica 112,41.

Note

Se'n coneixen fins a trenta-cinc isòtops, dels quals vuit són estables, 106Cd, 108Cd, 110Cd, 111Cd, 112Cd, 113Cd, 114Cd i 116Cd. Es presenta com un metall de color blavós argentat, tou, molt dúctil i mal•leable, amb un punt de fusió de 321 ºC i un punt d'ebullició de 765 ºC. És poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba principalment com a impuresa en els minerals de zinc i s'obté com a subproducte en el tractament d'aquests minerals. Químicament és similar al zinc, si bé és menys reactiu. Presenta l'estat d'oxidació +2. El seu ús principal és en recobriments anticorrosius i en aliatges, entre els quals destaca el que forma amb el coure, ja que li augmenta considerablement la tenacitat i la resistència a la fatiga, i en deixa quasi intacta la resistivitat.

ca cafeïna, n f
ca 1,3,7-trimetilxantina, n f sin. compl.
es 1,3,7-trimetilxantina
es cafeína
en 1,3,7-trimethylxanthine
en caffeine
for C₈H₁₀N₄O₂

Química orgànica

Definition

Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina, inodor i de sabor amarg, que cristal·litza en forma de prismes hexagonals que sublimen a 178 ºC i fonen a 238 ºC.

Note

S'oxida ràpidament i perd aigua a 80 ºC. És soluble en cloroform, lleugerament soluble en aigua i alcohol, i molt poc soluble en èter. Es troba en el cafè, que en conté un 1,5 % del seu pes en sec. També s'obté en les fulles de te, en un 5 %; en el mate, i en la cola, dels quals es pot extreure. L'obtenció sintètica té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil. S'obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats. Estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós central, i actua com a tònic cardíac i com a diürètic. A petites dosis produeix sensació de benestar i de vigor corporal. Augmenta la fluïdesa d'idees i la resistència a la fatiga intel·lectual, i acreix la irritabilitat i la contractilitat dels músculs voluntaris. Una dosi de 200 micrograms per ml inhibeix l'activitat de la ^polimerasa^. Es fa servir en begudes, tot i que no ha de superar el 0,02 %, i en medicaments.

ca escòria, n f
ca cagaferro, n m sin. compl.
es escoria
en slag

Metal·lúrgia

Definition

1. Subproducte ceràmic no metàl·lic de consistència vidriosa tant en el procés de separació de la mena concentrada per a l'extracció de metalls com en els tractaments d'afinatge del metall fos. En aquest darrer cas s'obté com a producte de la reacció de la ganga o de les impureses amb el fundent. La densitat de l'escòria és inferior a la del metall fos, per això sura al damunt i se'n pot separar. 2. Fracció de residu sòlid generat en el procés d'incineració que roman al fons de la cambra de combustió juntament amb part de les cendres. Les escòries d'incineració representen entre un 75% i un 90% del residu sòlid total generat en el procés. La composició bàsica són òxids minerals amb un contingut molt baix de metalls pesants.

ca caiguda òhmica, n f
ca caiguda IR, n f sin. compl.
es caída IR
es caida óhmica
en IR drop
en ohmic drop

Electroquímica

Definition

Diferència de potencial entre els extrems d'un conductor, iònic o electrònic, quan hi flueix un corrent elèctric. El seu valor és donat per la llei d'Ohm, o sigui, és igual al producte de la intensitat I (en A) del corrent per la resistència R (en ) de l'electròlit. En un sistema electroquímic (pila o bateria en circuit tancat, o bé una cel·la electrolítica) amb dos elèctrodes i un sol electròlit, la caiguda òhmica és deguda al pas del corrent entre els elèctrodes a través de l'electròlit. Quan el sistema conté diversos electròlits, la caigua òhmica entre els dos elèctrodes és la suma de les caigudes òhmiques en cada electròlit. Sovint, s'utilitza una cel·la de tres elèctrodes en què es mesura el potencial de l'elèctrode de treball (l'ànode o el càtode) envers l'elèctrode de referència, sempre que hi circuli entre ells un corrent tan petit (de l'ordre del nanoampere o inferior) que faci menyspreable la caiguda òhmica en l'electròlit que els separa. Per tal de minimitzar-la, se sol emprar un capil·lar de Luggin, el qual està molt proper a l'elèctrode de treball, tot contactant amb l'elèctrode de referència mitjançant un pont salí. Un altre mètode molt utilitzat per eliminar la caiguda òhmica entre els elèctrodes de treball i de referència consisteix a compensar-la aplicant una diferència de potencial igual i contrària entre ambdós elèctrodes. Això es pot fer automàticament amb un potenciòstat, tot mesurant prèviament la resistència de l'electròlit que els separa.

