hidrazina
hidrazina
Química orgànica
- ca hidrazina, n f
- es hidrazina
- en hydrazine
Química orgànica
Definition
Cadascun dels derivats orgànics de la ^hidrazina^.
Note
- Els derivats alquílics o arílics de la hidrazina en són productes de substitució o, en el cas que existeixi un grup amb preferència de citació, en són substituents i en aquest cas s'hi afegeix el prefix hidrazino-. Una de les hidrazines més utilitzades és la 2,4-dinitrofenilhidrazina ((NO2)2C6H4NHNH2), que es pot obtenir a través d'una ^substitució nucleòfila^ bimolecular s'ha utilitzat àmpliament en el reconeixement de compostos carbonílics. Quan una hidrazina reacciona amb un compost carbonílic, es forma una ^hidrazona^ i, quan ho fa amb un àcid carboxílic, es forma una ^hidrazida^. Les hidrazines també es fan servir per obtenir compostos azoics, molts dels quals tenen aplicació com a colorants.
hidrazo-
hidrazo-
Química orgànica
- ca hidrazo-
- es hidrazo-
- en hydrazo-
Química orgànica
Definition
Prefix que es fa servir per designar els hidrazocompostos.
hidrazocompost
hidrazocompost
Química orgànica
- ca hidrazocompost, n m
- es compuesto hidrazoico
- en hydrazo compound
Química orgànica
Definition
Cadascuna de les hidrazines disubstituïdes amb substituents generalment idèntics.
Note
- S'anomenen amb el prefix ^hidrazo-^.
hidrazona
hidrazona
Química orgànica
- ca hidrazona, n f
- es hidrazona
- en hydrazone
Química orgànica
Definition
Cadascun dels derivats orgànics de la hidrazina que s'obtenen per la reacció entre un ^aldehid^ o una ^cetona^ i un ^amino^ de la hidrazina o d'una hidrazina orgànica amb un amino no substituït.
Note
- Les hidrazones obtingudes amb la 2,4-dinitrofenilhidrazina són sòlids cristal·lins molt estables, acolorits i amb elevats punt de fusió que s'han fet servir durant molt de temps en el reconeixement d'estructures orgàniques.
hidro-
hidro-
Química orgànica
- ca hidro-
- es hidro-
- en hydro-
Química orgànica
Definition
Prefix que es fa servir per indicar la presència d'àtoms d'hidrogen en una molècula d'un compost.
Note
- Els hidrocarburs obtinguts per reducció es denominen indicant el nombre (dihidro-, tetrahidro-, hexahidro-) i la posició dels àtoms d'hidrogen addicionats seguit del nom del corresponent hidrocarbur no reduït. Per indicar l'addició del màxim d'àtoms d'hidrogen possibles es fa servir el prefix perhidro-. Vegeu també ^per-^.
hidrocarbur
hidrocarbur
Química orgànica
- ca hidrocarbur, n m
- es hidrocarburo
- en hydrocarbon
Química orgànica
Definition
Cadascun dels compostos orgànics formats únicament per carboni i hidrogen.
Note
- Hi ha una gran diversitat de compostos amb diferències estructurals, la qual cosa permet agrupar-los en dos grans grups: els hidrocarburs acíclics i ^alifàtics^, que tenen estructures obertes amb cadenes d'àtoms de carboni lineals o ramificades, en les quals hi poden haver enllaços múltiples entre àtoms de carboni i els hidrocarburs cíclics. Dins d'aquest segon grup s'inclouen els hidrocarburs ^alicíclics^, que contenen estructures tancades amb enllaços simples o enllaços múltiples entre àtoms de carboni; els hidrocarburs ^aromàtics^, que contenen una estructura d'^enllaços dobles conjugats^ estesa a tot l'anell, la qual cosa els confereix unes propietats químiques especials; els hidrocarburs amb pont, que són sistemes alicíclics saturats o insaturats que tenen dos o més àtoms comuns, i els hidrocarburs espirànics, que són aquells sistemes policíclics en què hi ha un sol àtom comú entre els anells. Els compostos d'una mateixa família tenen propietats químiques similars i les seves propietats físiques varien gradualment en funció de la massa molecular relativa i la forma, lineal o ramificada, de la molècula. Es poden representar mitjançant una fórmula molecular genèrica. Un grup d'hidrocarburs molt específics són els ^terpens^, els quals estan constituïts per un nombre determinat de molècules d'^isoprè^. Es troben en les plantes