Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de química (històric complet)

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  nombre quàntic, n m
  • es  número cuántico
  • en  quantum number

Química teòrica

Definition
Nombre que serveix per caracteritzar l'estat d'un sistema mecanicoquàntic. En molts sistemes, els nombres quàntics són valors discrets i adimensionals que apareixen en l'expressió mecanicoquàntica de les propietats físiques observables. El valor del nombre quàntic determina el valor de la propietat i, per tant, la seva possible quantització. Quan un conjunt de nombres quàntics individualitza totalment l'estat d'un sistema, es diu que determina el seu estat quàntic. Així, l'estat quàntic de l'electró en l'àtom d'hidrogen està caracteritzat per quatre nombres quàntics enters; el nombre quàntic principal, el nombre quàntic orbital, el nombre quàntic magnètic i el nombre quàntic de spin. Vegeu també ^àtom hidrogenoide^.
  • ca  nombre quàntic orbital, n m
  • ca  nombre quàntic angular, n m sin. compl.
  • ca  nombre quàntic azimutal, n m sin. compl.
  • es  número cuántico acimutal
  • es  número cuántico angular
  • es  número cuántico orbital
  • en  azimutal quantum number
  • en  orbital quantum number
  • sbl  l

Química teòrica

Definition
Nombre quàntic que determina el mòdul del vector moment angular associat al moviment d'una partícula en l'espai. Està restringit a prendre valors enters positius. Per al cas de l'electró en un àtom hidrogenoide, es compleix que l = 0, 1, 2, ..., n − 1, en què n és el nombre quàntic principal. Els estats dels electrons amb els valors l = 1, 2, 3, 4, 5... es designen amb les lletres s, p, d, f, g..., respectivament Vegeu també ^moment angular orbital^.
  • ca  nombre quàntic orbital, n m
  • ca  nombre quàntic angular, n m sin. compl.
  • ca  nombre quàntic azimutal, n m sin. compl.
  • es  número cuántico acimutal
  • es  número cuántico angular
  • es  número cuántico orbital
  • en  azimutal quantum number
  • en  orbital quantum number
  • sbl  l

Química teòrica

Definition
Nombre quàntic que determina el mòdul del vector moment angular associat al moviment d'una partícula en l'espai. Està restringit a prendre valors enters positius. Per al cas de l'electró en un àtom hidrogenoide, es compleix que l = 0, 1, 2, ..., n − 1, en què n és el nombre quàntic principal. Els estats dels electrons amb els valors l = 1, 2, 3, 4, 5... es designen amb les lletres s, p, d, f, g..., respectivament Vegeu també ^moment angular orbital^.
  • ca  nombre quàntic de spin, n m
  • es  número cuántico de spin
  • en  spin quantum number
  • sbl  ms

Química teòrica

Definition
Nombre quàntic que determina el valor de la contribució del moment angular total de l'electró deguda a la rotació de l'electró sobre si mateix. El nombre quàntic de spin només pot presentar els valors 1/2 i −1/2.
  • ca  nombre quàntic magnètic, n m
  • es  número cuántico magnético
  • en  magnetic quantum number
  • sbl  m
  • sbl  ml

Química teòrica

Definition
Nombre quàntic que determina el valor de la projecció sobre un eix cartesià del vector moment angular associat al moviment d'una partícula en l'espai. Està restringit a prendre valors enters positius. Per al cas de l'electró en un àtom hidrogenoide, es compleix que m = 0, ±1, ±2, ..., ±l, en què l és el nombre quàntic orbital. Vegeu també ^moment angular orbital^.
  • ca  nombre quàntic orbital, n m
  • ca  nombre quàntic angular, n m sin. compl.
  • ca  nombre quàntic azimutal, n m sin. compl.
  • es  número cuántico acimutal
  • es  número cuántico angular
  • es  número cuántico orbital
  • en  azimutal quantum number
  • en  orbital quantum number
  • sbl  l

Química teòrica

Definition
Nombre quàntic que determina el mòdul del vector moment angular associat al moviment d'una partícula en l'espai. Està restringit a prendre valors enters positius. Per al cas de l'electró en un àtom hidrogenoide, es compleix que l = 0, 1, 2, ..., n − 1, en què n és el nombre quàntic principal. Els estats dels electrons amb els valors l = 1, 2, 3, 4, 5... es designen amb les lletres s, p, d, f, g..., respectivament Vegeu també ^moment angular orbital^.
  • ca  nombre quàntic principal, n m
  • es  número cuántico principal
  • en  principal quantum number
  • sbl  n

Química teòrica

Definition
Nombre quàntic que en un àtom hidrogenoide determina el valor de l'energia i el nombre d'estats de cada nivell energètic. Està restringit a prendre valors enters positius (n = 1, 2, 3...). El conjunt d'estats d'un electró amb un mateix valor del nombre quàntic principal constitueix una capa atòmica i s'identifica amb les lletres K, L, M, N, O, P i Q segons si el nombre quàntic principal val 1, 2, 3, 4, 5, 6 o 7, respectivament.
  • ca  nomenclatura, n f
  • es  nomenclatura
  • en  nomenclature

Química orgànica

Definition
Conjunt de normes referents al llenguatge químic acceptades per la IUPAC amb l'objectiu que els compostos i les substàncies s'anomenin de manera inequívoca i s'unifiquin els criteris.

