Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  llum, n f
  • es  luz
  • en  light

Termes generals

Definition
Forma possible de l'energia radiant que un observador humà percep per la sensació visual que neix de l'estímul produït sobre la retina de l'ull.
  • ca  llum polaritzada, n f
  • es  luz polarizada
  • en  polarized light

Química física

Definition
Llum els vectors del camp elèctric i del camp magnètic de la qual tenen una direcció en concret en l'espai. Hi ha tres tipus de llum polaritzada. En primer lloc, la llum polaritzada linealment, que té lloc quan aquests vectors tenen una direcció constant en l'espai i en el temps. En segon lloc, la llum polaritzada el•lípticament, si el moviment descrit pels vectors és el•líptic. En tercer lloc, la llum polaritzada circularment, si aquests vectors descriuen un moviment circular al llarg del temps en cada punt de la direcció de propagació de la llum. En funció del sentit de gir dels vectors, es distingeix la llum de polarització dextrogira, la qual és polaritzada circularment cap a la dreta. de la llum de polarització levogira, la qual és polaritzada circularment cap a l'esquerra.
  • ca  localització, n f
  • es  localización
  • en  localization

Química teòrica

Definition
Procediment matemàtic que permet transformar un conjunt d'orbitals moleculars que constitueixen la funció d'ona electrònica d'una molècula en un nou conjunt d'orbitals equivalents als anteriors però localitzats. La funció d'ona electrònica construida amb els nous orbitals és idèntica a l'anterior en el sentit que dóna els mateixos valors per a totes les propietats de la molècula. Perquè els orbitals resultants siguin equivalents als anteriors la transformació ha de ser unitària, i perquè siguin localitzats ha d'anar acompanyada de criteris que forcin la concentració de la seva distribució de càrrega electrònica en zones reduïdes de l'espai molecular i la separació d'aquesta càrrega respecte dels electrons dels altres orbitals. La localització és, de fet, una redefinició dels orbitals moleculars per obtenir una diferent repartició de la distribució de càrrega electrònica entre els mateixos. Vegeu també ^aproximació orbital^ i ^orbital localitzat^.
  • ca  longitud d'enllaç, n f
  • ca  distància d'enllaç, n f sin. compl.
  • es  distancia de enlace
  • es  longitud de enlace
  • en  bond distance
  • en  bond length

Química teòrica

Definition
Distància existent entre els nuclis de dos àtoms units mitjançant un enllaç covalent. A causa del moviment intern de la molècula, aquesta distància oscil·la, de forma més o menys asimètrica, al voltant d'un valor de referència que es dóna quan tots els nuclis estan en la posició d'equilibri, és a dir, quan la molècula es troba en el mínim de la superfície d'energia potencial. La longitud d'enllaç és una de les coordenades internes d'una molècula que permeten caracteritzar-ne la geometria. Per a un mateix parell d'àtoms la longitud d'enllaç disminueix en augmentar l'ordre d'enllaç i l'energia d'enllaç. La longitud d'enllaç es pot mesurar amb molta precisió mitjançant mètodes espectroscòpics i de difracció de raigs X. Vegeu també ^geometria molecular^.
  • ca  longitud d'ona, n m
  • es  longitud de onda
  • en  wavelength

Química física

Definition
Distància entre dos punts successius situats en la direcció de propagació d'una ona electromagnètica en què l'oscil·lació té la mateixa fase.
  • ca  longitud de cadena, n f
  • es  longitud de cadena
  • en  chain length

Química física

Definition
Relació entre la velocitat de reacció de l'etapa de propagació i la de l'etapa d'iniciació en una reacció de ^poliaddició^. La seva expressió matemàtica és <EXPRESSIÓ 13>, on kp és la constant de velocitat de l'etapa de propagació de la reacció en cadena, kd és la constant de velocitat de l'etapa en què es formen les espècies radicalàries responsables de la polimerització, kt és la constant de velocitat de l'etapa de terminació, [M] és la concentració de monòmer en un instant determinat i [I] és la concentració de l'espècie química que genera les espècies radicalàries, l'iniciador. S'observa, doncs, que l'expressió de la longitud de cadena està relacionada directament amb el ^grau de polimerització^. Si l'etapa de terminació del procés de polimerització és per recombinació i, per tant, dues cadenes creixents de polímer es combinen entre si, el grau de polimerització del polímer serà el doble del que indica la longitud de la cadena, mentre que si l'etapa de terminació és per transferència del caràcter actiu o radicalari d'una cadena creixent de polímer a una altra molècula, el grau de polimerització coincidirà amb la longitud de la cadena.
  • ca  longitud de ruptura, n f
  • es  longitud de rotura
  • en  breaking lenght

