Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  espessidor de fangs, n m
  • es  espesador de lodos
  • es  espesador de fangos sin. compl.
  • en  sludge thickener

Medi ambient

Definition
Equip utilitzat en la ^depuració^ d'^aigües residuals^ per a augmentar el contingut en sòlids dels fangs generats al llarg del procés de depuració. En els espessidors de fangs s'hi tracten tant els fangs procedents de ^decantadors primaris^ com els procedents de decantadors secundaris. Per tal d'obtenir bones eficàcies es poden utilitzar els espessidors per gravetat o els espessidors per flotació. Els espessidors per gravetat s'utilitzen per als fangs procedents dels decantadors primaris, mentre que pels fangs procedents dels decantadors secundaris (fangs biològics), s'utilitzen espessidors per flotació. En els espessidors per flotació s'utilitza aire per a disminuir la densitat de les partícules, de forma que les petites bombolles d'aire s'adhereixin a les partícules sòlides, i les separen per la part superior de l'equip.
  • ca  spin, n m
  • ca  espín, n m sin. compl.
  • es  espín
  • es  spin
  • en  spin

Química teòrica

Definition
Nombre quàntic que descriu el moment angular intrínsec de les partícules elementals o dels nuclis.
  • ca  spin-orbital, n m
  • ca  spinorbital, n m
  • ca  espín-orbital, n m sin. compl.
  • es  spin-orbital
  • es  spinorbital
  • en  spin-orbital
  • en  spinorbital

Química teòrica

Definition
Funció constituïda pel producte d'una funció orbital i una funció de spin. Depèn de les coordenades de posició i de spin d'un electró i, segons l'aproximació orbital, descriu completament el comportament d'un electró en un àtom o una molècula. En un àtom o una molècula amb un sol electró els spinorbitals són directament les funcions d'ona que descriuen els seus estats. En una molècula o en un àtom polielectrònic els spinorbitals són usats per construir el o els determinants de Slater que constitueixen la funció d'ona electrònica. Com que l'electró té només dos estats de spin, normalment simbolitzats amb les lletres α i β, que corresponen a les dues orientacions possibles del seu moment angular de spin, cada orbital atòmic o molècular dóna lloc a dos spinorbitals diferents. Així, a partir de l'orbital hidrogenoide φ2p0 s'obtenen els spinorbitals φ2 p0α i φ2 p0β.
  • ca  espinel·la, n f
  • es  espinela
  • en  spinel
  • en  spinelle

Geologia

Definition
Mineral de fórmula química MgAl2O4, que cristal·litza en el sistema cúbic. De color variable (vermell, groc, bru, verd, negre, de vegades incolor) i diafanitat entre transparent i translúcida, té una lluïssor vítria, una duresa de 7,5-8 i el color de la pols que fa el mineral en ser ratllat és blanc, per bé que pot ser gris. Presenta una densitat mitjana de 3,5-4,1 g/cm3, una fractura concoïdal i una exfoliació nul·la. Pertany a la classe dels òxids. És un mineral típic en roques metamòrfiques de contacte, en especial en dolomies riques en magnesi i alumini, en granulites i en roques ultrabàsiques magmàtiques d'alta pressió. Donada la seva duresa i resistència, l'espinel·la és comuna en nombrosos placers al·luvials i marins. És abundant com a mineral accessori de les roques. La varietat vermella és una pedra preciosa de valor mitjà que pot arribar a tenir notables dimensions.
  • ca  esponja de ferro, n f
  • ca  prereduït de ferro, n m sin. compl.
  • es  esponja de hierro
  • es  prerreducido de hierro
  • en  iron sponge
  • en  prereduced iron

Metal·lúrgia

Definition
Producte de reacció que s'obté quan reacciona la mena concentrada de ferro en una atmosfera de monòxid de carboni dins d'un reactor en el que la temperatura no arriba a ser la del punt de fusió del ferro. Aparentment, aquest ferro és força pur però s'oxida ràpidament, ja que és porós i ofereix una gran superfície a l'oxidació.
  • ca  espontaneïtat, n f
  • es  espontaneidad
  • en  spontaneity