Note

  • Com que el llenguatge és una forma viva d'expressió, és difícil adaptar el llenguatge propi a un d'universal, i més encara que es mantingui estàtic amb el temps, ja que la denominació que es va donar als compostos al començament feia referència a alguna característica peculiar, com ara el color o l'origen. Posteriorment, els noms feien referència més aviat a alguna propietat del compost, com ara el lloc d'origen o qui el va descobrir. Actualment encara es conserven alguns d'aquests noms, coneguts com a noms trivials, ja que han estat admesos per la IUPAC davant de l'evidència del seu ús. Els noms que s'usen més habitualment són els noms sistemàtics, que tenen una significació estructural precisa. La IUPAC va establir el 1892 un conjunt sistemàtic de regles que proporcionaven un nom diferent a cadascun dels compostos, els coneguts o els que se sintetitzaven de nou. Aquestes regles es revisen a intervals irregulars de temps i permeten també conèixer l'estructura del compost a partir del nom sistemàtic. Aquests noms sistemàtics tenen un prefix que és indicatiu del nombre de carbonis que té el compost i l'acabament del nom informa de la família de compostos a la qual pertany. Per exemple, per al butà (CH<sub>3</sub>CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>CH<sub>3</sub>), el prefix <i>but-</i> indica que el compost té quatre àtoms de carboni i l'acabament <i>-à</i> informa que pertany a la família dels ^alcans^. Per a la família dels derivats halogenats es fa servir la nomenclatura substitutiva, segons la qual se cita el nom de qualsevol substituent de la cadena hidrocarbonada. Per exemple, el clorobutà (CH<sub>3</sub>CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>Cl) té un clor com a substituent d'un hidrogen del butà, el qual es denomina a través del prefix <i>cloro</i>-. Quan un compost té diversos ^grups funcionals^, el grup preferent es reflecteix en el nom del compost, mentre que els altres grups es consideren substituents. Per exemple, per al 2-clorobutanol (CH<sub>3</sub>CH<sub>2</sub>CHCl CH<sub>2</sub>OH), el grup preferent és l'hidroxi propi dels alcohols, el qual té quatre àtoms de carboni, i el grup clor està substituint un hidrogen del metilè, el qual es denomina a través del prefix <i>cloro</i>-. També en ocasions és útil la nomenclatura radicofuncional, la qual considera que l'estructura fonamental és el grup funcional, i en la qual la cadena hidrocarbonada actua com un substituent. Per exemple, l'èter etil metílic (CH<sub>3</sub>CH<sub>2</sub>-O-CH<sub>3</sub>) s'anomena anteposant el nom de la funció (<i>èter</i>) al nom d'ambdós substituents, citats segons l'ordre alfabètic, però adjectivant l'últim. El compost anomenat clorobutà segons la nomenclatura substitutiva (CH<sub>3</sub>CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>CH<sub>2</sub>Cl) s'anomena <i>clorur de butil</i> segons la nomenclatura radicofuncional.
  • ca  nonà, n m
  • es  nonano
  • en  nonane

Química orgànica

Definition
Alcà de cadena lineal de 9 àtoms de carboni que es presenta com un líquid incolor amb un punt d'ebullició de 150,8 ºC i un punt de fusió de −51 ºC.

Note

  • Té una densitat de 0,7176 g/cm3 (20/4 ºC). És soluble en dissolvents apolars, com alcohol, èter, cetona, benzè i cloroform, però insoluble en aigua. S'obté per refinament del petroli i té interès en síntesi orgànica, especialment per a l'obtenció de detergents biodegradables.
  • ca  nonilfenol, n m
  • es  nonilfenol
  • en  nonylphenol

Química industrial

Definition
Substància de fórmula R-C<sub>6</sub>H<sub>4</sub>-OH, on <i>R</i> és un radical nonil C<sub>9</sub>H<sub>19</sub>-, normalment ramificat. El grup fenol i el grup alquil estan en posició <i>para</i>-. S'obté per una reacció d'^alquilació^ de l'<i>iso</i>-nonè amb el fenol en fase líquida a 50ºC de temperatura en presència d'àcid sulfúric, àcid fluorhídric, clorur d'alumini o fluorur de bor com a ^catalitzadors^. La principal aplicació del nonilfenol és l'obtenció de tensioactius no iònics per reacció amb òxid d'etilè. La reacció directa dóna una gamma de productes denominats <i>nonilfenol etoxilat</i>, <i>nonilfenol polietoxilat</i> o <i>nonilfenol poli-oxietilenat</i>, de fórmula genèrica C<sub>9</sub>H<sub>19</sub>-C<sub>6</sub>H<sub>4</sub>-O-(-CH<sub>2</sub>-CH<sub>2</sub>-O-)<i><sub>n</sub></i>-H, on <i>n</i> pot adquirir valors d'entre 1 i 200. El producte final és una barreja de molècules de diferent llargada. Com més gran sigui el temps de reacció més llargues en promig són les molècules obtingudes. Els polietoxilats tenen propietats tensioactives, amb una polaritat i, per tant, amb un ^nombre HLB^ més alt com més llarga sigui la cadena d'unitats d'oxid d'etilè. Les aplicacions dels polietoxilats són, doncs, molt variades i van des d'emulgents W/O a detergents. Els nonilfenols polietoxilats no són tòxics, però els seus productes de degradació metabòlica són tòxics per a la vida aquàtica i es van substituint progressivament per altres tensioactius no iònics.