Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation
  • ca  etan-
  • es  etan-
  • en  ethan-

Química orgànica

Definition
Prefix que es fa servir, en nomenclatura substitutiva, per designar els compostos derivats de l'età, en què un hidrogen o més s'han substituït per un grup funcional.

Note

  • Per completar el nom del compost, cal afegir-hi el sufix propi de cada família de compostos. Per exemple, l'etanol, l'acetaldehid (o etanal), l'àcid acètic (o àcid etanoic) i l'acetamida (o etanamida).
  • ca  acetaldehid, n m
  • ca  aldehid acètic, n m sin. compl.
  • ca  etanal, n m sin. compl.
  • es  acetaldehído
  • es  aldehído acético
  • es  etanal
  • en  acetaldehyde
  • en  acetic aldehyde
  • en  ethanal
  • for  CH3CHO

Química orgànica

Definition
Aldehid de l'àcid acètic que es presenta com un líquid molt volàtil, inflamable, irritant i narcòtic, d'olor pungent i té un punt d'ebullició de 20,2 ºC.

Note

  • És miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals. És un dels principals productes intermediaris de la indústria química orgànica i és fabricat en tonatges molt importants. Sovint es fa servir integralment a la mateixa fàbrica on es produeix. Els procediments d'obtenció industrial són quatre: per l'oxidació de l'etilè o l'etè, mitjançant el ^procés de Wacker-Hoechst^ amb catalitzador de clorur de pal·ladi, el qual és el principal procés; per l'oxidació de l'etanol en fase vapor o bé per la deshidrogenació directa; per l'oxidació del propà, i per la reacció catalítica de l'acetilè i l'aigua. La facilitat amb què reacciona i el seu baix cost fan que serveixi de primera matèria per a l'obtenció d'un gran nombre de substàncies orgàniques importants.
  • ca  acetamida, n f
  • ca  etanamida, n f
  • es  acetamida
  • es  etanamida
  • en  acetamide
  • en  ethanamide
  • for  CH3CONH2

Química orgànica

Definition
Amida de l'^àcid acètic^ que forma cristalls incolors i deliqüescents amb un punt de fusió de 82 ºC.

Note

  • És soluble en aigua i en alcohol. S'obté deshidratant l'acetat d'amoni o tractant l'acetat d'etil amb solució concentrada d'amoníac. Es fa servir principalment en síntesi orgànica, com a reactiu o com a dissolvent, en l'estabilització de peròxids i en la plastificació de la nitrocel·lulosa.
  • ca  etilenglicol, n m
  • ca  1,2-etandiol, n m sin. compl.
  • es  1,2-etanodiol
  • es  etilenglicol
  • en  1,2-ethanediol
  • en  ethylene glycol
  • for  HOCH2CH2OH

Química orgànica

Definition
Glicol de cadena de 2 atoms de carboni que es presenta en forma de líquid metzinós lleugerament viscós, de tast dolç i fortament higroscòpic, i té un punt d'ebullició de 197,2 ºC, un punt de fusió de −13,5 ºC.

Note

  • És el més simple dels glicols. Té una densitat d'1,1155 g/cm3 (20 ºC). És soluble en aigua, alcohol, èter i cetona. S'obté a partir dels ^epòxids^ i a partir del monòxid de carboni i hidrogen en presència d'un catalitzador de rodi-carbonil. Té molt interès industrial; en rebaixar el punt de congelació de l'aigua, es fa servir com a líquid refrigerant i anticongelant; en ser higroscòpic, es fa servir com a humectant en productes de cosmètica, tabac, etc., i també s'utilitza com a dissolvent per a èsters i èters de cel·lulosa, pintures d'emulsió d'asfalt, adhesius, tintes per a bolígrafs i tintures, entre d'altres.
  • ca  etanol, n m
  • ca  alcohol etílic, n m sin. compl.
  • es  alcohol etílico
  • es  etanol
  • en  ethanol
  • en  ethyl alcohol
  • for  CH3CH2OH

Química orgànica

Definition
Alcohol primari derivat de l'età que es presenta com un líquid volàtil de sabor picant dolç i té un punt d'inflamació de 12,7 ºC, un punt d'ebullició de 78,3 ºC, un punt de fusió de −117,3 ºC.

