Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  àcid etilendiaminotetracètic, n m
  • ca  EDTA, n m sigla
  • es  ácido etilendiaminotetracético
  • es  EDTA
  • en  EDTA
  • en  ethylendiaminotetracetic acid
  • for  (HOOCCH2)2NCH2CH2N(CH 2COOH)2

Química analítica

Definition
Àcid aminopolicarboxílic de fórmula (HO2CCH2)2NCH2CH2N(CH2CO2H)2 que és el reactiu més utilitzat en les valoracions complexomètriques. És el principal agent complexant de la família dels àcids poliamincarboxílics. Tot i que és un àcid polipròtic, presenta comportament d'àcid feble amb pK1 = 2,0; pK2 = 2,67; pK3 = 6,16 i pK4 = 10,26. Aquests valors fan palès que dos dels hidrògens àcids es perden, en dissolució aquosa, molt més fàcilment que els altres dos. A més dels quatre hidrògens àcids, cada àtom de nitrogen conté un parell d'electrons no compartit, la qual cosa fa que aquesta molècula presenti sis llocs per on pot arribar a enllaçar-se amb un catió. Aquesta complexona es representa, en les reaccions químiques, com a YH4. En conseqüència, YH3−, YH22−, YH3−, Y4− en representen les formes ionitzades. Com que l'àcid etilendiaminotetracètic és poc soluble en aigua, no es fa servir per a preparar dissolucions patró. Tampoc no resulta pràctic emprar la sal tetrasòdica (Na4Y), ja que, en dissolució aquosa, presenta una hidròlisi molt forta. La forma més útil per a aplicacions analítiques és la sal disòdica (Na2YH2·2H2O). Aquesta sal, una vegada s'ha dessecat a 80ºC té el comportament d'una substància patró, per la qual cosa se'n preparen solucions directament per pesada. En el cas que es dessequi entre 120ºC i 140ºC, s'obté la sal lliure d'aigua de cristal·lització (Na2YH2), la qual també es pot emprar com a substància patró. Les solucions aquoses d'aquesta sal presenten un pH = 4,8 i són estables durant mesos si es conserven en recipients de polietilè o de vidre borosilicatat (Pyrex o Duran, per exemple). En general, l'àcid etilendiaminotetracètic reacciona amb ions metàl·lics de valència 2+, 3+ o 4+, amb els que forma complexos d'estequiometria 1:1. Així: <expressions 2, 3 i 4>. La formació d'aquests complexos depèn molt del pH, de manera que, habitualment, es fa servir una solució amortidora per tal de regular-lo. A més a més, hi ha una correlació aproximada entre la càrrega del catió i l'estabilitat del complex resultant, de manera que els complexos de l'àcid etilendiaminotetracètic amb els cations divalents són molt estables en solucions bàsiques i en solucions lleugerament àcides; els complexos dels cations trivalents són estables en l'interval de pH comprès entre 1 i 2; els complexos dels cations tetravalents són estables a valors de pH FALTA FINAL.

Note

  • graf_QA1. OAA: correcte.
  • ca  edulcorant, n m
  • es  edulcorante
  • en  sweetener

Química industrial

Definition
Substància que proporciona gust dolç. Hi ha edulcorants que són simultàniament aliments, com la sacarosa, la glucosa o la fructosa, i altres que no tenen aportació nutricional, com la major part d'additius edulcorants de síntesi. Els edulcorants sense valor nutricional substitueixen els sucres naturals en els aliments destinats a diabètics, obesos o persones amb càries. Alguns sucres d'origen natural tenen poder edulcorant menor que la sacarosa com, per exemple, la glucosa (0,5-0,6) i la lactosa (0,27). En canvi, n'hi ha d'altres amb poder edulcorant superior, com la fructosa, que, a temperatura ambient, té un poder edulcorant de 2 i, per tant, amb la meitat de poder energètic es té el mateix gust dolç. La taumatina és una proteïna natural amb poder edulcorant de 2.000 o 3.000. Els edulcorants sintètics tenen poders edulcorants elevats (ciclamat de sodi 35; aspartame 200; sacarina 300), però són rebutjats per determinats grups de consumidors per raons sanitàries més o menys fonamentades.
  • ca  elèctrode estàndard d'hidrogen, n m
  • ca  EEH, n m sigla
  • es  EEH
  • es  electrodo estándar de hidrógeno
  • es  electrodo normal de hidrógeno
  • es  ENH
  • en  SHE
  • en  standard hydrogen electrode

