líquid supercrític
líquid supercrític
Química física
- ca líquid supercrític, n m
- es líquido supercrítico
- en supercritical liquid
Química física
Definition
Líquid escalfat dins d'un recipient tancat fins a arribar al punt en què la densitat del vapor que s'ha format i la densitat del líquid restant és la mateixa, amb la qual cosa s'obté un ^fluid supercrític^.
lisina
lisina
Bioquímica
- ca lisina, n f
- ca àcid 2,6-diaminohexanoic, n m sin. compl.
- es ácido 2,6-diaminohexanoico
- es lisina
- en 2,6-diaminohexanoic acid
- en lysine
- sbl K
- sbl Lys
Bioquímica
Definition
Aminoàcid essencial, de caràcter alcalí, amb una cadena lateral de butilamoni (pK<sub>R</sub> = 10,53), de fórmula semidesenvolupada CH<sub>2</sub>(NH<sub>2</sub>)CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>CH(NH<sub>2</sub>)COOH. El seu grup <èpsilon grega minúscula>-amino és responsable d'una part de les càrregues positives de les proteïnes, i pot tenir modificacions químiques <i>in vivo</i>, com la metilació i l'acetilació. En el fetge dels mamífers, la via predominant de degradació de la lisina porta a la formació d'acetil-CoA i acetoacetat. En els bacteris, és sintetitzat a partir de l'àcid aspàrtic. Les <i>citolisines</i> produeixen la lisi a cèl·lules i les <i>bacteriolisines</i>, a bacteris.
Note
- graf_BIO.doc
lisozim
lisozim
Bioquímica
- ca lisozim, n m
- ca N-acetilmuramoïl hidrolasa, n f sin. compl.
- es lisozima
- en lysozyme
Bioquímica
Definition
Enzim de la classe de les hidrolases, que hidrolitza els polisacàrids complexos de la paret cel·lular d'alguns bacteris i en produeix la lisi, per la qual cosa té propietats antibiòtiques. El lisozim hidrolitza els enllaços glicosídics <beta grega minúscula>(1<fletxa dreta>4) entre l'àcid N-acetilmuràmic i la N-acetilglucosamina alternatius de la cadena de peptidglicà, segons la reacció següent: <EXPRESSIÓ 7>. Descobert per Alexander Fleming (1922) en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d'ou, en diferents teixits i secrecions animals (llàgrimes, saliva, sang) i en el làtex d'alguns vegetals. El lisozim de clara d'ou és una proteïna d'una sola cadena polipeptídica de 129 residus d'aminoàcid, entrecreuada per quatre ponts disulfur formats per cadenes laterals de cisteïna. La seva estructura tridimensional ha estat determinada fins al nivell de l'àtom amb l'ajut de la difracció de raigs X (1966). Segons aquest estudi, un dels primers efectuats amb proteïnes, el lisozim és una proteïna globular típica, amb cinc hèlixs <alfa grega minúscula> i tres fulls <beta grega minúscula> antiparal·lels.
litargiri
litargiri
Química industrial
- ca litargiri, n m
- es litargirio
- en litharge
Química industrial
Definition
Sòlid de color vermell o grogós, insoluble en aigua, que reacciona amb hidròxids i forma plumbits. S'obté per l'oxidació del plom en aire, i es fa servir com a vernís ceràmic, per a la fabricació de les bateries de plom dels automòbils, per a vidres òptics d'alta qualitat i com a intermedi en la fabricacó de ^mini^. Les reaccions són <EXPRESSIÓ 55>. <i>Litargiri</i> és el nom comú d'una de les formes de l'òxid de plom. Vegeu també ^vidre flint^.
liti
liti
Química inorgànica
- ca liti, n m
- es litio
- en lithium
- sbl Li
Química inorgànica
Definition
Element primer del grup 1 del bloc <i>s</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 3 i massa atòmica 6,941.
Note
- Se'n coneixen fins a nou isòtops, dels quals dos són estables, <sup>6</sup>Li i <sup>7</sup>Li. Es presenta com un metall blanc argentat, tou, el més lleuger dels metalls coneguts, amb un punt de fusió de 181 ºC i un punt d'ebullició de 1.347 ºC. És moderadament abundant en la natura, on es troba sobretot en forma de silicats i fosfats, com ara la lepidolita, l'ambligonita i la petalita. A partir dels diferents minerals s'obté el clorur de liti, mitjançant diversos tractaments químics. El metall pur s'obté de l'electròlisi d'aquest clorur, que fon a 410 ºC. És un agent reductor fort, si bé no ho és tant com la resta d'elements del seu grup. Moltes de les seves propietats físiques i químiques són més semblants a les dels elements del grup 2 que a les dels altres elements del seu grup. Reacciona amb la major part de no-metalls, amb l'aigua i els àcids. És l'únic metall alcalí que reacciona amb el nitrogen a temperatura ambient per donar el nitrur de liti (Li<sub>3</sub>N). També reacciona directament amb el carboni per donar el carbur de liti (Li<sub>2</sub>C<sub>2</sub>). Les sals de liti donen a la flama una coloració vermell carmí molt característica en l'anàlisi quantitativa clàssica. Presenta l'estat d'oxidació +1. Es fa servir en aliatges lleugers, en la fabricació de vidres especials i en ceràmiques. Els seus compostos són bàsics en la fabricació de piles i acumuladors.
