Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  factor de fricció, n m
  • ca  factor de fregament, n m sin. compl.
  • es  factor de fricción
  • es  factor de rozamiento
  • en  friction factor

Enginyeria química

Definition
Paràmetre empíric utilitzat per relacionar el flux de quantitat de moviment entre un fluid i la superfície d'un sòlid amb les diferències de les seves velocitats: <EXPRESSIÓ 9>, on <tau grega minúscula> és el flux de quatitat de moviment, <i>f</i> és el factor de fricció de Fanning, <i>v</i><sub>f</sub> és la velocitat mitjana del fluid, <ro grega minúscula> v<sub>p</sub> és la densitat per la velocitat del fluid a les condicions de la interfície i <ro grega minúscula> v<sub>f</sub> és la densitat per la velocitat del fluid a les condicions globals o mitjanes del fluid. El factor de fricció permet avaluar les pèrdues d'energia per fricció en un sistema. Els factors de fricció utilitzats en conduccions són el factor de Fanning i el factor de Darcy (el factor de Darcy és quatre vegades el de Fanning); tots dos depenen del nombre de Reynolds i de la rugositat relativa (rugositat/diàmetre) per a règim no laminar, i del de Reynolds només per a règim laminar. La representació gràfica d'aquesta dependència és el gràfic de Moody.
  • ca  factor g, n m
  • ca  factor de Landé, n m sin. compl.
  • es  factor de Landé
  • es  factor g
  • en  g factor
  • en  Landé factor
  • sbl  g

Química teòrica

Definition
Constant adimensional que intervé en la deducció del moment magnètic associat al moment angular de spin d'un electró, al d'un nucli atòmic, o al moment angular atòmic. La mecànica relativista de Dirac demostra que un electró aïllat tindria un factor g g = 2. Però un electró absolutament aïllat no té cap sentit químic. En el cas més senzill de l'electró 1s d'un àtom d'hidrogen, ge = 2,002 319 304 386 (20), que és l'anomenat factor g de Landé de l'electró lliure. Per a cada electró desaparellat, en qualsevol altra circumstància, el valor del factor g varia. Trobar aquesta variació és la tasca fonamental de l'^espectroscòpia de ressonància paramagnètica electrònica^. En un electró que pertanyi a un àtom menys senzill que el d'hidrogen, a un radical orgànic o a un ió de transició paramagnètic o que està acompanyant d'altres electrons lliures, el valor del factor g pot variar des de 0 fins a valors molt grans, de 10, per exemple. La variació respecte del factor g de Landé de l'electró lliure ve donada per la contribució orbital que té l'electró estudiat. Aquesta contribució orbital normalment no és isotròpica, sinó anisotròpica. Això fa que, segons la simetria real, el factor g pot ser igual en les tres direccions de l'espai (gx = gy = gz) o hi pot haver distorsió axial (gx = gy <no igual> gz) o distorsió total (gx <no igual> gy <no igual> gz). El valor del factor g nuclear canvia d'un nucli atòmic a un altre, així per al nucli 1H val gN = 5,5857 i per al 13C val gN = 1,4048. En un àtom polielectrònic, el valor del factor g depèn dels nombres quàntics J, L i S, corresponents al moment angular total, al moment angular orbital total i al moment angular de spin total, respectivament. La seva expressió és: g = 1 + [J(J + 1) + S(S + 1) − L(L + 1)]/[2J(J + 1)]. El factor g no té dimensions.

Note

  • graf_QF2. OAA: ok, però canviar 'g' i subíndexs a cursiva. Afegiu a) i b) per identificar-los i llegenda: (a) Espectre de ressonància paramagnètica electrònica amb isotropia propi d'un radical orgànic. (b) Espectre de ressonància paramagnètica electrònica amb anisotropia axial propi d'un complex de coure II.
  • ca  factor de resposta relativa del detector, n m
  • ca  factor de resposta, n m sin. compl.
  • es  factor de respuesta
  • es  factor de respuesta relativa del detector
  • en  relative detector response factor
  • en  response factor
  • sbl  fi

Química analítica

Definition
Factor que determina la sensibilitat d'un detector en relació amb un patró. Algebraicament, fi/ fst = Ai/ Ast, on Ai i Ast són, respectivament, les àrees corresponents als i components de la mostra i al patró i fst és el factor de resposta del patró, al qual normalment se li dóna un valor arbitrari com 1 o 100.
  • ca  factor de resposta relativa del detector, n m
  • ca  factor de resposta, n m sin. compl.
  • es  factor de respuesta
  • es  factor de respuesta relativa del detector
  • en  relative detector response factor
  • en  response factor
  • sbl  fi

Química analítica

Definition
Factor que determina la sensibilitat d'un detector en relació amb un patró. Algebraicament, fi/ fst = Ai/ Ast, on Ai i Ast són, respectivament, les àrees corresponents als i components de la mostra i al patró i fst és el factor de resposta del patró, al qual normalment se li dóna un valor arbitrari com 1 o 100.
  • ca  factor de retard, n m
  • ca  factor de retenció, n m sin. compl.
  • es  factor de retardo
  • es  factor de retención
  • en  retardation factor
  • en  retention factor
  • sbl  Rf

Química analítica

Definition
Quocient entre la distància recorreguda per un solut i la distància recorreguda per l'eluent en la fase estacionària en cromatografia plana: <expressió 11>. S'utilitza com a indicador de selectivitat, ja que depèn de la interacció entre la fase estacionària i la fase mòbil. Els valors del factor de retard estan compresos entre 0 i 1. El valor 0 es presenta quan la distància recorreguda pel compost considerat és nul·la. Aquesta situació es produeix quan, en les condicions experimentals emprades, la mostra resta retinguda de manera irreversible sobre la fase estacionària. En canvi, el valor 1 es presenta quan el compost en qüestió avança al llarg de la fase estacionària conjuntament amb l'eluent, de manera que és retingut per la fase estacionària amb el mateix grau que ho és l'eluent. Els valors del factor de retard depenen de les característiques de la fase estacionària (composició química, grau d'activitat, granulometria, gruix de capa), de la composició de l'eluent i de la temperatura i del grau de saturació de l'ambient en el qual es desenvolupa la separació cromatogràfica.

