elèctrode hidrodinàmic
elèctrode hidrodinàmic
Electroquímica
- ca elèctrode hidrodinàmic, n m
- es electrodo hidrodinámico
- en hydrodynamic electrode
Electroquímica
Definition
Elèctrode de treball que opera en condicions de difusió convectiva. L'ús combinat de la difusió i la convecció augmenta la velocitat de transport de les espècies electroactives cap a l'elèctrode, la qual cosa produeix corrents de resposta molt més grans, de major sensibilitat i reproduibilitat que les obtingudes per simple difusió. Exemples en són l'elèctrode de disc rotatori i l'elèctrode de disc-anell rotatori, en què s'aplica un règim estacionari amb convecció forçada constant i potencial o corrent constant. També s'utilitzen règims no estacionaris, com en el cas de l'elèctrode de gotes de mercuri emprat en polarografia.
elèctrode indicador
elèctrode indicador
Electroquímica, Química analítica
- ca elèctrode indicador, n m
- ca elèctrode de treball, n m sin. compl.
- es electrodo de trabajo
- es electrodo indicador
- en indicator electrode
- en working electrode
Electroquímica, Química analítica
Definition
Elèctrode que proporciona un valor de potencial elèctric variable d'acord amb la presència d'algun anàlit o alguna propietat del sistema. Dins d'un muntatge potenciomètric bàsic, un elèctrode indicador juntament amb un elèctrode de referència constitueixen la base per al mesurament del potencial elèctric. Permet estudiar la cinètica dels processos electròdics com la dissolució o passivació d'un metall en oxidar-lo en un medi determinat o l'oxidació o reducció de substàncies en dissolució sobre metalls inerts com el platí. Un elèctrode indicador pot ser un ^elèctrode metàl•lic^ o un ^elèctrode selectiu d'ions^.
elèctrode irreversible
elèctrode irreversible
Electroquímica
- ca elèctrode irreversible, n m
- es electrodo irreversible
- en irreversible electrode
Electroquímica
Definition
Elèctrode en què es produeix una semireacció electroquímica unidireccional. No compleix, doncs, les condicions de bidireccionalitat i de velocitat de reacció exigibles d'un elèctrode reversible. Un exemple n'és l'alumini recobert d'una capa d'òxid en medi aquós lleugerament àcid, perquè la seva oxidació produeix més òxid, mentre que si es vol reduir l'òxid només s'aconsegueix el despreniment d'hidrogen.
elèctrode metall/ió metàl·lic
elèctrode metall/ió metàl·lic
Electroquímica, Química analítica
- ca elèctrode de primera espècie, n m
- ca elèctrode metall/ió metàl·lic, n m sin. compl.
- es electrodo de primera especie
- es electrodo metal/ion metálico
- en electrode of first kind
- en metal/metal-ion electrode
Electroquímica, Química analítica
Definition
Elèctrode metàl·lic constituït per un metall M pur, o en un aliatge, submergit en una solució dels seus ions Mz+. Es representa per Mz+|M. S'utilitza per la quantificació del catió corresponent al metall de què està construït. Metalls com la plata, el cadmi, el coure, el plom i el zinc són adequats per als elèctrodes de primera espècie. Un exemple n'és l'elèctrode de cadmi, un elèctrode Cd2+|Cd reversible on es dóna l'equilibri electroquímic Cd2+(aq) + 2 e− <fletxa dreta> Cd.
elèctrode metall/òxid metàl·lic
elèctrode metall/òxid metàl·lic
Electroquímica
- ca elèctrode metall/òxid metàl·lic, n m
- es electrodo metal/óxido metálico
- en metal/metal-oxide electrode
Electroquímica
Definition
Elèctrode constituït per un metall recobert d'un dels seus òxids i submergit en medi àcid o bàsic. L'elèctrode reversible Sb | Sb2O3(s)| OH n'és un exemple, on s'assoleix la semireacció de reducció en equilibri electroquímic Sb2O3(s) + 3 H2O + 6 e 2 Sb + 6 OH(aq) i els electrons es troben sobre l'antimoni.
elèctrode metall/sal insoluble
elèctrode metall/sal insoluble
Electroquímica, Química analítica
- ca elèctrode de segona espècie, n m
- ca elèctrode metall/sal insoluble, n m sin. compl.
