isoterma de Langmuir
isoterma de Langmuir
Química física
- ca isoterma de Langmuir, n f
- es isoterma de Langmuir
- en Langmuir isotherm
Química física
Definition
Isoterma d'adsorció per a un procés d'adsorció química, basat en les hipòtesis fonamentals que l'adsorció només té lloc en ^centres actius^, que aquests centres actius es troben uniformement distribuïts i que no hi ha interacció entre les molècules adsorbides. Considerant el caràcter dinàmic del procés d'adsorció i suposant que en una adsorció química s'arriba a formar una monocapa d'adsorbat sobre la superfície, Langmuir va deduir l'expressió θ = Kp/(1 + Kp), on θ és el ^recobriment superficial^, p és la pressió de gas quan s'ha arribat a l'equilibri i K és el ^coeficient d'adsorció^. La isoterma de Langmuir també és aplicable a l'adsorció d'un solut en solució si es substitueix la variable de la pressió per la de la concentració molar de solut quan s'ha arribat a l'equilibri.
Note
- graf_QF3. OAA:ok
isoterma de reacció
isoterma de reacció
Química física
- ca isoterma de reacció, n f
- es isoterma de reacción
- en reaction isotherm
Química física
Definition
Relació que hi ha entre el ^potencial químic estàndard^ i la ^constant d'equilibri estàndard^ d'una reacció que es produeix a una temperatura determinada. Ve donada per μº = −RT ln Kº(T), on μº és el potencial químic estàndard, T és la temperatura, R és la constant universal dels gasos i Kº és la constant d'equilibri estàndard. A partir d'aquesta relació es pot comprovar que la constant d'equilibri estàndard ha de ser necessàriament no nul•la, positiva i adimensional.
isoterma de Temkin
isoterma de Temkin
Química física
- ca isoterma de Temkin, n f
- es isoterma de Temkin
- en Temkin isotherm
Química física
Definition
Isoterma d'adsorció per a un procés d'adsorció química, basat en basat en les hipòtesis fonamentals que l'adsorció només té lloc en ^centres actius^, que aquests centres actius no es troben uniformement distribuïts i que no hi ha interacció entre les molècules adsorbides. S'expressa Γ = RT/(2g) ln (Kc), on Γ és la ^concentració superficial^, R és la constant universal dels gasos, T és la temperatura termodinàmica, K és el ^coeficient d'adsorció^, c és la concentració molar de solut en arribar a l'equilibri d'adsorció i g és el factor d'heterogeneïtat de la superfície. Aquesta isoterma sol ser aplicable per a valors del ^recobriment superficial^ compresos entre 0,2 i 0,8.
isoterma de Van't Hoff
isoterma de Van't Hoff
Química física
- ca isoterma de Van't Hoff, n f
- es isoterma de Van't Hoff
- en Van't Hoff isotherm
Química física
Definition
Isoterma que relaciona l'energia de Gibbs de reacció amb la ^constant d'equilibri^ de la reacció: ∆r G = ∆r Gº + RT ln K. Com que en l'equilibri l'energia de Gibbs de reacció és nul·la, es pot relacionar l'^energia de Gibbs de reacció estàndard^ directament amb la constant d'equilibri: K = exp [-∆r Gº/(RT)].
isotèrmic -a
isotèrmic -a
Química física
- ca isoterm -a, adj
- ca isotèrmic -a, adj sin. compl.
- es isotérmico
- es isotermo
- en isothermal
Química física
Definition
Dit del procés termodinàmic que es realitza a temperatura constant. Durant el procés, el sistema termodinàmic està constantment bescanviant calor amb el medi, de manera que sempre té la temperatura definida i aquesta es manté constant al llarg del procés. Vegeu també ^equilibri tèrmic^.
isòtop
isòtop
Termes generals
- ca isòtop, n m
- es isotopo
- es isótopo
- en isotope
Termes generals
Definition
Cadascun dels àtoms d'un mateix element els nuclis dels quals tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons. La majoria d'elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ser separats per procediments físics, com ara la difusió, la centrifugació, l'espectrometria de masses, la destil•lació fraccionada i l'electròlisi. Els isòtops poden ser estables, amb una vida mitjana d'uns de 3.000 milions d'anys, i inestables o radioactius, els quals emeten radiacions i es converteixen en altres isòtops o elements, com és el cas del <sup>235</sup>U.
isotopòmer
isotopòmer
Química física
- ca isotopòmer, n m
- es isotopómero
- en isotopomer
Química física
Definition
Molècula constituïda pel mateix tipus d'isòtops que una altra, però en diferents posicions. Són exemples d'isotopòmers les molècules CH3CD=O i CH2DCH=O. La denominació isotopòmer és un acrònim format a partir de la denominació anglesa isotopic isomer ('isòmer isotòpic').
isotropia
isotropia
Medi ambient
- ca isotropia, n f
- es isotropía
- en isotropy
Medi ambient
Definition
Fenomen pel qual una substància presenta les mateixes propietats físiques en totes direccions. Una substància pot ésser isòtropa només respecte a una determinada propietat. Les substàncies amorfes són generalment isòtropes. La isotropia s'oposa a l'^anisotropia^.
iterbi
iterbi
Química inorgànica
- ca iterbi, n m
- es iterbio
- en ytterbium
- sbl Yb
Química inorgànica
Definition
Element tretzè de la sèrie dels lantànids de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 70 i massa atòmica 173,04.
Note
- Se'n coneixen fins a trenta-quatre isòtops, dels quals set són estables, <sup>168</sup>Yb, <sup>170</sup>Yb, <sup>171</sup>Yb, <sup>172</sup>Yb, <sup>173</sup>Yb, <sup>174</sup>Yb i <sup>176</sup>Yb. Es presenta com un metall blanc argentat, tou, amb un punt de fusió de 824 ºC i un punt d'ebullició d'aproximadament 1.427 ºC. És relativament poc abundant en l'escorça terrestre, on es troba dispers en una gran varietat de minerals. La seva obtenció i separació dels altres lantànids és una operació de gran complexitat que es fa emprant bescanviadors iònics. És bastant reactiu en condicions ambientals i presenta principalment l'estat d'oxidació +3. La seva escassetat fa que no se'n conegui cap aplicació.
itri
itri
Química inorgànica
- ca itri, n m
- es itrio
- en yttrium
- sbl Y
Química inorgànica
Definition
Element segon del grup 3 del bloc <i>d</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 39 i massa atòmica 88,906.
Note
- Se'n coneixen fins a trenta isòtops, dels quals l'únic estable és <sup>89</sup>Y. Es presenta com un metall gris fosc, amb un punt de fusió de 1.530 ºC i un punt d'ebullició de 3.264 ºC. Les seves propietats químiques són semblants a les dels lantànids i presenta l'estat d'oxidació +3. L'elevat preu i la poca importància tecnològica n'han reduït les aplicacions. Els seus usos principals són en electrònica i aliatges. Molt recentment, un dels seus compostos, YBa<sub>2</sub>Cu<sub>3</sub>O<sub>7</sub>, ha suposat una revolució en el camp dels superconductors.