Note

  • graf_QA1. OAA: Modificar el peu de "del factor de retenció o de retard Rf." a "del factor de retard."
  • ca  factor de retard relatiu, n m
  • es  factor de retención relativo
  • en  relative retardation factor
  • sbl  Rx

Química analítica

Definition
Quocient entre la distància recorreguda per un solut de referència en la fase estacionària i la distància recorreguda per un solut X qualsevol en cromatografia plana: <expressió 12>. Indica la diferència d'interacció amb la fase estacionària entre el solut de referència i el solut X, és a dir, la selectivitat de la separació cromatogràfica entre aquests dos soluts. El factor de retard relatiu pot prendre qualsevol valor positiu; els valors propers a 1 indiquen comportaments similars de tots dos soluts.
  • ca  factor de retenció, n m
  • ca  factor de capacitat, n m sin. compl.
  • ca  raó de distribució màssica, n f sin. compl.
  • ca  raó de partició, n f sin. compl.
  • es  factor de capacidad
  • es  factor de retención
  • es  razón de distribución másica
  • en  capacity factor
  • en  mass distribution ratio
  • en  partition ratio
  • en  retention factor
  • sbl  k

Química analítica

Definition
Factor que defineix la retenció d'un compost en un sistema cromatogràfic determinat. Es pot calcular a partir de variables experimentals com el temps de retenció (tR) i el temps de demora (tO) o el volum de retenció (VR) i el volum de demora (VO) a partir de les expressions: k = tR / (tR − tO) i k = VR / (VR − VO). Si la constant de distribució és independent de la concentració de l'anàlit, el factor de retenció correspon al quocient entre els mols de solut a la fase estacionària (ns) i els mols de solut a la fase mòbil (nm): k = ns/ nm. També es pot calcular a partir de la massa de l'anàlit en cada fase: k = ms/ mm.
  • ca  factor de retard, n m
  • ca  factor de retenció, n m sin. compl.
  • es  factor de retardo
  • es  factor de retención
  • en  retardation factor
  • en  retention factor
  • sbl  Rf

Química analítica

Definition
Quocient entre la distància recorreguda per un solut i la distància recorreguda per l'eluent en la fase estacionària en cromatografia plana: <expressió 11>. S'utilitza com a indicador de selectivitat, ja que depèn de la interacció entre la fase estacionària i la fase mòbil. Els valors del factor de retard estan compresos entre 0 i 1. El valor 0 es presenta quan la distància recorreguda pel compost considerat és nul·la. Aquesta situació es produeix quan, en les condicions experimentals emprades, la mostra resta retinguda de manera irreversible sobre la fase estacionària. En canvi, el valor 1 es presenta quan el compost en qüestió avança al llarg de la fase estacionària conjuntament amb l'eluent, de manera que és retingut per la fase estacionària amb el mateix grau que ho és l'eluent. Els valors del factor de retard depenen de les característiques de la fase estacionària (composició química, grau d'activitat, granulometria, gruix de capa), de la composició de l'eluent i de la temperatura i del grau de saturació de l'ambient en el qual es desenvolupa la separació cromatogràfica.

Note

  • graf_QA1. OAA: Modificar el peu de "del factor de retenció o de retard Rf." a "del factor de retard."
  • ca  factor de separació, n m
  • ca  Fs sigla
  • es  factor de separación
  • en  separation factor

Enginyeria química

Definition
1. Índex que indica el grau de separació entre dues substàncies en un procés de separació. Es calcula com la relació entre les concentracions de les dues substàncies després del procés de separació dividit per la relació de les seves concentracions abans del procés de separació, és a dir: <EXPRESSIÓ 10>. 2. En extracció líquid-líquid, quocient entre les respectives raons de distribució de dos soluts extraibles, mesurades en condicions idèntiques: <alfa grega minúscula><sub>A, B</sub> = D<sub>A</sub> / D<sub>B</sub>. El terme <i>factor de separació</i> és recomanat per la IUPAC, que no recomana, en canvi, el terme <i>coeficient de separació</i> i, a més a més, també indica que els termes <i>coeficient de selectivitat</i> i <i>raó de selectivitat</i> no són sinònims, i no s'haurien d'emprar.
  • ca  factor de separació, n m
  • ca  coeficient de distribució homogènia, n m sin. compl.
  • es  coeficiente de distribución homogénea
  • es  factor de separación
  • en  homogeneous distribution coefficient
  • en  separation factor
  • sbl  KA,B

Química analítica

Definition
Quocient que relaciona les concentracions abans i després de la formació d'un cristall a partir d'una solució que conté dos components. Es defineix quantitativament de la manera següent: KA,B = b(ao- a) / a(bo- b), on ao i bo són les respectives concentracions dels components A i B a la solució abans de la cristal·lització, i a i b són les respectives concentracions a la solució després de la cristal·lització. La IUPAC no recomana l'ús de la denominació coeficient de distribució homogènia.