Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  funció difusa, n f
  • ca  orbital atòmic difús, n m sin. compl.
  • es  función difusa
  • es  orbital atómico difuso
  • en  diffuse atomic orbital
  • en  diffuse function

Química teòrica

Definition
Orbital atòmic amb un nombre quàntic orbital, l, igual al dels orbitals de valència d'un àtom però amb paràmetres exponencials més petits, la qual cosa es tradueix en un decaïment més lent del seu valor amb la distància al nucli. Les funcions difuses s'afegeixen al conjunt de funcions de base estàndard quan es vol millorar la descripció dels orbitals moleculars d'anions, de molècules amb parells electrònics no enllaçants o bé de molècules amb ponts d'hidrogen interns, en els quals la distribució de càrrega electrònica s'estén a distàncies moderades dels nuclis atòmics.
  • ca  funció harmònica esfèrica, n f
  • ca  harmònics esfèrics, n m pl sin. compl.
  • es  armónicos esféricos
  • es  función armónica esférica
  • en  spherical harmonic function
  • en  spherical harmonics
  • sbl  Ylm(θ,ϕ)

Química teòrica

Definition
Conjunt de funcions que són característiques dels sistemes mecanicoquàntics amb simetria esfèrica. A part de dependre de les coordenades angulars θ i ϕ, la seva expressió ve determinada per dos nombres enters, l i m. El nombre enter l pot prendre els valors 0, 1, 2, 3, ..., mentre que, per a cada valor de l, el nombre m està restringit als valors −l, −l + 1, ..., 0, ..., l − 1, l. La funció harmònica esfèrica és el conjunt de funcions pròpies de l'operador de moment angular i constitueixen la part angular de les funcions d'ona de sistemes centrosimètrics tals com els àtoms hidrogenoides.
  • ca  funció imparella, n f
  • ca  funció senar, n f
  • es  función impar
  • en  odd function

Química teòrica

Definition
Funció de diverses variables que inverteix el signe del seu valor quan es canvia el signe de totes elles. La funció d'ona que descriu l'estat quàntic d'un sistema és una funció imparella si canvia el seu signe en fer la inversió de les coordenades de posició de cada partícula respecte d'un punt. Igualment, un orbital molecular és una funció imparella si canvia el seu signe quan se li aplica una operació d'inversió respecte del centre de simetria de la molècula. Aquesta propietat s'especifica posant la lletra u (de l'alemany ungerade, 'imparell') com a subíndex del símbol de l'orbital molecular o de la funció d'ona. Vegeu també ^mecànica quàntica^.
  • ca  funció normalitzada, adj
  • es  función normalizada
  • en  normalized function

Química teòrica

Definition
Funció d'ona, ψ, d'un sistema mecanicoquàntic que satisfà ʃ ψ* ψ dτ = 1, en què la integració s'estén a tot l'espai del sistema i l'asterisc indica la forma complexa conjugada de la primera funció. Quan aquesta condició es compleix, |ψ|2d τ té el significat de probabilitat. Qualsevol funció d'ona, ϕ, pot ser normalitzada escrivint ψ = Nϕ i escollint N de manera que satisfaci la relació anterior. El paràmetre N s'anomena constant de normalització.
  • ca  funció parella, n f
  • es  función par
  • en  even function

Química teòrica

Definition
Funció de diverses variables el valor de la qual es manté inalterat quan es canvia el signe de totes elles. La funció d'ona que descriu l'estat quàntic d'un sistema és una funció parella si no modifica el seu valor en fer la inversió de les coordenades de posició de cada partícula respecte d'un punt. Igualment, un orbital molecular és una funció parella si no canvia quan se li aplica una operació d'inversió respecte del centre de simetria de la molècula. Aquesta propietat s'especifica posant la lletra g (de l'alemany gerade, 'parell') com a subíndex del símbol de l'orbital molecular o de la funció d'ona. Vegeu també ^mecànica quàntica^.
  • ca  funció pròpia, n f
  • es  función propia
  • en  eigenfunction