i, a causa d'un costum molt arrelat, reben un tractament especial i es consideren un grup diferenciat, per bé que, en realitat, els terpens acíclics tenen el mateix comportament que les ^olefines^, ja que contenen enllaços dobles en estructures obertes, mentre que els terpens cíclics tenen el mateix comportament que els ^cicloalcans^ o ^cicloaquens^. D'altra banda, els ^alcans^ es consideren ^hidrocarburs saturats^ perquè tenen la relació hidrogen/carboni més alta que qualsevol altre compost orgànic. Els hidrocarburs que contenen enllaços múltiples es consideren ^hidrocarburs insaturats^. Les parafines s'obtenen bàsicament per fraccionament del petroli o bé, els més lleugers, a partir del gas natural. En canvi, els hidrocarburs aromàtics es poden obtenir per escalfament anaeròbic del carbó o per altres derivats, com les pissarres bituminoses. Una alternativa a l'obtenció d'hidrocarburs aromàtics és la reformació de fraccions líquides procedents del petroli, la qual cosa permet transformar els hidrocarburs alifàtics en aromàtics per l'escalfament en presència de catalitzadors. Els hidrocarburs en la indústria s'obtenen com a derivats de fonts naturals com el petroli, el quitrà d'hulla o altres fonts vegetals, i s'utilitzen com a combustible en automòbils, avions i coets; en la producció de productes químics, i en l'obtenció d'energia en processos industrials i domèstics. N'hi ha de gasosos, com el gas natural, el propà i el butà; de líquids, com les benzines i les naftes, i de sòlids, com les parafines. Pel seu origen natural es consideren ^combustibles fòssils^, els quals es formen per degradació anaèrobica de la matèria vegetal dipositada en el sòl durant un procés llarg que dura milions d'anys i durant el qual es va soterrant i transformant, a causa, en part, de l'augment de pressió i temperatura en la mateixa mesura que se soterra. El tipus de combustible fòssil que es forma depèn del tipus de matèria dipositada i de les condicions paleoambientals. La capacitat de generar hidrocarburs d'un combustible fòssil és en funció de la seva maduresa o grau de transformació, la qual depèn en bona part del temps que porta soterrat, del tipus de matèria que hi va contribuir i de les condicions ambientals imperants durant tot el procés.
hidrocarbur aromàtic
hidrocarbur aromàtic
Química orgànica
- ca arè, n m
- ca hidrocarbur aromàtic, n m
- es areno
- es hidrocarburo aromático
- en arene
- en aromatic hydrocarbon
Química orgànica
Definition
Cadascun dels hidrocarburs insaturats que contenen un cicle benzènic o uns quants cicles benzènics no condensats entre ells.
Note
- Presenten ^aromaticitat^.
hidrocarbur benzènic
hidrocarbur benzènic
Química orgànica
- ca hidrocarbur benzènic, n m
- es hidrocarburo bencénico
- en benzene hydrocarbon
Química orgànica
Definition
Cadascun dels hidrocarburs aromàtics monocíclics derivats del ^benzè^, que poden ser monosubstituïts o polisubstituïts.
hidrocarbur insaturat
hidrocarbur insaturat
Química orgànica
- ca hidrocarbur insaturat, n m
- es hidrocarburo insaturado
- en unsaturated hydrocarbon
Química orgànica
Definition
Cadascun dels hidrocarburs que contenen un o més enllaços múltiples.
Note
- Són exemples d'hidrocarburs insaturats els alquens, els diens i els alquins. També són insaturats els arens i els hidrocarburs benzènics.
hidrocarbur saturat
hidrocarbur saturat
Química orgànica
- ca hidrocarbur saturat, n m
- es hidrocarburo saturado
- en saturated hydrocarbon
Química orgànica
Definition
Cadascun dels hidrocarburs en què tots els àtoms de carboni es troben enllaçats a uns altres quatre àtoms mitjançant enllaços simples distribuïts en forma tetraèdrica i no és possible d'incloure cap més àtom d'hidrogen en la seva estructura, de fórmula general CnH2n + 2 si es tracta d'un ^alcà^ i CnH2n si es tracta d'un ^cicloalcà^.
Note
- Tots els carbonis tenen hibridació sp3, la qual cosa implica que les seves molècules no tenen enllaços múltiples.