Indústria paperera

Definition
Longitud límit d'una banda de paper o cartó per sobre de la qual, si es deixés suspesa verticalment, es trencaria pel seu propi pes. La validesa d'aquesta mesura s'ha d'ajustar a una normativa, com ara la que s'especifica en la norma UNE 57.028.
  • ca  cromatografia líquid-sòlid, n f
  • ca  LSC, n f sigla
  • es  cromatografía líquido-sólido
  • es  LSC sigla
  • en  liquid-solid chromatography
  • en  LSC sigla

Química analítica

Definition
Cromatografia de líquids en què la fase estacionària és un sòlid. Es tracta d'una cromatografi d'adsorció. Es correspon amb la forma clàssica de la cromatografia de líquids que va ser introduïda per Tswett a principis del segle XX. Actualment s'ha adaptat al treball per cromatografia de líquids d'alta resolució. Com a fase estacionaria s'utilitza sílice i alúmina, que, amb poques excepcions, presenten les mateixes característiques d'adsorció, encara que la sílice té major capacitat de càrrega.
  • ca  lubrificant, n m
  • ca  lubricant, n m sin. compl.
  • es  lubricante
  • es  lubrificante
  • en  lube
  • en  lubrificant

Química industrial

Definition
Substància amb unes propietats de viscositat, untuositat, estabilitat a la calor i als esforços de cisalla que fan que es mantingui estable entre dues superfícies amb moviment relatiu entre si. Això permet reduir l'energia perduda per fricció, com estudia la tribologia. Els lubrificants naturals solen ser olis minerals derivats del petroli, de punts d'ebullició superiors a 350ºC. Aquests olis s'obtenen de la columna de buit i, abans d'emprar-los, cal que s'eliminin les parafines mitjançant ^cristal•lització^ a baixa temperatura, per bé que també es fan servir olis vegetals i greixos animals. Per tal de millorar-ne el comportament, s'hi afegeigen additius diversos: sòlids minerals com disulfur de molibdè, talc o grafit que modifiquen la untuositat, i antioxidants, entre d'altres. D'altra banda, s'han desenvolupat lubrificants sintètics, tant de base orgànica com a partir de silicones, amb els mateixos tipus d'additius. La composició i característiques del lubrificant són determinades pels requeriments del sistema que cal lubrificar. En els coixinets autolubrificats, l'oli impregna els porus del material sòlid, normalment obtingut per puvimetal•lúrgia. En els motors de combustió interna i en els motors dièsel el lubrificant és alimentat de manera contínua als punts requerits mitjançant una bomba. En canvi, en els motors de dos temps l'oli es barreja amb el carburant i es va cremant amb ell. Els olis de tall són lubrificants que, a més, refrigeren la zona de treball. Els greixos consistents són barreges tixotròpiques de greixos lubrificants i sabons que, tot i ser sòlids, es liqüen a causa dels esforços de cisalla del funcionament del mecanisme. S'usen en la lubrificació de zones externes que no es poden sellar ni contenir en recipients.
  • ca  lubrificant, n m
  • ca  lubricant, n m sin. compl.
  • es  lubricante
  • es  lubrificante
  • en  lube
  • en  lubrificant

Química industrial

Definition
Substància amb unes propietats de viscositat, untuositat, estabilitat a la calor i als esforços de cisalla que fan que es mantingui estable entre dues superfícies amb moviment relatiu entre si. Això permet reduir l'energia perduda per fricció, com estudia la tribologia. Els lubrificants naturals solen ser olis minerals derivats del petroli, de punts d'ebullició superiors a 350ºC. Aquests olis s'obtenen de la columna de buit i, abans d'emprar-los, cal que s'eliminin les parafines mitjançant ^cristal•lització^ a baixa temperatura, per bé que també es fan servir olis vegetals i greixos animals. Per tal de millorar-ne el comportament, s'hi afegeigen additius diversos: sòlids minerals com disulfur de molibdè, talc o grafit que modifiquen la untuositat, i antioxidants, entre d'altres. D'altra banda, s'han desenvolupat lubrificants sintètics, tant de base orgànica com a partir de silicones, amb els mateixos tipus d'additius. La composició i característiques del lubrificant són determinades pels requeriments del sistema que cal lubrificar. En els coixinets autolubrificats, l'oli impregna els porus del material sòlid, normalment obtingut per puvimetal•lúrgia. En els motors de combustió interna i en els motors dièsel el lubrificant és alimentat de manera contínua als punts requerits mitjançant una bomba. En canvi, en els motors de dos temps l'oli es barreja amb el carburant i es va cremant amb ell. Els olis de tall són lubrificants que, a més, refrigeren la zona de treball. Els greixos consistents són barreges tixotròpiques de greixos lubrificants i sabons que, tot i ser sòlids, es liqüen a causa dels esforços de cisalla del funcionament del mecanisme. S'usen en la lubrificació de zones externes que no es poden sellar ni contenir en recipients.