Química física

Definition
Sentit de l'evolució que sofreix un sistema termodinàmic quan se'l treu del seu estat estable. Normalment, el sistema assoleix un nou estat d'equilibri compatible amb les noves condicions establertes mitjançant un procés espontani que normalment és irreversible, sempre que la pertorbació soferta no el mantingui permanentment fora de l'equilibri. Vegeu també ^lligam extern^.
  • ca  espora, n f
  • es  espora
  • en  spore

Bioquímica

Definition
Cèl·lula reproductora asexual dels vegetals, en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), que dóna lloc directament a un nou individu. En el cas concret dels bacteris, es parla de <i>cèl·lula endògena</i> o <i>endòspora</i>.
  • ca  esporulació, n f
  • es  esporulación
  • en  sporulation

Bioquímica

Definition
Reproducció asexual mitjançant la producció d'espores característica dels fongs i d'organismes vegetals. El procés consta d'una divisió cel·lular en què la cèl·lula mare divideix successives vegades el nucli i després es produeix una citocinesi i la formació de cèl·lules filles. Pel que fa als bacteris, procés que comprèn la formació d'endòspores, i el posterior alliberament en forma d'espores lliures.
  • ca  esprai, n m
  • ca  aerosol, n m sin. compl.
  • es  aerosol
  • es  espray
  • en  spray

Medi ambient

Definition
Tipus d'envàs constituït per un recipient estanc a pressió que, per maniobra d'una vàlvula que comunica amb l'exterior, permet de descarregar el producte que conté en forma de gotetes o partícules finament dividides o com a gel. La descàrrega té lloc per la pressió interior generada per un propulsor, normalment un gas comprimit o liquat, a vegades barrejat amb un líquid molt volàtil. S'havien usat com a propulsors els clorofluorocarburs, ara prohibits, i substituits per hidrofluoroalcans, barreges butà-propà o altres gasos. La pressió de servei màxima d'un esprai a 50ºC és de aproximadament 6 bar, si bé l'envàs ha de resistir entre 10 i 12 bar. Es distribueixen en esprai tota mena de productes domèstics i industrials: insecticides, perfums, vernissos, agents extintors d'incendis, additius alimentaris i determinats aliments, com nata o formatge.
  • ca  essència, n f
  • ca  oli essencial, n m sin. compl.
  • es  aceite esencial
  • es  esencia
  • en  essence
  • en  essential oil

Química orgànica

Definition
Substància altament volàtil d'origen vegetal aïllada per processos fisicoquímics.

Note

  • En general, rep el nom de la planta de la qual s'aïlla, com l'essència de rosa, però més que un compost simple es tracta d'un conjunt de compostos volàtils que s'obtenen majoritàriament per la destil·lació en corrent de vapor, generalment de les flors o fulles de plantes, o bé pel premsat en fred de les seves pells. Els components de l'essència són substàncies olioses, lipòfiles i amb olors molt característiques. La denominació <i>essència</i> es fa servir des de l'antiguitat, ja que els alquimistes creien que la mescla resultant de compostos orgànics era l'essència de la planta. Els principals constituents dels olis essencials són ^terpens^; hidrocarburs alifàtics i derivats oxigenats, com alcohols, aldehids, cetones, èsters i àcids carboxílics; hidrocarburs aromàtics, com fenols i derivats; compostos heterocíclics, i fins i tot compostos sulfurats i nitrogenats en algunes de les essències. Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l'essència de gerani, que conté del 84 al 90 % de geraniol, o el citronelal, que és el principal constituent de l'oli essencial de la llimona. Hi ha essències el constituent principal de les quals no és un terpè, com l'oli de bedoll, que és constituït per un 98 % de salicilat de metil; el d'anís, constituït per un 90 % d'anetol, i el de la flor del violer, constituït per un 95 % d'eugenol. Les essències componen generalment perfums i condiments, i s'utilitzen sobretot en tres vies primàries: com a substàncies oloroses en cosmètica, perfums, sopes, detergents, insecticides, etc.; com a saboritzants en l'alimentació, i en nombrosos productes farmacèutics, bàsicament en medicaments.