ca caiguda òhmica, n f
ca caiguda IR, n f sin. compl.
es caída IR
es caida óhmica
en IR drop
en ohmic drop

Electroquímica

Definition

Diferència de potencial entre els extrems d'un conductor, iònic o electrònic, quan hi flueix un corrent elèctric. El seu valor és donat per la llei d'Ohm, o sigui, és igual al producte de la intensitat I (en A) del corrent per la resistència R (en ) de l'electròlit. En un sistema electroquímic (pila o bateria en circuit tancat, o bé una cel·la electrolítica) amb dos elèctrodes i un sol electròlit, la caiguda òhmica és deguda al pas del corrent entre els elèctrodes a través de l'electròlit. Quan el sistema conté diversos electròlits, la caigua òhmica entre els dos elèctrodes és la suma de les caigudes òhmiques en cada electròlit. Sovint, s'utilitza una cel·la de tres elèctrodes en què es mesura el potencial de l'elèctrode de treball (l'ànode o el càtode) envers l'elèctrode de referència, sempre que hi circuli entre ells un corrent tan petit (de l'ordre del nanoampere o inferior) que faci menyspreable la caiguda òhmica en l'electròlit que els separa. Per tal de minimitzar-la, se sol emprar un capil·lar de Luggin, el qual està molt proper a l'elèctrode de treball, tot contactant amb l'elèctrode de referència mitjançant un pont salí. Un altre mètode molt utilitzat per eliminar la caiguda òhmica entre els elèctrodes de treball i de referència consisteix a compensar-la aplicant una diferència de potencial igual i contrària entre ambdós elèctrodes. Això es pot fer automàticament amb un potenciòstat, tot mesurant prèviament la resistència de l'electròlit que els separa.

ca caixa de potencial, n f
es caja de potencial
en potential box

Química teòrica

Definition

Sistema model de la mecànica quàntica constituït per una partícula restringida a moure's en una zona finita de l'espai dins la qual no actua cap força sobre d'ella. El confinament és perfecte si el potencial, que és zero a l'interior d'aquesta zona, es fa infinit en els límits de la mateixa. L'estudi de la caixa de potencial mostra com les condicions de contorn que ha de complir la funció d'ona determinen la quantització de l'energia. Per al cas més elemental, el d'una partícula de massa m que es mou en una regió monodimensional de l'espai de longitud a sota un potencial que és 0 a l'interval 0 < x < a i infinit a la resta, la resolució de l'equació de Schrödinger porta a que els valors de l'energia, E_n, i les funcions d'ona, Ψ_n( x) que descriuen els estats estacionaris del sistema siguin E_n = n² h²/(8 ma²) i Ψ_n( x) = {(2/a)^1/2sin( nπx/a) per a x ∈ (0,a); 0 per a x ∉ (0,a)}, en què h és la constant de Planck i n és el nombre quàntic principal. L'estat fonamental d'aquest sistema té una energia no nul·la i la seva funció d'ona, excepte en els extrems de la caixa, no presenta cap node. Els resultats obtinguts per al cas monodimensional són fàcilment extensibles als casos bidimensional i tridimensional. La diferència més important és que aquests poden presentar nivells energètics degenerats quan la caixa de potencial mostra una elevada simetria; per exemple, la caixa tridimensional amb els tres costats iguals entre si.

ca calandra, n f
es calandria
en calender

Indústria paperera

Definition

Màquina formada per un cert nombre de corrons superposats, dels quals només un està accionat, utilitzada per a donar una certa brillantor a la superfície del paper. Hi ha diferents tipus de calandres: la calandra llisa, la supercalandra, la gofradora, la calibradora, etc.

Note

calandra.jpg

Diccionari de química (històric complet)

Basic search

Advanced search

Definition

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Definition

Definition

Note