litopó
litopó
Química industrial
- ca litopó, n m
- es litopón
- en lithopone
Química industrial
Definition
Barreja pulverulenta de sulfur de zinc i sulfat de bari en quantitats aproximadament equimoleculars, d'un color blanc brillant i un elevat poder cobrent. Es fa servir com a pigment en pintures, tints i en cosmètica. Es va desenvolupar el 1870 com a substitut de la ^cerussa^, de toxicitat superior. El litopó precipita, es filtra i es calcina a 600ºC. Té una certa tendència a l'ennegriment per atac amb sulfur d'hidrogen, procés que es redueix barrejant-lo amb ^diòxid de titani^, que, de fet, l'ha anat substituint en moltes aplicacions.
litosfera
litosfera
Medi ambient
- ca litosfera, n f
- es litosfera
- en litosphere
Medi ambient
Definition
Capa de la Terra que s'estén des de la superfície terrestre fins a profunditats de 150 km i comprèn, doncs, tota l'escorça i una part del mantell superior. La seva gruixària varia des d'uns 70 km sota els oceans fins a uns 150 km sota els continents. És un conjunt rígid capaç de resistir elevades pressions sense deformar-se i és fragmentada en un conjunt de blocs d'extensió desigual anomenats plaques litosfèriques. Els elements més abundants d'aquesta capa són l'oxigen (46,6% del total), el silici (27,7%), l'alumini (8,1%), el ferro (5,0%), el calci (3,6%), el sodi (2,8%), el potassi (2,6%) i el magnesi (2,1%), així com el titani, l'hidrogen i el fòsfor (que sumen menys de l' 1%). Aquests elements es troben bàsicament en forma de complexes, més que en estat lliure.
litòtrof -a
litòtrof -a
Bioquímica
- ca litòtrof -a, adj
- es litótrofo
- en litotrophic
Bioquímica
Definition
Dit de l'organisme que utilitza com a font de poder reductor els compostos minerals. La litotròfia va sovint lligada a la quimiotròfia, ja que els organismes litòtrofs utilitzen els mateixos compostos alhora com a font d'energia (a causa de l'oxidació que pateixen). Encara que no és el més habitual, també cal apuntar que es coneixen casos on la litotròfia va combinada amb la fototròfia. Nombrosos gèneres bacterians poden ser qualificats com a quimiolitòtrofs, com per exemple, els bacteris del gènere <i>Thiobacillus</i> (que oxiden H<sub>2</sub>S, sofre elemental i l'ió tiosulfat) o els bacteris nitrificants. D'altra banda, els bacteris fotòtrofs sulfurosos porpres i verds són anomenats <i>fotolitòtrofs</i> perquè utilitzen H<sub>2</sub>S com a font de poder reductor. Els cianobacteris i els vegetals són també classificats com a fotolitòtrofs, ja que l'H<sub>2</sub>O és la seva font de poder reductor.
livermori
livermori
Química inorgànica
- ca livermori, n m
- es livermorio
- en livermorium
- sbl Lv
Química inorgànica
Definition
Element sisè del grup 16 del bloc <i>p</i> de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 116 i massa atòmica 292.
Note
- Tots els isòtops coneguts són artificials i inestables.
lixiviació
lixiviació
Enginyeria química
- ca lixiviació, n f
- ca extracció sòlid-líquid, n f sin. compl.
- es lixiviación
- en leaching
Enginyeria química
Definition
Operació unitària d'extracció consistent a fer passar per acció de la gravetat un dissolvent, bé a temperatura ambiental, bé en calent, a través d'una mostra sòlida finament polveritzada. Amb aquesta acció de la fase líquida s'aconsegueix separar un o més components continguts en la fase sòlida. La velocitat de transferència des de la fase sòlida cap a la fase líquida és funció de la natura i la porositat del sòlid, la concentració i la composició química de la dissolució així com de la pressió i la temperatura. Originàriament aquest terme es referia a la percolació del líquid per un llit fix de sòlid. Actualment s'utilitza de manera generalitzada, sense tenir en compte les condicions experimentals. El líquid resultant del procés de lixiviació rep el nom de <i>lixiviat</i>.