Electroquímica

Definition
Elèctrode d'hidrogen on tots els components es troben en el seu estat estàndard. Per conveni, el potencial de l'elèctrode estàndard d'hidrogen (EEH) es pren igual a zero, és a dir, E°(H+/H2) = 0, la qual cosa permet d'establir la sèrie electroquímica o escala relativa de potencials estàndard d'elèctrode. Tot i que l'estat estàndard no és accessible experimentalment, sí que es pot preparar un elèctrode d'hidrogen amb el mateix potencial d'elèctrode que l'estàndard. A 25°C, això s'assoleix fent bombollejar gas H2 a la pressió d'1 bar al voltant de l'elèctrode de negre de platí submergit en una dissolució d'HCl de concentració 1,18 mol dm3, on l'activitat del protó és igual a 1.
  • ca  efecte, n m
  • es  efecto
  • en  effect

Medi ambient

Definition
Resposta que provoca en un organisme l'exposició a una determinada substància tòxica. Hi ha molts tipus d'efectes: segons el grau de toxicitat, es pot distingir entre efecte letal i efecte subletal, però també es poden classificar segons el període de manifestació en efectes immediats i efectes diferits, entre d'altres.
  • ca  efecte anòdic, n m
  • es  efecto anódico
  • en  anodic effect

Electroquímica

Definition
Augment important i sobtat del voltatge de cel·la, en l'electròlisi de sals foses, que es produeix quan la densitat de corrent anòdica depassa d'un cert valor crític, tant més alt com més elevada és la temperatura. L'efecte anòdic és causat per la formació, entre l'ànode i l'electròlit fos, d'una pel·lícula gasosa contínua que actua com a aïllant. En la fabricació de l'alumini s'observa l'efecte anòdic quan l'electròlit s'empobreix en alúmina. El voltatge de cel·la passa de 5 o 6 V a 20 V o més i el corrent s'estableix per formació d'un arc que trenca la capa de gas tot produint un so característic. Per a cessar el fenomen, cal afegir alúmina i remenar per accelerar-ne la dissolució; per a prevenir-lo, es limita les dimensions dels ànodes per tal de facilitar el despreniment gasós.
  • ca  efecte Auger, n m
  • es  efecto Auger
  • en  Auger effect

Química física

Definition
Procés d'emissió d'electrons d'orbitals atòmics de baixa energia per efecte de la radiació i la posterior ocupació de les posicions vacants per electrons més externs amb producció de fotons. L'emissió del primer electró allibera energia, la qual cosa indueix l'àtom a emetre un segon electró, l'^electró Auger^. L'energia amb la qual surt alliberat l'electró Auger és característica de cada àtom; en aquest fet rau, precisament, el fonament de l'^espectroscòpia d'electrons Auger^.
  • ca  efecte Compton, n m
  • es  efecto Compton
  • en  Compton effect

