impedància faradaica
impedància faradaica
Electroquímica
- ca impedància faradaica, n f
- es impedancia faradaica
- en faradaic impedance
Electroquímica
Definition
Impedància de la interfase electroquímica que s'atribueix a la reacció de transferència de càrrega que hi té lloc. A través de la interfase també hi pot circular un corrent capacitiu, causat primordialment per la càrrega de la doble capa electroquímica. Es mesura emprant una cel·la de tres elèctrodes amb un elèctrode auxiliar prou gran per tal que la seva impedància sigui menyspreable davant la de l'elèctrode de treball. Per a determinar-la, es mesura primer la impedància en absència de l'espècie electroactiva a fi d'obtenir la capacitat de la doble capa Cdc i la resistència R? de la dissolució entre la superfície de l'elèctrode de treball i la punta del capil·lar de Luggin de l'elèctrode de referència. La impedància faradaica Zf es calcula en restar gràficament o analíticament Cdc i R? de la impedància del sistema en presència de l'espècie electroactiva. No obstant això, és millor usar l'espectroscòpia electroquímica d'impedàncies, en què es determinen Cdc, R? i Zf en un sol experiment. Per a una reacció senzilla Ox + n e Red sota control per difusió, la mesura de la impedància faradaica permet calcular la resistència de transferència de càrrega i la impedància de Warburg mitjançant el circuit de Randles. A partir de la impedància faradaica, es pot també deduir els paràmetres cinètics i el mecanisme de la reacció electròdica.
impediment estèric
impediment estèric
Química orgànica
- ca impediment estèric, n m
- es impedimento estèrico
- en steric hindrance
Química orgànica
Definition
Efecte estèric que, o bé no permet que una molècula reaccioni amb una altra molècula, o bé en retarda la velocitat de reacció.
Note
- Els grups més voluminosos són els que pateixen més impediment estèric. Així, en la ^substitució nucleòfila^ dels halogenurs d'alquil (RX), la velocitat de reacció depèn del substituent present segons l'ordre següent: hidrogen > metil > alquil primari > alquil secundari > alquil terciari. A més, de manera simultània, l'eliminació competeix amb la substitució, fet que esdevé més important en molècules molt impedides estèricament, de manera que el nucleòfil es comporta com una base i arranca un hidrogen α accessible. D'altra banda, l'impediment estèric és un dels motius pel qual les cetones són menys reactives que els aldehids en l'addició de nucleòfils al carbonil.
implantació
implantació
Metal·lúrgia
- ca implantació, n f
- es implantación
- en implantation
Metal·lúrgia
Definition
Introducció d'una espècie química (molècula, àtom o ió) en la superfície d'un material mitjantçant injecció mecànica, tot accelerant-la amb un camp electromagnètic.
impuresa
impuresa
Termes generals
- ca impuresa, n f
- es impureza
- en impurity
Termes generals
Definition
Substància estranya que es troba barrejada en un cos o matèria.
inaccessibilitat del zero absolut
inaccessibilitat del zero absolut
Química física
- ca inaccessibilitat del zero absolut, n f
- es inaccesibilidad del cero absoluto
- en inaccessibility of the absolute zero
Química física
Definition
Resultat de l'^enunciat de Planck^ a partir del qual es dedueix que, a temperatura termodinàmica zero, la corba isotèrmica i la corba adiabàtica en un diagrama d'estats pV coincideixen. És evident que, si es vol arribar al zero absolut de temperatura, el procediment per refredar un sistema ha de consistir en una sèrie d'expansions adiabàtiques i de compressions isotèrmiques. Però com que les corbes adiabàtiques no es tallen entre elles, és impossible arribar a la corba adiabàtica d'entropia nul•la, que segons l'^enunciat de Nernst-Simon^ coincideix amb la isoterma de temperatura termodinàmica zero. Així doncs, mitjançant una successió d'expansions adiabàtiques i compressions isotèrmiques es podrà acostar tant com es vulgui a la isoterma de T = 0 K, però aquesta temperatura mai no es podrà assolir amb un nombre finit de passos. Va ser introduït per Nernst el 1912 com a enunciat alternatiu al ^teorema de la calor de Nernst^.
incendi de bassal
incendi de bassal
Enginyeria química
- ca bassal de foc, n m
- ca incendi de bassal, n m
- es incendio de charco
- en pool-fire
Enginyeria química
Definition
Incendi d'un líquid inflamable generat a partir d'un bassal sobre el mar, sobre el sòl, etc. Els bassals de foc a l'aire lliure s'originen quan es produeix una fuita o vessament d'un líquid combustible sobre el sòl i a l'exterior.
incendi de dard
incendi de dard
Enginyeria química
- ca dard de foc, n m
- ca doll de foc, n m
- ca incendi de dard, n m
- es dardo de fuego
- en jet-fire
Enginyeria química
Definition
Incendi que té lloc en produir-se la sortida de vapors o gasos inflamables a pressió, i entrar en ignició. Generalment els dolls de foc són causats pel vessament accidental de vapors o gasos inflamables a pressió, en àrees de procés o dipòsits d'emmagatzematge; també poden ser intencionats, com en el cas de les torxes de procés.
incineració
incineració
Medi ambient
- ca incineració, n f
- es incineración
- en incineration
Medi ambient
Definition
Procés de combustió controlada que transforma la fracció orgànica dels residus en materials inerts, com les cendres, i en gasos. Científicament, la incineració i la combustió són el mateix procés malgrat que durant la incineració de residus tinguin lloc de manera simultània a la combustió altres processos, com ara la ^piròlisi^. Es pot dur a terme amb recuperació d'energia o sense; en el primer cas, la calor dels gasos resultants de la combustió es recupera per a la producció d'energia elèctrica o tèrmica utilitzable.
Note
- Esquema d'una incineradora de residus sòlids urbans amb recuperació d'energia (fotocòpia 2).
indè
indè
Química orgànica
- ca indè, n m
- ca benzociclopentadiè, n m sin. compl.
- es benzociclopentadieno
- es indeno
- en benzocyclopentadiene
- en indene
- for C9H8
Química orgànica
Definition
Hidrocarbur bicíclic insaturat que es presenta com un líquid incolor i té un punt d'ebullició de 182 ºC.
Note
- Té una densitat de 0,996 g/ml (20/4 ºC). S'obté per destil·lació del quitrà d'hulla, en la fracció que bull entre 176 ºC i 182 ºC. És insoluble en aigua i soluble en la majoria de dissolvents orgànics. Polimeritza per exposició a l'aire o a la llum solar. Es fa servir en la fabricació de resines i és tòxic per inhalació.
índex antidetonant
índex antidetonant
Química industrial
- ca índex antidetonant, n m
- ca índex d'antidetonància, n m
- es índice antidetonante
- en anti-knock rating
Química industrial
Definition
Vegeu ^nombre d'octà^.