Note

  • Té una densitat de 0,816 g/cm3 a 15,56 ºC. Forma un ^azeòtrop^ amb l'aigua de concentració màxima del 95,57 %. Es considera alcohol absolut quan es tracta d'etanol pur, del qual s'ha extret tota l'aigua dissolta. És soluble en aigua, metanol, èter, cloroform, acetona i altres dissolvents. L'obtenció de l'etanol per fermentar la biomassa és una via actualment en ús però que pot anar en augment, ja que l'etanol obtingut per aquesta via es fa servir sobretot com a combustible. Hi ha altres vies de síntesi, com la ^hidròlisi enzimàtica^ de la cel•lulosa i la hidratació catalítica directa de l'etilè, a través del sulfat d'etil com a producte intermedi. Aquesta reacció es produeix en fase gasosa, és molt exotèrmica i té lloc amb catalitzador d'àcid fosfòric, a 270 ºC i 70 bar, tot i que la conversió és molt baixa i cal recircular les primeres matèries no reaccionades. L'etanol és l'alcohol més important des del punt de vista industrial per la seva capacitat de dissoldre un ample ventall de substàncies, tant polars com apolars. Sovint es fa servir com a dissolvent en productes de neteja, resines, olis i greixos, hidrocarburs, etc.; com a medi d'extracció, i també en les begudes alcohòliques, com a additiu per millorar l'octanatge de les benzines, com a medi de creixement de llevadures, com a antisèptic, en productes farmacèutics i en cosmètica, i com a matèria primer d'obtenció de diversos compostos orgànics, entre els quals l'acetaldehid és el més important, i l'obtenció de matèries finals com materials polimèrics, colorants, etc. En diversos països s'usa l'etanol com a gasohol, que és un component de les gasolines d'automoció, barrejat amb gasolina. Es fa servir en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes. En l'ús intern, ja sigui begut o per administració parenteral, l'etanol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central i paralitza les funcions d'autocrítica del còrtex cerebral. L'etanol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa es fa servir, juntament amb els amargants, com a antianorèctic. És també molt energètic, ja que la seva metabolització a l'organisme es realitza seguint la via glucolítica. Per via intravenosa havia estat emprat com a hipotèrmic, sobretot en les pulmonies. Per via parenteral és usat com a calmant en dolors molt forts. Provoca una acció analgèsica profunda i prolongada. L'etanol és considerat aliment quan la seva ingestió diària, expressada en grams, no supera el pes corporal de l'individu, expressat en quilograms. Per a qualsevol quantitat superior es considera que la persona pateix alcoholisme.
  • ca  etanolamina, n f
  • es  etanolamina
  • en  ethanolamine

Química industrial

Definition
Compost orgànic que es pot considerar derivat de la substitució d'un o diversos hidrògens de la molècula d'amoníac per un radical de l'^etanol^, de fórmula HOCH<sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>-. Hi ha tres tipus d'etanolamines: la ^monoetanolamina^, la ^dietanolamina^ i la ^trietanolamina^. Són substàncies solubles en aigua, on donen dissolucions bàsiques que s'usen habitualment, soles o barrejades, per a absorbir gasos àcids com el diòxid de carboni o el sulfur d'hidrogen mitjançant processos d'absorció-desorció en columnes de rebliment. La ^unitat d'amines^ és un procés habitual en refineries i en els processos de fabricació d'amoníac. Les etanolamines s'obtenen industrialment per reacció directa de l'òxid d'etilè amb l'amoníac. Per exemple, la trietanolamina s'obté a partir de 3 C<sub>2</sub>H<sub>4</sub>O + NH<sub>3</sub> <fletxa dreta> (HOCH<sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>)<sub>3</sub>N. Amb els àcids grassos formen sabons, que s'usen com a emulsionants en productes domèstics d'higiene personal i en productes industrials.
  • ca  etapa d'inhibició, n f
  • es  etapa de inhibición
  • en  inhibition step

Química física

Definition
Etapa d'una reacció en cadena que provoca la disminució de la velocitat de formació dels productes. En la reacció en cadena H2 + Br2 <fletxa dreta> 2 HBr, per exemple, l'etapa H<punt radical>+ HBr <fletxa dreta> H2 + Br<punt radical> és una etapa d'inhibició perquè fa desaparèixer el bromur d'hidrogen, que és el producte final de la reacció en cadena.
  • ca  etapa d'iniciació, n f
  • es  etapa de iniciación
  • en  initiation step

Química física

Definition
Etapa d'una reacció en cadena en la qual es formen un o més ^propagadors^. Habitualment, aquesta etapa és una reacció endotèrmica, atès que implica el trencament d'un o més enllaços sense que se'n formin de nous. Pot ser una reacció de termòlisi, una reacció fotoquímica o una reacció que es produeixi sobre superfícies sòlides. En la reacció en cadena H2 + Br2 <fletxa dreta> 2 HBr, per exemple, l'etapa d'iniciació és el trencament de la molècula de brom per a generar dos àtoms de brom, que són els propagadors de la cadena: Br2 <fletxa dreta> 2 Br<punt radical>. Vegeu també ^catàlisi^ i ^radical lliure^.
  • ca  etapa de propagació, n f
  • es  etapa de propagación
  • en  propagation step

Química física

Definition
Etapa d'una reacció en cadena en la qual es regenera el ^propagador^ o es formen els productes. En moltes ocasions hi ha més d'un propagador i, en conseqüència, es forma més d'un producte. El nombre d'etapes de propagació varia en funció de la reacció en cadena considerada, tot i que el nombre mínim perquè es pugui regenerar el propagador de la cadena és de dos. En la reacció en cadena H2 + Br2 <fletxa dreta> 2 HBr, per exemple, les etapes de Br<punt radical> + H2 <fletxa dreta> HBr + H<punt radical> i H<punt radical> + Br2 <fletxa dreta> HBr + Br<punt radical> són les etapes de propagació.
  • ca  etapa de reacció, n f
  • es  etapa de reacción
  • en  reaction step

Química física

Definition
Reacció elemental que constitueix una de les transformacions dels intermedis de reacció d'una reacció complexa.