Química teòrica

Definition
Disminució que experimenta la freqüència de la radiació electromagnètica, en les regions dels raigs X i raigs ɣ, quan és dispersada per un sòlid. La nova freqüència depèn de l'angle de dispersió de la radiació electromagnètica però no de la substància dispersora. L'efecte Compton fou observat per primera vegada per A. H. Compton el 1923. Aquest fenomen, que no pot explicar-se mitjançant la teoria ondulatòria de la radiació electromagnètica, només s'interpreta correctament si es considera que els quanta de radiació electromagnètica, els fotons, es comporten com partícules amb un moment lineal de mòdul p = hν/c (en què h és la constant de Planck, ν, la freqüència de la radiació incident i c, la velocitat de la llum) que col·lisionen elàsticament amb els electrons del sòlid. Els fotons dispersats surten amb un moment lineal menor perquè, a conseqüència del xoc, part de la seva energia ha estat transferida als electrons. L'experiment d'A. H. Compton contribuí a confirmar la dualitat ona-partícula.
  • ca  efecte de relaxació, n m
  • ca  efecte d'asimetria, n m sin. compl.
  • es  efecto de asimetría
  • es  efecto de relajación
  • en  asymmetry effect
  • en  relaxation effect

Electroquímica

Definition
Decreixement de la velocitat d'arrossegament dels ions d'una dissolució electrolítica en distorsionar-se la seva atmosfera iònica sota l'acció d'un camp elèctric d'intensitat X aplicat entre dos elèctrodes immergits en la dissolució. És proposat en la teoria de Debye-Hückel-Onsager. Se suposa que un ió central positiu es desplaça en la direcció d'X i els ions negatius de la seva atmosfera iònica ho fan en sentit contrari, de manera que els ions negatius són contínuament reemplaçats per d'altres. La nova atmosfera iònica necessita d'un temps finit per formar-se, anomenat temps de relaxació. Aquest interval de temps produeix una distribució d'ions negatius asimètrica, com es mostra a la figura, i l'excés d'ions negatius acumulats en un extrem de l'atmosfera atreuen elèctricament l'ió positiu central i redueixen la seva velocitat d'arrossegament per l'acció d'X. L'efecte de relaxació és més gran en augmentar la concentració degut al major nombre d'ions negatius en l'atmosfera iònica.

Note

  • Imatges_electroquímica 006 (atmosfera iònica d'un ió central positiu: (a) sense camp elèctric; (b) amb una intensitat de camp elèctric X)
  • ca  efecte d'hivernacle, n m
  • es  efecto invernadero
  • en  greenhouse effect

Medi ambient

Definition
Escalfament de la ^troposfera^ que tendeix a intensificar-se amb l'augment de la concentració de diòxid de carboni. Part de la radiació solar infraroja que arriba a la superfície de la Terra és reflectida de nou cap a l'atmosfera. En el camí de tornada es troba amb els gasos d'efecte hivernacle, que són el diòxid de carboni i el ^vapor d'aigua^, que n'absorbeixen una quantitat important i la reflecteixen de volta cap a la superfície de la Terra en forma d'energia calorífica. Aquest efecte contribueix a regular la temperatura de la Terra de forma que sigui adequada per la vida animal i vegetal. L'augment de diòxid de carboni causat per la utilització de combustibles fòssils com el carbó, el petroli i el gas natural intensifica l'efecte d'hivernacle i accelera el canvi climàtic.
  • ca  efecte de l'ió comú, n m
  • es  efecto del ión común
  • en  common ion effect

Química analítica

Definition
Variació del grau de dissociació d'un àcid feble, d'una base feble o d'una sal quan s'afegeix a la solució un dels ions en què es dissocien. En la dissociació d'un àcid feble la variació de la concentració d'una de les espècies provoca un desplaçament de l'equilibri HA <dues fletxes> A− + H+ a fi i efecte de compensar aquesta variació. Així, si s'augmenta la concentració de l'àcid feble, l'equilibri es desplaça cap a la dreta, la dissociació de l'acid feble augmenta; si s'augmenta la concentració de l'anió, l'equilibri es desplaça cap a l'esquerra i la dissociació de l'àcid feble disminueix; si, a través de la presència d'un àcid fort, s'incrementa la concentració del protó, l'equilibri també es desplaça cap a l'esquerra i la dissociació de l'àcid feble disminueix. En els casos que la dissociació disminueix es produeix l'efecte de l'ió comú.