Química teòrica

Definition
Funció que, en actuar sobre d'ella un operador, dóna com a resultat la mateixa funció multiplicada per una constant: Â f = a f. La constant a s'anomena valor propi de la funció f. Una funció pot ser pròpia d'un operador i no ser-ho d'un altre. En mecànica quàntica, el conjunt de funcions pròpies d'un operador associat a una magnitud física d'un sistema constitueix una base de l'espai vectorial format per les funcions d'ona del mateix.
  • ca  funció resposta, n f
  • es  función respuesta
  • en  response function

Química física

Definition
Funció d'una ^variable d'estat^ en funció d'una altra, mentre la resta de variables es mantenen constants. Les funcions resposta s'empren per descriure les equacions d'estat d'un sistema termodinàmic quan no es coneix la dependència funcional entre les diferents variables d'estat que es necessiten per descriure l'estat del sistema. Per exemple, per a un sistema simple que només necessita dues variables intensives per descriure's, l'equació d'estat més emprada dóna el volum molar en funció de la pressió i de la temperatura. Si no es coneix l'equació d'estat, les funcions resposta que s'empren són el coeficient de dilatació cúbica i el coeficient de compressibilitat isotèrmica. Dues altres de les funcions resposta més emprades, a partir de l'equació d'estat calòrica, són la capacitat calorífica a volum constant i la capacitat calorífica a pressió constant.
  • ca  funció imparella, n f
  • ca  funció senar, n f
  • es  función impar
  • en  odd function

Química teòrica

Definition
Funció de diverses variables que inverteix el signe del seu valor quan es canvia el signe de totes elles. La funció d'ona que descriu l'estat quàntic d'un sistema és una funció imparella si canvia el seu signe en fer la inversió de les coordenades de posició de cada partícula respecte d'un punt. Igualment, un orbital molecular és una funció imparella si canvia el seu signe quan se li aplica una operació d'inversió respecte del centre de simetria de la molècula. Aquesta propietat s'especifica posant la lletra u (de l'alemany ungerade, 'imparell') com a subíndex del símbol de l'orbital molecular o de la funció d'ona. Vegeu també ^mecànica quàntica^.
  • ca  funció simètrica, n f
  • es  función simétrica
  • en  symmetric function

Química teòrica

Definition
Funció de diverses variables el valor de la qual és inalterat per a qualsevol permutació entre elles. La funció d'ona que descriu l'estat quàntic d'un sistema que conté partícules amb spin enter idèntiques entre elles és simètrica respecte els intercanvis de les coordenades (de posició i de spin) de les mateixes. Vegeu també ^mecànica quàntica^ i ^principi d'exclusió de Pauli^.
  • ca  funcions termodinàmiques dels ions, n f pl
  • es  funciones termodinámicas de los iones
  • en  thermodynamic functions of ions

Electroquímica

Definition
Valors de les magnituds termodinàmiques dels ions en aigua relatives a les de l'ió hidroni. S'estableixen perquè els ions positius i negatius d'un electròlit no es poden separar. Per conveni, es pren que l'entalpia estàndard de formació, l'entropia estàndard de formació, l'entropia estàndard absoluta molar parcial i l'energia de Gibbs estàndard de formació de l'ió hidroni H+(aq) és igual a zero a qualsevol temperatura T, és a dir, H°f,T(H+(aq)) = 0, S°f, T(H+(aq)) = 0, S°T(H+(aq)) = 0, i G°f,T(H+(aq)) = 0. La reacció de formació de l'H+(aq) a partir del gas H2 en els seus estats estàndards és 1/2 H2(g) (gas ideal, 1 bar) H+(aq) (m° = 1 mol kg1, + = 1) + e. Aquest conveni és vàlid per a les reaccions iòniques en dissolució aquosa, però no és aplicable al transport d'ions ni a les semireaccions redox. Els valors de H°f,T, S°f,T, S°T i G°f,T per a un electròlit binari M+X (àcid, base o sal) totalment dissociat en + ions Mz+ i ions Xz es calculen com a suma de les seves contribucions iòniques per separat, o sigui, H°f,T(M+X) = + H°f,T(Mz+(aq)) + H°f,T(Xz(aq)), S°f,T(M+X) = + S°f,T(Mz+(aq)) + S°f,T (Xz(aq)), S°T(M+X) = + S°T(Mz+(aq)) + S°T(Xz(aq)), i G°f,T(M+X) = + G°f,T(Mz+(aq)) + G°f,T(Xz(aq)).