- es electrodo de segunda especie
- es electrodo metal/sal insoluble
- en electrode of second kind
- en metal/insoluble-salt electrode
Electroquímica, Química analítica
Definition
Elèctrode metàl·lic constituït per un metall recobert d'una sal insoluble del mateix metall i submergit en una solució que conté l'anió de la sal insoluble. Respon de forma indirecta als anions que formen precipitats insolubles amb el catió corresponent al metall de què està construït. En són exemples l'elèctrode d'argent/clorur d'argent i l'elèctrode de calomelans.
elèctrode metàl·lic
elèctrode metàl·lic
Electroquímica, Química analítica
- ca elèctrode metàl·lic, n m
- es electrodo metálico
- en metal electrode
Electroquímica, Química analítica
Definition
Elèctrode indicador constituït principalment per un metall. Diferents variacions en la seva constitució resulten en diferents tipus d'elèctrode metàl•lic, que són l'elèctrode de primera espècie, l'elèctrode de segona espècie, l'elèctrode de tercera espècie i l'elèctrode redox.
elèctrode modificat
elèctrode modificat
Electroquímica
- ca elèctrode modificat, n m
- es electrodo modificado
- en modified electrode
Electroquímica
Definition
Elèctrode en què s'ha modificat intencionadament la seva superfície mitjançant procediments que bloquegen el seu accés directe, tot inhibint alguns processos electròdics i afavorint-ne d'altres, fet que fa que esdevingui més selectiu. Es pot modificar un elèctrode químicament en fer-lo reaccionar amb silans per a formar monocapes. També es poden adsorbir polímers sobre un elèctrode per evaporació del dissolvent d'una dissolució polimèrica o bé es pot depositar-los per electropolimerització, com en el cas dels polímers conductors. El plasma sobre el carbó origina àtoms superficials no enllaçats que reaccionen amb amines o etens. Té aplicacions en electrocatàlisi, en reaccions biològiques de transferència electrònica i en electroanàlisi.
elèctrode monopolar
elèctrode monopolar
Electroquímica
- ca elèctrode monopolar, n m
- es electrodo monopolar
- en monopolar electrode
Electroquímica
Definition
Elèctrode d'una cel·la electroquímica constituïda per dos elèctrodes o més que presenta una sola polaritat en ésser banyades ambdues cares per un electròlit. Les dues cares dels elèctrodes monopolars tenen la mateixa polaritat quan són connectats en paral·lel dins de la cel·la. Vegeu també ^cel·la monopolar^ i ^polaritat de l'elèctrode^.
elèctrode no polaritzable
elèctrode no polaritzable
Electroquímica
- ca elèctrode no polaritzable, n m
- es electrodo no polarizable
- en nonpolarizable electrode
Electroquímica
Definition
Elèctrode que pràcticament no canvia el seu potencial d'equilibri en circular un corrent significatiu a través de la seva interfase. Els elèctrodes més senzills es poden interpretar amb un circuit equivalent consistent en una capacitància en paral·lel amb una resistència, la primera de les quals correspon a la doble capa electroquímica i la segona, a la reacció de transferència de càrrega. L'elèctrode no polaritzable correspon al cas d'una resistència tan petita que la doble capa no es carrega significativament en circular un corrent. Si l'elèctrode és al seu potencial d'equilibri, la resistència de transferència de càrrega coincideix amb la resistència de polarització. Com que aquesta última és inversament proporcional a la densitat de corrent de bescanvi, resistències molt petites corresponen a densitats de corrent de bescanvi molt grans. En el cas ideal, la resistència és zero amb una densitat de corrent de bescanvi infinita, i l'elèctrode s'anomena elèctrode idealment no polaritzable. Malgrat que no és possible trobar cap elèctrode que reuneixi aquesta condició, l'elèctrode de calomelans i l'elèctrode d'argent/clorur d'argent es comporten com idealment no polaritzables sempre i quan els corrents que circulen a través d'ells no siguin massa grans. Quan es vol controlar o mesurar el potencial d'un elèctrode de treball mitjançant un potenciòstat o un galvanòstat en una cel·la de tres elèctrodes, s'ha de fer ús d'un elèctrode de referència que sigui no polaritzable. Vegeu també ^elèctrode polaritzable^.